Matí de dissabte

• mamoya2
• enllaç permanent
• Ciutat
• dissabte, 20 de març de 2010 | 15:34h

Poques vegades hi ha a Ciutat tanta de boira com avui, almenys de bon dematí, un matí de dissabte, el moment de la setmana en què la ciutat assoleix el seu punt màxim de vida, la gent que surt, però no la gent de Ciutat, sinó la gent d'altres llocs que ens visiten i volen cercar algun indret equivalent a una agitació interior que no és fàcil de trobar: parl amb na C, i amb en B, que tenen el punt de delicadesa humana que els fa entranyables, creuar-se amb algú que estimes per damunt de les circumstàncies de l'estat d'ànim que voldria empènyer les vísceres, la realitat interior que vol sebre a través d'altri, i parlam per això, i em diu en B: saps quantes de persones de la nostra edat surten al carrer a migdia i te'ls pots trobar a Ciutat?, pocs, la realitat de la vida ciutadana és sempre una mescla d'immersió en una serenitat convulsa i d'acceptació d'una impossibilitat: no sabem d'on es poden extreure els estímuls de la vida ciutadana, avesats a la intransigència de l'avorriment sistemàtic, que esclata poques vegades perquè la nostra efervescència sol ser un punt allunyat de la imaginació, veig Ciutat com si no pogués resumir-la perquè és un lloc d'esperit sense escletxes, les entrades de llum des de l'obscuritat que no hi ha manera de descobrir, sempre hi ha algun viatger que vol entrar a la Seu i no hi ha manera, com ho podríem fer, començ a caminar entre la boira i sembla que la boira m'ajuda a entendre millor els carrers, l'esforç que he de fer per mirar a través de les interferències dels caires difusos, de llum esmorteïda, Ciutat emblanquinada per la naturalesa, durant unes hores Ciutat convertida en una tèbia ciutat del nord, però amb la necessitat d'haver de pensar en la vida que duim a través de la boira d'aquest matí de dissabte, que és sempre el moment més viu, el que ens deixarà carregats de foscor, per molta que sia la transparència de demà diumenge, quan no sapiguem extreure dels carrers deserts més que fragilitat i malenconia.   

• Comentaris: 2
• Vull llegir la resta de l'article