Si hi penso políticament no entenc d'on surten les ordres per enviar 23 furgonetes de la Policia Nacional i desenes de cotxes plens d'orcos amb porres a rebentar el cap a tothom que se'ls posés per davant a València. No entenc què busca qui des de la política ordena aquesta acció. Vol deixar lliure el carrer per fer-hi l'únic que hi deixen fer, és a dir comprar? O aturar una protesta que nois i noies de quinze anys de l'Institut Lluís Vives han portat a terme amb una dignitat que és l'enveja de tothom arreu dels Països Catalans?

Lluís, avui te'n diran moltes de coses i et felicitaran molts de cops més. Vindran càrrecs electes i no elegits per ningú, gent mudada i altres que no tant, guiametans del poble i guiametans d'arreu...

És lògic, avui fas cent anys i la majoria de la gent que va néixer amb tu no hi ha arribat. Vulguis o no vulguis, ets vencedor en una cursa d'obstacles punyetera com la vida mateixa. Segur que pensaràs en amistat, amor, companyia i tantes altes coses que no t'han seguit fins al punt dels teus 100 anys. Però el motiu del meu escrit és tot un altre, ja que tot i que m'agrada que la gent arribi als cent, m'agrada més encara que ho faci la gent com tu. I m'explicaré. (Continua)

Davant dels nostres ulls, sense cap dissimulació i tampoc sense pudor, els amos fa dies que s'han tret la careta i fan el que sempre han fet, però ara sense cap mena d'impediment ni de consideració. Tenen la gran excusa de la crisi que els justifica en totes les seves decisions antisocials i antipersona. El Govern aprova la primera reforma laboral en trenta anys que no és criticada per la Patronal i l'endemà mateix, aquesta, per boca del seu president Joan Rosell, demana ja la negació del dret de vaga. Passa un dia i el Govern contesta: hi haurà canvis en les lleis que regulen el dret de vaga. I tingueu clar que no seran positius per a nosaltres... (Continua)