Esmolar la garrova és un poemari d'aquest plagueter fet amb gravats de la pintora Sandra Lehnis a l'obrador de Murtra Edicions que duen Jordi Rosés i Pilar Lloret. Ells dos, Pilar i Jordi, han vingut a Mallorca per portar-me aquesta edició que és un bell libre i una bella història. Una alegria gran com una festa! [Vista del llibre obert]
Deia ahir a La Vanguardia el crític cinematogràfic i televisiu Jordi Balló que no entenia perquè TV3 ha decidit rescatar La Trinca del bagul dels records per donar-li el protagonisme absolut d'un programa en horari preferent. Jo tampoc ho entenia els primers dies, quan vaig veure que allò anava de "càstings" més o menys cutres, i que havien triat un jurat femení que barrejava una gran actriu còmica com la Lloll amb dues poca-soltes de segona i que ni la simpatia natural de la Beth presentant aconseguia donar-li una mica de gràcia a tot l'invent. Però els darrers programes m'han començat a agradar més: han prescindit del jurat i han deixat els tres "trincos" com a únics jutges (ahir amb la col·laboració d'una Nina sobreactuada), han entrat joves que canten força bé i es nota que s'esforcen i, a més de les actuacions, ens posen uns petits reportatges que donen sentit a tot plegat: La Trinca explicada per ells mateixos, per exemple; o personatges importants de la societat política i cultural parlant de quina vivència recorden relacionada amb el trio de Canet... On vull anar a parar? Doncs a la part final de l'article d'en Balló: el prestigiós crític arriba a la conclusió que TV3 intenta que les cançons de La Trinca esdevinguin conegudes i populars entre el jovent d'avui dia per poder fer allò que ell anomena traspàs generacional de referents culturals autòctons. Però creu que fracassarà perquè la materia primera no és prou bona per assegurar aquest traspàs. Permeteu-me que expressi els meus dubtes sobre tan contundent premonició. (N'hi ha més)
En pocs dies hi ha hagut un regitzell d'esdeveniments que tenen en comú el fet constatable d'haver-se resolt en termes absolutament desfavorables pels interessos catalans en matèria lingüística, aeroportuària i d'immigració.
Sosté que es trobaria bé en qualsevol opció que tingui per objectiu l'Estat propi
Comento:
"Sembla que Reagrupament presenta campanya similar a CiU en un punt clau: en oposició al tripartit actual. Caldria, però, per interès del moviment per la independència, que aquesta formació, o les que es facin, a més de sumar per la independència, es comprometin a no fer pactes de govern amb cap partit que no tingui aquesta com a prioritària i ben clara al programa. Vull dir que m'agradaria i trobo menester i exigible que deixin clar que no recolzaran CiU si aquesta coalició no acompleix amb aquesta exigència. I el mateix en tot cas de pacte postelectoral.
Els primers que hem de ser clars i sense concessions aquí som les forces independentistes, i ha de quedar clar en període preelectoral, perquè la gent tinguem clar el sentit i servei del vot. I de moment sembla que costa prou i que aneu jugant a despistar la independència, excepció del cas D'ERC. A veure si espavileu Reagrupament i forces que neixin, o pot ser espereu que sigui el PP que us en demani una definició pública o us tiri floretes també?"
Afegeixo:
Vull dir que, i a banda dels protagonismes, el que cal i ens interessa és que estigui ben definit tothom abans de les eleccions. Si una cosa ha marcat les consultes per la independència és la prioritat de fer processos electorals fiables i ben informats. De manera que a les properes eleccions al Parlament hi ha maneres de fer que hem de rebutjar. Hi ha costums de mareig i poca claredat que no ens podem ni hem de permetre.
Els objectius bàsics del moviment independentista varen quedar ben marcats: prioritats són les consultes per la independència en marxa i la definició d'una majoria per la independència a les properes eleccions. Vull dir que no n'hi ha prou de dir "amb qui tingui per objectiu un estat propi" sinó que cal que s'expliciti la prioritat per la propera legislatura.
Ja coneixem algun procés d'independència eterna que ens situaria en quasi goso dir-ne la impossibilitat del projecte, i tampoc no ens hem de permetre desinformació en campanya. Això ja ho farà l'espanyolisme, si li permetem gaire espai, i l'independentisme hem de diferenciar-nos bé en aquest punt de cara a les eleccions. No ha d'haver cap problema en ser clars, i penso això és un element bàsic de diferenciació en campanya, i per a poder combatre les intoxicacions d'altres fronts. I si no ho prenem així, si badem, penso que senzillament la cagarem. Tots plegats, propostes i electors.
"donar veu als homes i dones que s’han compromès a
desemnascarar, i a dir amb veu clara, que qualsevol colonització és
malèvola, i que l’autèntica pau i harmonia de la humanitat no
s’aconseguirà fins que tots els pobles no ocupin el seu lloc en el món
i expressin en plenitud els seus trets culturals i creatius més genuïns." ------------
Des de Catalunya Acció propugnem que no pot haver alliberament real dels Països Catalans sense una regeneració moral i política.
Una emergència a l’escena pública dels homes i les dones que han estat
capaços de superar la confusió creada per l’enorme mentida i
manipulació a què estem sotmesos com a poble.
Una mentida que,
quan no pot utilitzar la força bruta de les armes, es disfressa de
llei, de drets individuals, que empra paraules nobles com unitat o
universalisme per amagar la voluntat de destrucció del nostre poble.
Una mentida que cerca per tots els mitjans que visquem la colonització
cultural i lingüística que patim com un fet desitjable del progrés.
Tota la confusió engendrada per aquesta mentida només
té un objectiu: fer-nos perdre la força que neix de la certesa d’allò
que és just. De fer-nos un poble feble i il.lús que vagi acceptant
sense dir ni piu tot allò que ens va diluint.
Iniciar
aquesta regeneració política i moral és donar veu als homes i les dones
lúcids que s’adonen d’aquesta mentida-trampa que va matant l’esperit
del nostre poble; és donar veu als homes i dones que s’han compromès a
desemnascarar, i a dir amb veu clara, que qualsevol colonització és
malèvola, i que l’autèntica pau i harmonia de la humanitat no
s’aconseguirà fins que tots els pobles no ocupin el seu lloc en el món
i expressin en plenitud els seus trets culturals i creatius més genuïns.
La
regeneració moral és afirmar que la persona ha d’estar al servei del
poble en el qual viu. I que si no vol comportar-se com una cèl.lula
d’aquest organisme, col.laborant en l’expressió de la seva plenitud,
esdevé patològica i creadora de caos, d’inharmonia. Es a dir, que això
és el què passa en els processos de colonització, quan individus d’un
poble i cultura específica volen enquistar-se en un altre cos social i
continuar mantenint les funcions de l’organisme, cultura o poble d’on
provenen.
La regeneració que propugna Catalunya
Acció va indestriablement lligada a l’audàcia, la intel.ligència i el
coratge. L’audàcia i el coratge per plantar cara a la mentida i als
mentiders, desenmascarant-los, i la intel.ligència per a traçar amb
claredat el camí que ens porta cap a l’alliberament, i alhora saber
preveure i neutralitzar les forces antagòniques que ens anem trobant al
llarg del camí.
Aquest procés de regeneració
exigeix gent valenta, conscient i amb una infinita voluntat de servei.
Catalunya Acció és la llum que crida a tots els homes i dones de cor
generós, mirada clara, intel.ligència esmolada i voluntat indomable a
unir-se a aquest projecte de regeneració moral i polític que, no ho
dubteu, ens porta sense aturador, cap a la LLibertat.
Els somnis es van convertir en realitat, el 14 d’abril de 1931 es va
proclamar la república. Aquell dia, mon pare era la persona més feliç del món.
Eufòric, va dir a la mare que em vestira de diumenge, que era festa major.
Havíem de sortir al carrer, demostrar la nostra alegria pel triomf de la
llibertat.
Ara que hi ha l'Slideshare (el YouTube o Flickr de les presentacions) puc posar de forma públic i còmoda les presentacions que he anat fent en nom de Softcatalà.
Aquesta el març del 2005 a Olot, convidat per Òmnium Cultural. Ja fa 5 anys, i potser i ja que estem parlant de tecnologia, alguna cosa pot quedar ja antiga, i d'altres, malauradament continuen sent completament vàlides.
El diputat Quico Homs que esta considerat de la que podríem anomenar línia sobiranista de Convergència, deixa molt clar el que podríem qualificar de no alternativa al projecte actual del tripartit en matèria d’autogovern, i despulla les misèries que pensa oferir aquest partit per seguir insistint en aquesta autonomia espanyola, què ja ha arribat als seus límits de degradació, i d’altra banda deixa en un no res la possible alternativa de l’Artur Mas, què tant sols es dedicaa fer equilibris en el seu partit sense cap record d’aquella conferencia cap al dret a decidir, què semblava encetava una nova etapa.
Apali! que avui explicaré una facècia que Mn Cinto, amb un sentit de l'humor notable, va incloure al seu volum Totes les Rondalles. Bé és cert que en aquest llibre, hi trobareu rondalles ben girades. Rondalles que fan xalar de valent per la construcció, pel llenguatge, per la forma de contar-ho, en fí.... és un gaudi poder seguir-les i és un gaudi poder llegir-les als infants.
No obstant, també, en el mateix llibre, hi ha facècies recollides per Mn Cinto de diferents indrets (alguns de la costa, d'Arenys, de Canet, de Mataró..)
Avui em plau penjar-ne una de Mataró, d'un humor potser no gaire politicament correcte, però amb molta gràcia descriptiva.
Si l'escolteu , veureu que els intento florejar. Vosaltres mateixos. Si ho voleu, la podeu escoltar.