Viatge estiuenc familiar (2)

• emigdi
• enllaç permanent
• família
• dijous, 2 de setembre de 2010 | 07:21h

Andorra, el país pirinenc, va ser la destinació triada finalment per al viatge familiar d'enguany. Déu n'hi do quines dificultats hem tingut per a poder posar data de viatge aquest estiu!!! I ens hi dirigíem sense cap reserva on hostatjar-nos!!! L'Araceli i jo no hi havíem estat des del 1994, just després del viatge de noces a Nova York, quan vàrem tenir l'oportunitat de descansar uns dies en un apartament a Sant Julià de Lòira, propietat d'un familiar seu. L'esperàvem, òbviament, ben canviada, i així ha estat.
Vàrem fer les habituals visites a  les botigues, com és pertinent, on vam  fer nombroses adquisicions de roba per a l'hivern, per a els més joves i els més grans. És tot un plaer, tant masculí com femení, poder fer aquesta mena de recanvi de vestuari anualment i en un lloc on hi ha tanta varietat de qualitat i de preus. Sempre hi ha allò de fer dissimular la panxeta, però tot té remei!!! Els preus de la roba són assequibles, no així altres productes alimentaris. Andorra ja no és el paradís del bon preu per a moltes coses.
Hem trepitjat a fons el Principat i ens ha complagut d'allò més. Tot no són botigues, hi ha una Andorra paradisíaca amb paisatges de somni que cal descobrir. Destacaré tres visites en particular. Primerament, vàrem anar al llac d'Engolasters on contemplàrem com alguns grups d'adolescents i infants practicaven esports de bosc de muntanya. Tot un lloc ideal per a pícnic i per a passar en família. També visitàrem Naturlàndia, el parc d'atraccions de la natura, una de les grans novetats andorranes. Els xiquets xalaren d'allò més amb el tobo-tronc, el tobogà més llarg d'Europa. Personalment, he d'admetre, no hi ha vaig muntar, perquè tinc veritable fòbia a aquesta mena d'atraccions! Què hi farem? Naturlàndia, bé val una visita per a tots aquells que els agradin els esports de muntanya i el senderisme. Per als xiquets, haurien d'haver més atraccions per a aquesta edat.
Vam gaudir d'allò més amb la visita al petit poble de Pal, on hi ha un Centre d'interpretació del romànic, un art que em fascina i del qual Andorra està ple. Moltes petites esglésies que havien passat desapercebudes durant segles!!! Van gaudir d'un vídeo didàctic i d'una visita guiada a l'església de la població, en el qual aprenguérem tècniques de construcció i contemplàrem maquetes ben fabricades d'esglésies emblemàtiques.
Després, no vam deixar de visitar Encamp, Ordino, La Massana, totes les parròquies...
La situació lingüística del català no és tampoc per a tirar coets. Hi ha tants ciutadans que no respecten el català  enlloc!!! Molts castellanoparlants es neguen a aprendre la llengua fins i tot  a Andorra, on és la llengua oficial. No sé si també es permeten el luxe de parlar  de discriminacions a les escoles i social i tota aquesta història de sempre d'aquesta gent.
Compràrem literatura andorrana i espero dedicar-hi algun programa de lletres ebrenques a algun escriptor principatí. A part del conegut Albert Salvadó, autor d'una àmplia obra de novel·la històrica, n'hi ha d'altres de força interessants com Albert Vilaró o Antoni Morell, autor de Boris I rei d'Andorra.
I les vacances estiuenques ens retornaven a Campredó i obrien el camí cap al nou curs escolar que ja ha començat...
Llarga vida a Andorra i a a llengua catalana!!!

• Afegir-hi un comentari
• Vull llegir la resta de l'article

‘Una nació exigeix un estat que s’hi adapti com un guant a la mà’ (Ferran Mascarell)

• peremerono
• enllaç permanent
• Independentisme
• dijous, 2 de setembre de 2010 | 07:19h

Interessant i ben feliç l’evolució política –fets manen!, de tot de personalitats d'esquerres, i també de dretes, lligades, i ben lligades, històricament, al catalanisme autonomista i/o federal. Mudança que cal celebrar pel que significa i per l’efecte d’arrossegament que tindrà en l’opinió de la ciutadania més distant del projecte per la Llibertat i per una Catalunya lliure (...)

• Comentaris: 16
• Vull llegir la resta de l'article

Unitat a Lleida per l’11 de setembre

• ramonfarre
• enllaç permanent
• dijous, 2 de setembre de 2010 | 07:11h

Tots els partits de Lleida, a excepció de PP i la CUP, i 15 entitats i sindicats, aplegats per Òmnium Cultural, van convocar dimarts passat una manifestació unitària per al pròxim 11 de Setembre sota el lema “Som una Nació. Nosaltres Decidim.”

• Comentaris: 3
• Vull llegir la resta de l'article

L'AMIC JOVER…, adéu!

• tinell
• enllaç permanent
• dijous, 2 de setembre de 2010 | 03:11h

M'acaba d'arribar la notícia de la mort d'en Josep Jover, l'entranyable "Amic Jover".
En Jover havia estat sotmès a tantes intervencions quirúrgiques del cor, sempre tan ran del darrer sospir, i des de fa tants anys, que en més d'una ocasió havien corregut falsos rumors del seu traspàs. Unes setmanes després, però, te'l podies trobar amb aquella alegria per Esplugues, a l'Avenç o a la Festa Major de Vilafranca o be al Camp Nou amb la seva habitual bonhomia i la seva irrenunciable catalanitat. Aquesta vegada, dissortadament, crec que va de debò. A més, l'estiu ens ha traït, quan ens ha arribat la notícia en Jover ja era mort i enterrat i molts amics no l'hem pogut acomiadar com hauríem volgut.

Aquest estiu he estat treballant en un projecte de llibre-disc que, més o menys, s'ha de dir: "El disc que conté les sardanes de Marcel Casellas i uns dibuixos de la Mariona Millà". Cap al més de juliol vaig fer un esbós de l'escrit que ha d'acompanyar el tall 4: L'amic Jover. L'insereixo tot seguit…

• Comentaris: 1
• Vull llegir la resta de l'article

Tripartits per la Unidad Indisoluble

• mininu
• enllaç permanent
• Ninots
• dijous, 2 de setembre de 2010 | 02:55h

Translation (traducción):

[Ante la inminencia de la elecciones al Parlament de Catalunya, los tres bustos parlantes..., digo los tres líderes de sendos partidos no-nacionalistas del arco parlamentario autonómico, constituidos de facto en Tripartito Cosmopolitavetónico por la Unidad, expresan en público sus coincidencias en cuanto a ideario y programa electoral]

—Nosotros estamos por la Unidad obligatoria de España desde la libertad!!





Guió i dibus: Min

• Comentaris: 1
• Vull llegir la resta de l'article

BLONDE ON BLONDE ABANS DE DORMIR

• PereVilanova
• enllaç permanent
• A Forest (the Cure)
• dijous, 2 de setembre de 2010 | 02:18h

Johanna amb els seus ulls blaus juga amb els daus transparents damunt el sofà del noi daurat. Duu un vestit de nit estelar, qui vol una estrella quan té el cel sencer al seu costat? És delicada i sembla un iceberg, però llavors algú sap que ella desapareix, desapareix per esdevenir la presència en totes les converses d'aquesta sala, les cares inexpressives dels artistes miren tristes les pintures perilloses. Qui trencant una barrera no esdevendria un so així de clar? Hauria de tenir més objectius, mentre la seva mare parla als murs i ell no sap com explicar. És difícil continuar quan els fanals pampalluguegen i ella per primer cop pica l'ullet. En el mateix moment la papallona surt dels seus cabells i canta amb l'eco de les ales, ha de tenir clares les coses perquè s'acosta a la mirada somiadora del noi tímid i li posa els monocles que el desig inventà. Podria ser cruel, podria ser inaccessible, Johanna parlant al mirall on ell es mira, la banyera amb aigua calenta espera l'indecisió, però com ella sempre diu, prepara't per saltar en qualsevol moment.

Johanna va arribar amb la carrossa en aquesta fira on res del que ha escrit ha explotat prou, i això és el que fa ballar l'esquelet sota la pluja, aquestes visions com branques creixent supersòniques en el silenci, l'arbre de la malenconia rebutja recollir-lo. Johanna torna a picar l'ullet. Tard o d'hora un dels dos sabrà que ella ho feia per ajudar-lo i que ell esperava entendre's. Ella no vol tractar-lo malament però si el tracta bé haurà perdut la set. I Johanna somriu tristament davant la timidesa glaçada de l'amic misteriós. Ell no sap que li està dient adéu amb la mirada al buit, negant amb el cap, dient-se quina llàstima! I el sofà és ara un animal, no el pot reconèixer, se l'emportarà per les rutes blaves de les jungles nocturnes on dormen els vagabunds com ocells penjant en els cables a les vies del tren.

Ella s'aixeca, Johanna es mou lentament i li treu els monocles. El besa, la tendresa experta és un ioió d'on pengen els amants de tota una vida. Però és pur l'instant, les trompetes brinden l'oportunitat definitiva. Ell, arrelat al terra de la sala de cares inconegudes mou el braç esquerre cap al seu colze i en aquest moment tots els nius de tots els arbres de totes les nacions del món canten el mateix himne. Més tard ell sabrà perquè ella va fer això, però ara no té cap importància, l'univers de personatges daurats és tan brillant que l'encega, ella vol pertànyer al seu món i ell està afamat, i ella és tan sols una dona, amb la seva màgia, amb la seva plenitud.

L'hauria de refusar? O haurien d'entrar a la cambra plena de sabanes i de balls on les fades fan el llit i omplen les copes trencades. Ell la vol, Johanna el necessita. Les filles dels pares encantadors ploren, la pantalla gegant les cruspeix en el vell cinema, és alguna cosa que han vist molts cops però que mai els havien explicat, ell la vol, la vol tant...

És el quart dia a prop seu i ja sap el que sent. Johanna reflexiona les paraules, dubta si la mentida és una aliada o si, simplement, és millor que deserti de la veritat per construir noves places mediterrànies sota un cel net. Ell toca la bateria del seu pit, creen animals entre els llençols. Li demana una part d'ella per no envejar l'èxit on tothom sembla caminar i ella dubta, dubta molt.


Ell torna al nord, Johanna el va a buscar amb les cordes de guitarra i el violí que només es pot afinar quan neva. Li demana que li ompli la copa trencada i ella ja no té ampolla. Ella cau al terra i el somriure omple la tristor de les estepes glaciars. Ell li porta una manta, ella la rebutja, ell la bloqueja dins la manta i ella es resigna. Li agrada, ja no és aquella que seia en els sofàs dels àtics vestida tan bellament com la nit, ja no és aquella deessa destrossada, ja no té escultors que la reparin, ara, per fi, ella és una dona.

I ell surt a respirar l'alè de la nit, la nit més morta dels segles. I d'hora al matí la truca, sisplau torna, torna a casa, farem que sigui nostra i que no només l'habitin els monocles del desig amb les papallones somiadores. Sisplau no te'n vagis, i si te'n vas no em facis mal.

I ell qui és? Qui és ell? Amb la seva creu doblegada i les campanes silenciades, cada un dels camapanars de la seva veu enrunats. No té campanes al caràcter resignat, qui sembrarà les llavors? Les butxaques estan buides i encara les protegeix.

S'estira damunt la gespa quan arriba la primavera, qui pot aguantar tanta desesperació? Però Johanna, la sensual lladre de disfresses masculines, és lliure i ell ja no té màscara.

Haurà d'esperar que li torni la veu, que li torni l'aparença de les campanades?

• Afegir-hi un comentari
• Vull llegir la resta de l'article

L'escola, primer dia

• adasi
• enllaç permanent
• mestres d'escola
• dijous, 2 de setembre de 2010 | 01:30h

• Comentaris: 2
• Vull llegir la resta de l'article

Acte de Solidaritat Catalana a Reus

• jordicc
• enllaç permanent
• Solidaritat Catalana
• dijous, 2 de setembre de 2010 | 00:37h

Aquest vespre, el Teatre Bartrina de Reus (un magnífic teatre dels de tota la vida) s'ha omplert per fer la presentació de Solidaritat Catalana. L'acte ha sigut molt càlid, en tots els sentits: fotia una calor que t'hi mories, però ha valgut la pena compartir caliu amb centenars i centenars de ciutadans de les comarques dites meridionals. Han intervingut el que ja es coneix popularment com "els tres tenors" i cap d'ells ha desafinat gens ni mica, al contrari, s'ha posat el públic a la butxaca.

Ha obert foc Uriel Bertran, aquell noi que fa uns anys ja apuntava maneres i que s'ha convertit en un polític (en el bon sentit de la paraula) de primera magnitud: gest segur, idees clares, puntet de rebel·lia i jove maduresa. Ha pres el relleu Alfons López Tena, que ja s'ha disculpat d'entrada perquè no tenia res a fer al mig d'un entrepà entre Uriel i Laporta. Efectivament, els primers minuts de la seva intervenció han resultat un pelet àrids: li ha sortit el notari que porta a dins i ha començat a parlar-nos de reglaments, sistemes de votació, llistes obertes, reformes legals... Però s'ha anat escalfant i ha entrat a matar amb la política pura i dura. Molt celebrada ha estat la seva ironia quan ha afirmat que els zamorans (per dir algun lloc) anirien a votar que "sí" a una reforma constitucional que permetria als catalans tenir unes pensions més dignes. Ovació.

Finalment ha estat el torn de Joan Laporta. Malgrat la calor, encorbatat, estil presidenciable. I presidencial ha estat la seva intervenció, perquè tant implícitament com explícita ha deixat clar que vol i se sent en condicions de governar el país. Així es farà gran Solidaritat, amb la confiança de que ja juga a primera divisió. Inevitables referències al seu club de futbol: ha afirmat immodestament (i tots li hem perdonat) que ell va fer el millor Barça de la història i que ara posa el seu prestigi a una causa cívica, cosa que altres presidents no han fet mai i que alguns ja li retreuen.

L'acte ha acabat amb tots els precandidats de la demarcació (servidor inclòs) a dalt de l'escenari, cantant Els Segadors i intercanviant aplaudiments amb el públic assistent.

Quan, de tornada, anava a pagar al caixer del pàrquing, la casualitat ha fet que em trobés davant Joan Laporta fent el mateix. En broma he comentat:

- mira, el senyor Laporta també s'ha de pagar el pàrquing...

I ell ha contestat:

- és que qui paga descansa... el problema no és pagar sinó que et robin...

En què estaria pensant l'expresident del Barça?

• Afegir-hi un comentari
• Vull llegir la resta de l'article

MARC BELZUNCES, patriota condemnat per trencar amb Espanya defensant els seus drets com a català. __ EA 1656

• empordaaccio
• enllaç permanent
• dijous, 2 de setembre de 2010 | 00:27h

• Afegir-hi un comentari
• Vull llegir la resta de l'article