Deixebles de m(M)aquiavel

• mamoya2
• enllaç permanent
• Morques
• dijous, 2 de setembre de 2010 | 10:29h

Sembla que podem intuir el que hi ha darrera els discursos d'alguns polítics. Ni tan sols és una intuïció: és un coneixement. És com si -hipòcritament- obrissin amb ironia una porta al final de les seves manifestacions i ens diguessin: vegeu el que he volgut dir, el rerefons de les meves paraules, perquè vos adoneu de la meva sinceritat. I nosaltres els contestàssim: no fa falta, ja ho sabem, no t'esforcis. El maquiavel·lisme es transparenta en cada frase, en cada gest: ni tan sols un somriure forçat serveix com a dissolvent de les seves manifestacions. Ben al contrari: n'és un indici i una prova, gairebé una constatació. 

• Comentaris: 1
• Vull llegir la resta de l'article