Candidatura Solidaritat: algunes propostes (i 5)

• jordicc
• enllaç permanent
• Solidaritat Catalana
• dijous, 2 de setembre de 2010 | 19:45h

Activitat parlamentària

D’acord amb la regeneració democràtica que Solidaritat Catalana impulsa, la meva activitat parlamentària estarà basada en quatre principis. Em comprometo a:

• Dedicació exclusiva. Les tasques parlamentàries i de representació han de ser incompatibles amb qualsevol altra activitat pública, laboral o professional.
• Relació directa i continuada amb els ciutadans. Obertura d’una Oficina del Diputat i visites regulars a totes les comarques.
• Transparència informativa. Ús de les noves tecnologies com un altre mitjà per fer arribar als ciutadans les iniciatives i activitat del diputat.
• Eficiència en l’ús dels recursos. Es rendirà compte mensual dels recursos materials posats a disposició del diputat.

D’acord amb l’article 4, em reservo el privilegi de votar al Parlament de la manera que estimi oportuna en cada cas i moment, llevat dels compromisos adquirits en aquest programa.

• Comentaris: 1
• Vull llegir la resta de l'article

Candidatura Solidaritat: algunes propostes (4)

• jordicc
• enllaç permanent
• Solidaritat Catalana
• dijous, 2 de setembre de 2010 | 19:45h

Tarragona

La demarcació de Tarragona ha estat, tradicionalment, la més oblidada de Catalunya, excepte a l’hora d’instal·lar-hi grans equipaments perillosos, molestos o perjudicials pel medi ambient (o totes tres coses a l’hora). Per contra, és un territori de gran potencial econòmic pel fet de tenir la segona concentració demogràfica catalana, per la seva varietat geogràfica i paisatgística i per la vitalitat dels seus sectors industrial, comercial, turístic i universitari, entre altres. Proposo:

• Promoure polítiques que afavoreixin l’acostament i la col·laboració entre Tarragona i Reus en tots els reptes i projectes de caràcter metropolità, fugint d’estèrils debats que a ningú beneficien.
• Promoció público-privada de l’Aeroport de Reus, que sigui un pol d’atracció territorial, que actuï com infraestructura complementària del de Barcelona i que suposi una pluralitat d’operadors i de destinacions.
• Acabament de les grans infraestructures pendents: corredor del Mediterrani, autovia Tarragona-Montblanc i xarxa regional ferroviària, inclòs el Tramcamp. Execució de la façana marítima de Tarragona.
• Millora dels plans d’emergència del complex petroquímic.
• Especial atenció a la realitat de les Terres de l’Ebre, injustament tractades quan no oblidades. Augment qualitatiu i quantitatiu de les polítiques d’ajut al desenvolupament econòmic, a la defensa dels seus recursos naturals, al cessament del despoblament dels seus municipis i al foment turístic de la seva realitat geogràfica, cultural i històrica.
• Defensa de la tradició dels correbous, que ha de ser incompatible amb el maltracte animal. En aquest sentit, cal complir i fer complir un protocol de bones pràctiques.
• Tancament de les centrals nuclears i no instal·lació de la deixalleria d’Ascó. Aposta per les energies alternatives: sí a l’energia eòlica, amb condicions[.
  
  
  [a la imatge, Siurana, una de les poblacions més boniques de l'encara província de Tarragona]
  

• Afegir-hi un comentari
• Vull llegir la resta de l'article

Candidatura Solidaritat: algunes propostes (3)

• jordicc
• enllaç permanent
• Solidaritat Catalana
• dijous, 2 de setembre de 2010 | 19:44h

Model socioeconòmic

Com tot el món desenvolupat, Catalunya està patint una greu crisi econòmica, agreujada per la dependència de l’estat espanyol, amb la seva sagnia fiscal i el maltracte en les polítiques econòmiques, socials i d’infraestructures. A tot s’hi afegeix una administració autonòmica poc eficaç, intervencionista, reglamentista i excessivament burocrà-tica. Catalunya se’n pot sortir amb un estat propi, però també amb la iniciativa privada, l’emprenedoria, les petites i mitjanes empreses, les cooperatives, la societat civil i tots aquells actors que la van fer pròspera en el passat. Proposo:

• Polítiques tendents a un model més liberal d’economia, on les administracions no condicionin ni limitin excessivament la iniciativa, l’esforç i el legítim benefici del sector privat.
• El model econòmic en cap cas ha de suposar una desatenció a les necessitats d’una societat que es vol més justa i igualitària: educació, salut, prestacions d’atur, pensions, situacions de risc... La inqüestionable existència de prestacions no ha de facilitar la picaresca ni la petita corruptela. Tampoc la necessària política d’ajuts a l’associacionisme ha de conduir a la ineficàcia o a fins contraris als perseguits. Un sistema eficaç de control ho haurà d’evitar o castigar.
• Les pensions no poden augmentar per sota l’IPC, sigui quina sigui la cojuntura econòmica del moment.
• Suport als sectors tradicionalment desafavorits: l’agricultura, la pesca i el petit comerç, amb polítiques de foment lligades a plans ben gestionats i millor controlats.
• Afrontar amb realisme la problemàtica de la immigració, lluny de perjudicis xenofòbics, però també de determinat bonisme progressista. Augment dels recursos destinats a acollida de nouvinguts i a l’afavoriment de la relació entre aquests i la població d’origen. Rigor amb policial i judicial amb qualsevol conducta penal o contrària als drets humans i llibertats públiques.
• Dotar de més recursos materials i humans l’educació, que ha de ser un eix bàsic de qualsevol programa de govern. Promoció de la cultura de l’esforç, la formació científico-humanista i “l’aprendre a aprendre”.
• Aposta per la prevenció i la investigació en el terreny de la salut (promoció d’hàbits saludables, alimentació, esport), i no tant per la sanitat assistencial. Introducció de mecanismes de contenció de la despesa o de copagament (medicaments, consultes, intervencions i estances hospitalàries), sempre proporcionat al nivell de renda i patrimoni de cada pacient.
• Equilibri entre progrés econòmic i protecció del medi ambient. Planificació del territori tenint en compte les dues variables. Afavoriment d’un model energètic de societat basat en l’estalvi, la contenció de recursos i la limitació del consum excessiu i de generació de recursos. No a l’energia nuclear. Promoció del transport públic.

• Afegir-hi un comentari
• Vull llegir la resta de l'article

Candidatura Solidaritat: algunes propostes (2)

• jordicc
• enllaç permanent
• Solidaritat Catalana
• dijous, 2 de setembre de 2010 | 19:44h

La regeneració democràtica

L’allunyament de la classe política i la societat a qui ha de servir, la conversió d’aquesta classe en un “modus vivendi”, el clientelisme i l’oligarquia de les cúpules dels partits, la corrupció a tots nivells, són diferents símptomes d’un procés continuat de degradació de la vida democràtica, el resultat més cridaner del qual és l’altíssim nivell d’abstenció electoral. Proposo:

• L’aprovació d’una llei electoral que acosti diputat i ciutadans i que respecti també la proporcionalitat política i territorial. Indicativament, el model mixt alemany.
• Limitació temporal de mandats polítics i de càrrecs eventuals a l’administració.
• Més transparència en el finançament de partits polítics, que hauria d’anar a càrrec dels afiliats.
• Registre públic d’informes externs de l’administració.
• Reforma de l’administració pública, eliminació d’alts càrrecs i d’organismes inútils, reducció del reglamentisme i dels procediments i un ús més decidit de les noves tecnologies.
• Reducció de les despeses supèrflues, especialment de l’abusiva publicitat institucional.
• Afavorir la col·laboració entre ajuntaments per sostenir despeses en comú, en la línia de reduir el nombre de municipis.
• Justícia del segle XXI: aposta decidida per les noves tecnologies i foment de la mediació i dels judicis ràpids.
• Menor intervencionisme públic en els mitjans de comunicació. Neutralitat en ràdios i televisions públiques. Disminució i futura eliminació de les subvencions, reals o encobertes, a la premsa escrita.

• Afegir-hi un comentari
• Vull llegir la resta de l'article

Candidatura Solidaritat: algunes propostes (1)

• jordicc
• enllaç permanent
• Solidaritat Catalana
• dijous, 2 de setembre de 2010 | 19:26h

[Em presento a candidat de Solidaritat Catalana dissabte que ve. Tota candidatura té el seu programa electoral. La meva no arriba a tant, però si que disposa d'un document on exposo idees, compromisos i propostes. És un brainstorming elaborat precipitadament. Que ningú hi busqui mancances, incoherències o tres peus al gat, perquè hi són, ja us ho dic jo. Ho publicaré en capítols.]

La nació

Catalunya, com a nació que és, necessita un estat propi per disposar dels seus recursos econòmics, decidir sobre les seves infraestructu-res, protegir la seva llengua i la seva cultura, i aportar el millor d’ella al món. Crec que Solidaritat Catalana per la Independència és la millor opció per arribar a tenir aquest estat propi. Algunes opcions polítiques s’auto anomenen sobiranistes o partidàries del “dret a decidir”, però la difusa idea d’independència que proposen es perd en un horitzó incert. Altres opcions sí són independentistes però única-ment prometen un referèndum que en la pràctica ja han evitat en el passat. Per fi, hi ha propostes partidàries de la proclamació d’un estat, però la seva curta trajectòria i la manera de confeccionar les candidatures no s’adiuen amb la regeneració democràtica que diuen recolzar. Em comprometo a:

• Proclamar la independència la propera legislatura
• Si això no fos possible, treballar per fer créixer el projecte independentista
• No donar suport a cap govern on participin partits d’obediència espanyola

La llengua i la cultura, els principals trets nacionals, sobreviuen enfrontades a multitud d’enemics, interns i externs. La concepció unitària dels estats espanyol i francès, la globalització (amb la seva uniformització cultural, de costums i de maneres de viure), una falsa concepció del progressisme, cert turisme, l’autorepressió o la indiferència de part de la població són alguns dels factors que frenen la normalització de la nostra llengua i de la nostra realitat cultural folklòrica, gastronòmica, etc. Proposo:

• Augment dels recursos dedicats a la normalització lingüística, a l’aprenantge i a l’afavoriment de la socialització, especialment amb la immigració.
• Aplicació de la normativa lingüística, que ha de ser més preventiva que punitiva.
• Clàusules lingüístiques en contractes o convenis públics i en concessió de subvencions o ajuts, i control efectiu del seu compliment.

• Afegir-hi un comentari
• Vull llegir la resta de l'article

Acte de Solidaritat Catalana a Reus

• jordicc
• enllaç permanent
• Solidaritat Catalana
• dijous, 2 de setembre de 2010 | 00:37h

Aquest vespre, el Teatre Bartrina de Reus (un magnífic teatre dels de tota la vida) s'ha omplert per fer la presentació de Solidaritat Catalana. L'acte ha sigut molt càlid, en tots els sentits: fotia una calor que t'hi mories, però ha valgut la pena compartir caliu amb centenars i centenars de ciutadans de les comarques dites meridionals. Han intervingut el que ja es coneix popularment com "els tres tenors" i cap d'ells ha desafinat gens ni mica, al contrari, s'ha posat el públic a la butxaca.

Ha obert foc Uriel Bertran, aquell noi que fa uns anys ja apuntava maneres i que s'ha convertit en un polític (en el bon sentit de la paraula) de primera magnitud: gest segur, idees clares, puntet de rebel·lia i jove maduresa. Ha pres el relleu Alfons López Tena, que ja s'ha disculpat d'entrada perquè no tenia res a fer al mig d'un entrepà entre Uriel i Laporta. Efectivament, els primers minuts de la seva intervenció han resultat un pelet àrids: li ha sortit el notari que porta a dins i ha començat a parlar-nos de reglaments, sistemes de votació, llistes obertes, reformes legals... Però s'ha anat escalfant i ha entrat a matar amb la política pura i dura. Molt celebrada ha estat la seva ironia quan ha afirmat que els zamorans (per dir algun lloc) anirien a votar que "sí" a una reforma constitucional que permetria als catalans tenir unes pensions més dignes. Ovació.

Finalment ha estat el torn de Joan Laporta. Malgrat la calor, encorbatat, estil presidenciable. I presidencial ha estat la seva intervenció, perquè tant implícitament com explícita ha deixat clar que vol i se sent en condicions de governar el país. Així es farà gran Solidaritat, amb la confiança de que ja juga a primera divisió. Inevitables referències al seu club de futbol: ha afirmat immodestament (i tots li hem perdonat) que ell va fer el millor Barça de la història i que ara posa el seu prestigi a una causa cívica, cosa que altres presidents no han fet mai i que alguns ja li retreuen.

L'acte ha acabat amb tots els precandidats de la demarcació (servidor inclòs) a dalt de l'escenari, cantant Els Segadors i intercanviant aplaudiments amb el públic assistent.

Quan, de tornada, anava a pagar al caixer del pàrquing, la casualitat ha fet que em trobés davant Joan Laporta fent el mateix. En broma he comentat:

- mira, el senyor Laporta també s'ha de pagar el pàrquing...

I ell ha contestat:

- és que qui paga descansa... el problema no és pagar sinó que et robin...

En què estaria pensant l'expresident del Barça?

• Afegir-hi un comentari
• Vull llegir la resta de l'article