Pocs grups poden presumir d’haver marcat el so de tota una generació com Color Humano. Podem considerar el grup encapçalat pel cantant i lletrista José Capel com a pioners, si no creadors, d'allò que amb el temps batejaríem de forma més o menys afortunada com a 'mestissatge', una forma d'entendre i viure la música que ha marcat l'escena barcelonina durant els darrers quinze anys. Color Humano va publicar tres discos i va fer multitud de concerts, sempre de bracet amb els moviments i les alternatives socials de tota mena, fins a posar fi a la seva trajectòria l'any 2005. Molts els han volgut imitar, però pocs han aconseguit només apropar-se a l’energia que desprèn en directe un grup que encara té esperança en la música com a eina per a la transmissió d’idees insurgents. Ara, després d'aquest parèntesi, tornen a la càrrega i publiquen Madibá (kasba, 2010), on segueixen menjant-se la vida a cada cançó, com deixen clar d'entrada amb aquest "Esperanza" que aquí ressona. [Més]

Aquest divendres, acte inici de campanya al Ripollès. Teresa Jordà i Oriol Junqueras