Una nova víctima mortal de la violència de gènere. Una dona. La societat ho lamenta però no ho combat amb força. Una notícia que es llegeix amb presses, amb una certa incomprensió. Una història repetida, de gelosia, recriminacions,crits, cops, de possessió. I la dona n'és la víctima, com la dona assassinada fa cinc dies, com la de les 43 dones que trobaren la mort a mans del seu company. 44 dones reposen a la memòria del bloc.
La denúncia, la ràbia, el dol hi segueixen vius.
Abdalà Qudai, valí de Maldà, príncep sarraí, senyor de la Segarra, cridà com un gos rabiós. Del castell inexpugnable, cruïlla de camins, sorgia aquella mena de tronada sense llamps, els crits inhumans de dolor, ràbia i venjança, els udols de llops desesperats que feren emmudir de terror la gent de la vall.
L'home, servent fidel, que havia enviat el valí a terres de Cardona per a saber de l'estimada Almatruda, l'esposa secreta, germana del vescomte, havia retornat. Era allí, postrat al terra, reportant-li amb veu tremolosa les infaustes noves: "Almatruda havia infantat un fill d'Abdalà, un infant prodigiós que no plorà en néixer i que als tres dies, cristianat,anuncià la seva pròpia mort als 30 dies d'haver nascut. Ermetruit, la noble vescomtessa, volgué fer creure al seu espòs que el fill era d'ells, però alguna persona del castell explicà la veritat a Bremond. L'odi al senyor de Maldà es tornà contra la malaurada germana, la bella Almatruda, que fou empresonada en una horrible cel·la de la Torre de Cardona, guardada per un esclau sord i mut que li donava cada dia pa i aigua. Almatruda havia mort després d'un any de dur captiveri."

Aquest divendres, acte inici de campanya al Ripollès. Teresa Jordà i Oriol Junqueras