
Tortell Poltrona s’ha tret finalment l’espina que portava clavada. Tres anys i mig després de la històrica plantada del Circ Cric a causa de les traves burocràtiques dels ajuntaments i la competència deslleial d’alguns circs, la popular companyia tornarà a fer gira a partir del 8 de setembre. “Ho tornarem a provar, fa 30 anys que ho intentem”, ha explicat Tortell Poltona. La gira arrencarà a Palma de Mallorca (del 8 al 19 de setembre) i seguirà a Manacor (del 24 al 26 de setembre). Ja al Principat, visitarà Girona en el marc del festival Temporada Alta (del 8 a l’11 d’octubre), Olot dins les fires de Sant Lluc (16 i 17 d’octubre), Vic (24 i 25 d’octubre), Tàrrega (del 4 al 8 de desembre), Sant Cugat (de l’11 al 19 de desembre) i Granollers (del 26 de desembre al 2 de gener). Enmig hi ha dues dates més. Una actuació dels Germans Poltrona al festival de pallassos de Cornellà i una actuació del Cric, el mes de novembre, a Buenos Aires. El circ, que va assegurar el 2007 que no tornaria a sortir de gira fins que la Generalitat no “regulés i posés ordre al sector”, ha fet aquest important pas després que el departament de Cultura hagi posat en marxa, arran de les denúncies de Poltrona, un pla integral de circ i s’hagi arribat a un acord amb les dues entitats municipalistes per facilitar la presència de circs ambulants. “Si alguna cosa ha canviat realment ho podré respondre després de Nadal, una vegada s’hagin acabat les primeres actuacions”, ha comentat Poltrona. (L'article continua)
Segons els mitjans Stephen Hawking ha afirmat que, atès el nivell de coneixements científics assolits sobre la creació de l'univers, hom pot descartar l'existència d'una divinitat originària.

Charles Burns
La Cúpula
Resulta inconfusible amb només fer una ullada que aquesta còmic és obra de Charles Burns, l'autor de peces com la genial "Agujero negro", "Skin deep", "Big baby", "El club de sangre" o "Burn again". Però, també resulta inconfusible, en haver-la llegida, que aquesta és una obra menys intensa i més lúdica, un exercici de còmic "underground" en el sentit més autèntic del terme. Aquí trobarem l'ambientació malaltissa i els tòpics de l'univers personal de l'autor desenvolupats des d'un estil més directe i amb les pretensions justes. I és en aquest sentit que hem de jutjar-la.
L'obra en si consisteix en un seguit d'aventures on un curiós detectiu, lluitador de lluita lliure d'estil mexicà, intentarà resoldre els casos més surrealistes. Un guió al cap i a la fi lligat a les convencions del gènere negre (que ell mateix duria més tard molt més enllà dels crims detectivescos) i al tòpic més estès del còmic americà: l'heroi carismàtic. No obstant això, s'ha de reconèixer que Burns és capaç d'estar a l'alçada i a més, afegir el seu toc especial: un món boig on res és el que sembla, un temible futur de ciència ficció pulp ple de les aberracions més estranyes i un grapat de girs inesperats per atrapar el lector.
El mateix caldria afegir respecte del dibuix, on trobem un Burns que domina perfectament l'apartat gràfic però que encara no és aquell autor d'elegant i contundent narració gràfica que podem llegir a "Agujero Negro". Potser l'obsessió que notem aquí per allò que sol anomenar-se "acció" el porta a triar un disseny de pàgina i un tipus de planificació on el seu talent es troba un pèl encaixonat.
En conclusió, si us agrada Charles Burns, o simplement el còmic dit "underground", no deixeu de llegir "El Borbah". És interessant, divertit i té una evident capacitat d'atracció visual. A banda, aquesta nova i acurada edició trobe que li fa justícia i el fet d'augmentar la grandària juga al seu favor. No és el millor que ha fet aquest autor però, és clar, hem de tenir en compte que té el llistó molt alt.

desconnectat amb "La era del Diamante" de Neal Stephenson (que no em decepciona mai)
patint amb "Tota una vida" de David Grossman
retrobant-me amb la poesia a"Mientras tanto cógeme la mano" de Kirmen Uribe
i fascinada pels llibres pintats de Barceló

+ Des d’ací accedireu al vídeo complet de l’homenatge del Camp de Túria a Vicent Andrés Estelles
En temps real, des de qualsevol indret del Camp de Túria, del País Valencià, dels Països Catalans o d’arreu del món, podreu seguir íntegrament, des d’aquest bloc i des d’aquells webs o espais que vullguen enllaçar el reproductor,
Portem uns quants dies el Galduf i el Vicent treballant i totes les proves realitzades fins ara han estat positives respecte a la qualitat i sonorització de l’emissió. Serà realitzada via Internet des d’un mòbil i esperem amb ansietat i optimisme el resultat tècnic del dissabte ja que en cas de ser positiu obriria les portes a un fum de possibilitats de poder emetre totes aquelles activitats que ens veten els mitjans de creació d’opinió i desinformació valencians.
Al fitxer adjunt (cliqueu ací) us deixem el codi html per a poder instal·lar l’script al vostre web o bloc i reproduir així també vosaltres íntegrament l’acte per la xarxa despús-demà dissabte 4 de setembre. Una vegada publicat no cal fer res més: automàticament es reproduiran les imatges, sense haver d’actualitzar la pàgina, conforme iniciem nosaltres la retransmissió.
Per obrir boca us deixem el poema de Vicent Andrés Estellés Es com un ball que interpreta Xavier Mo Trio
+ Una vintena de poblacions valencianes celebren dissabte la primera Festa Estellés
+ El poble valencià recorda Estellés
+ Sopar homenatge del Camp de Túria a Vicent Andrés Estellés el 4 de setembre en Consolat de Mar a Benaguasil
Una nova víctima mortal de la violència de gènere. Una dona. La societat ho lamenta però no ho combat amb força. Una notícia que es llegeix amb presses, amb una certa incomprensió. Una història repetida, de gelosia, recriminacions,crits, cops, de possessió. I la dona n'és la víctima, com la dona assassinada fa cinc dies, com la de les 43 dones que trobaren la mort a mans del seu company. 44 dones reposen a la memòria del bloc.
La denúncia, la ràbia, el dol hi segueixen vius.
L'actual alcadessa de Dénia sembla que ha estat encausada per una denúncia del PSOE local que l'acusa de no haver-los facilitat alguns expedients sol·licitats. No sé pas la veritat de l'acusació que se sustanciarà als tribunals i que ja decidiran. I si hi ha alguna transgressió legal, doncs que siguen condemnats els responsables. Dit això, també he de dir que aquestos socialistes deniers no poden donar ni un gram d'exemple al respecte. A l'anterior corporació -en la qual jo hi era regidor- aquests mateixos socialistes negaven sistemàticament qualsevol accés als expedients. Fins a vint-i-quatre vegades vaig demanar el nombre de vehicles de l'Ajuntament i l'asseguradora de cadascun i encara no ho sé ni em van contestar, per posar només un exemple dels moltíssims expedients demanats i no mostrats. Jo no els vaig denunciar als tribunals perquè no teníem diners per fer front a les despeses i perquè ens vam conformar en la denúncia política d'unes formes de fer política absolutament prepotent i feixista.
I en quan a les imputacions...

Avui a l'Hospitalet de Llobregat. La dona ha mort assassinada, a ganivetades. El seu home ha estat l'autor d'aquesta nova crueltat i s'ha lliurat als mossos confessant el seu crim. Una baralla, crits, discusions .... i la mort sense sentit, cruel, salvatge. El meu sincer condol i tristor. No defallirem en denunciar una i una altra vegada aquests crims. Les mateixes flors, blanques amb taques vermelles.


S'ha acabat el mes d'Agost, i amb ell, s'ha acabat el miratge del descans somiat a una illa paradisíaca que anuncía Rom Bacardi. Ara, toca explicar als amics i als companys de feina, unes vacances convenientment hiperbolitzades. Es la tradició. Bé, mentre vaig pensant quines histories fantàstiques de les meves meravelloses vacances explicaré, us deixó amb els més llegits el mes.

<b><span style="color: #ff0000;">Xina, arribar i moldre??</span></b>