Cop d'efecte del tripartit del "sí" a la desesperada

• sgordillo
• enllaç permanent
• Relat diari
• divendres, 2 de juny de 2006 | 00:55h

Cop d'efecte del tripartit del "sí" hores abans de l'inici formal de la campanya pel referèndum de l'Estatut. PSOE, CiU i ICV pacten al Congrés dels Diputats la transferència de ports i aeroports a la Generalitat. Un acord a corre-cuita que no garanteix la gestió sobirana de l'aeroport del Prat per part de la Generalitat. Un acord que no evitaria la pèrdua de vols que Iberia acaba d'anunciar, i que té una resposta contradictòria per part del Govern de Pasqual Maragall. Per tant, no és la transferència plena a Catalunya, sinó una fórmula de gestió compartida.

L'entesa del tripartit del "sí", concretada en una proposta de resolució conjunta del debat de política general del Congrés, consisteix en una petició al govern espanyol perquè "adopti mesures i iniciatives necessàries" per complir l'article 140.3 de l'Estatut que encara s'ha de votar, el 18 de juny. La resolució de socialistes, nacionalistes i ecosocialistes estableix que la Generalitat assumirà la gestió dels ports de Barcelona i Tarragona i que podrà "participar" en la dels aeroports catalans. La gestió seria plena, per part de la Generalitat, a la resta d'aeroports a excepció del del Prat. ¿Però com poden fer un pacte condicionat a un text que encara no ha estat avalat per la ciutadania a les urnes?

En aquest acord no hi surt el PSC a la foto, ja que, un cop més, ha cedit el protagonisme mediàtic i polític al PSOE. I ERC ha trigat poc a reaccionar titllant-lo de "brindis al sol inacceptable" que perpetua que l'Estat segueixi controlant les decisions estratègiques de l'aeroport del Prat. A més, ERC retreu a CiU i ICV que acceptin ara un acord que havien rebutjat en el tràmit de la ponència i de la Comissió Constitucional.

Tot plegat, indicia el nerviosisme dels aliats del "sí". Han d'aprofitar les hores prèvies a l'arrencada de la campanya, en la ressaca del victoriós per a Zapatero Debate del Estado de la Nación al Congrés dels Diputats, per buscar un cop d'efecte a la desesperada. Males arts [Jaume Ciurana, de CiU, detecta agressivitat i tacticisme] que indiquen que els propers dies seran molt durs, i amb expressions de friquisme ben diverses. De fet, el Govern ha hagut de retocar la campanya institucional perquè la justícia l'ha impedit cridar a la participació. El recurs presentat pel govern agònic no es resoldrà fins la setmana vinent. Un desastre, vaja. Més confusió i menys claredat, fins i tot en allò tan bàsic com és la difusió amb diners públics de la convocatòria del referèndum.

Mentre a Madrid tancaven l'acord de ports i aeroports, al Parlament de Catalunya el tripartit del "sí" es mostrava dividit i enfrontat (incidents al marge). Artur Mas retreu a Maragall que és un passota perquè pensa més en el seu futur polític que no pas en el país i el seu govern. El President s'ha fet l'ofès, per les paraules que Mas sempre utilitza calculadament en clau de titular de premsa. La sol·litud de Maragall té una única excepció en els seus fans de Ciutadans pel Canvi, que intenten fer pressió perquè el President no llençi la tovallola i opti a la reelecció. Una pressió ridícula a ulls del carrer Nicaragua. I més ridícula encara vista des del madrileny carrer Ferraz.

La realitat, però, és que això de les tensions internes va per barris. Al carrer Nicaragua no s'hi estan de res. Però al carrer Villarroel tampoc les aigües estan calmades. Hi ha moviments interns. L'acudit de La Vanguardia d'aquest dijous és prou clarificador: Montilla i Maragall, Duran i Mas, Puigcercós i Carod. Les tres parelles fent un pols entre ells a les respectives seus de partit. Hi ha mar de fons, i això de l'Estatut i l'accidentada legislatura postpujolista tindrà efectes col·laterals. El 18-J comença un nou cicle polític, que encadenarà elecció rere elecció: comicis al Parlament a la tardor, municipals la primavera del 2007 i qui sap qui les generals anticipades. No és el moment d'obrir grans debats successoris interns. Quan s'acabi el cicle caldrà fer severa autocrítica i renovar, si cal.

Però ara, no. Precisament aquesta matinada de dijous a divendres ha començat l'escampada publicitària. Preparem-nos per al bombardeig. Molta sort, amics!

• Comentaris: 3
• Vull llegir la resta de l'article