EL GENI I L’ESPIADIMONIS

• jmateuimarti
• enllaç permanent
• dimarts, 2 de març de 2010 | 12:15h

Ja no queden illes recòndites, exuberants i inhabitades per naufragar-hi, diu el geni esquàlid que surt de la llauna de sardines. Ni escriptors a sou disposats a reviure aventures setcentistes, a fer de Dafoe del vint-i-u, insisteix l’esperit multicolor, reconvertint les cuites salvatges d’un aïllat amb el seny begut en material d’autoajuda.  I encara menys, rebla amb expressió severa el geniet desdentegat com un nadó, aventurers imperials com Robinson Crusoe. I mirant fit a fit qui ha obert confiadament la llauna li demana amb el nas a tocar del seu front: quin indígena voldria estar al servei d’un tronat que se sent déu perquè es creu sol a l’illa i, a sobre, respondre al nom absurd de Divendres? I

• Afegir-hi un comentari
• Vull llegir la resta de l'article