
Nota: Article publicat avui al Diari de Girona.
L’apropiació religiosa de l’educació ha estat sempre una temptació perillosa. Ho certifiquen les mederses integristes del Paquistan on es memoritzen aforismes del profeta i es predica l’odi als valors il•lustrats. O l’obsessió talibana per abocar les dones vers l’analfabetisme. O la condemna de l’evolucionisme i la interpretació literal de la Bíblia imposada pels sectors més reaccionaris del cristianisme. Tanmateix, no importa tant els detalls de les religions com d’un estil de pensament que imposa la fe cega i acrítica damunt de qualsevol altra consideració i estén prejudicis i fanatismes per damunt de l’evidència.
La intel•ligència fracassada, en expressió del filòsof José Antonio Marina, consisteix precisament en la temptació d’abdicar de la capacitat de pensar per compte propi i siguin altres qui decideixin. Aquests grups, sovint amarats del pecat capital de la supèrbia, tracten d’apropiar-se de l’educació per modelar el pensament dels més joves i bastir així, en l’inconscient col•lectiu, una societat a la seva imatge i semblança