La prova de la meva lleialtat i correcta visió ocular ha estat terrible, dolorosa; durant uns mesos que m'han semblat segles, el codi de comprovació de la naturalesa humana que Vilaweb ha imposat a blocaires i lectors en fer un comentari a un apunt qualsevol ha estat diabòlic. La màquina m'humiliava amb la seva trama intricada, les O que semblaven 0, els 0 que eren en realitat O, la y sense cames simulant ésser v, I i 1 en competició boirosa, la J convertida en un ham implacable ...
Després de quatre o cinc intents, alguna vegada, amb un cop de sort, he encertat el codi; era el dia en què em sentia plenament humana, orgullosa de ser una dona que havia guanyat la màquina. Els codis mutants del país de Lil·liput han estat un malson; dono les gràcies a tots els esforçats comentaristes que valerosament han passat la prova i els felicito de cor per haver-la superada. Felicitats i gràcies!.
Fa un parell de dies que el codi no és un codi, és una benaurança, un missatge harmoniós, una besada amiga.
Gràcies, Vilaweb!, gràcies! i , per favor, no hi tornis!... Una ja no té edat per a aquesta mena de proves ...