
Règim vell.- Conservació dels drets adquirits consolidats. Els tractes son llei.
Guardar els drets dels contractes del règim vell per a tots els treballadors que fins al dia anterior a la reforma tinguin contracte indefinit i siguin fixs de plantilla. Els contractes son llei. Han treballat una vida per l'empresa i no poden ser llançats al carrer. No hi ha acomiadament lliure. La quantia de les indemnitzacions per acomiadament improcedent d’aquests treballadors no poden ser rebaixades ni per llei ni per negociació col·lectiva.
Règim nou.-
Crear un règim nou a partir de 01 de maig de 2010 o a partir de l’entrada en vigor de la reforma. Es un contracte laboral indefinit per hores fins un màxim de 40 hores setmanals. No es un contracte fix. Es pot rescindir amb indemnització per fi de contracte fixada per llei. Els contractes temporals preexistents es poden transformar en regim nou i així passen a ser indefinits de règim nou.
El règim nou dels treballadors es veurà reforçat i millorat per la reforma del règim de cotització per a pensions i de protecció de les situacions d’atur.
7.2.- Contractes de treball d'aprenentage a empreses privades, a partir del 14 anys sense pèrdua dels dret socials i crèdit públic per estudiar més endavant, rescindibles. No compten ni donen dret per a contractació indefinida i sense indemnització per fi de contracte, ni per assegurança d'atur. ILT i accidents. Sou mínim i per anys aprovats.
7.3.- Expedients de reducció de plantilla i d’ocupació. (EROs).-
Per les causes admeses per l’Estatut dels Treballadors. Poden afectar al treballadors de règim vell i als de règim nou; als dels sector privat i als del sector públic. Els ERO en general son de reducció de jornada general i d’igual % d’hores per a tots i reducció salarial en mateixa proporció. No passen la gent a l’atur. No hi pot haver reduccions de plantilla i jubilacions anticipades amb costs i pensions a càrrec de
Per als de règim vell han de ser temporals, no poden suposar l’extinció del contracte de treball i si sols la reducció de la jornada de treball i la reducció del sou en la mateixa proporció. Com a Alemanya o Holanda les retribucions de les reduccions de jornada seran cobertes per l’assegurança d’atur. Complement indemnització d’atur per les hores de menys.
Si l’empresa necessita personal nou per capacitació tècnica en pot contractar si no en té, ( a règim nou ), i si en té pot ampliar la jornada als treballadors de plantilla que compleixin les condicions de capacitació i formació adequada per a les necessitats productives.
7.4.- Aprovar un ERO general mínim del 10% de jornada amb 10% de reducció de sou per situació de crisi i per necessitats de substitució per capacitació tècnica. Aquesta es l’aportació general mínima de tots els treballadors espanyols per pagar la devaluació i la reducció de capital d’Espanya.
7.5.- Durant els eros, reduccions de plantilles i atur total o parcial l’Assegurança Social Pública d’Atur pagarà la diferència entre la cotització empresarial per jubilació i per ILT fins arribar a la base de cotització mitjana del treballador durant els 15 anys anteriors o de la base mínima de cotització per jornada complerta vigent.

RELACIÓ DE DOCUMENTS:
2.1.
OBJECTE I OPORTUNITAT
DEL PLA DIRECTOR.
2.2.
SINOPSI HISTÒRICA.
2.3.
DESCRIPCIÓ DEL CONJUNT
FRANCISCÀ.
2.4.
ANÀLISI PATOLÒGICA.
2.5.
FASES D’INTERVENCIÓ.
4.01. ANÀLISI HISTÒRICA.
4.02. ANÀLISI DEL CONTRACTE DE
1681.
4.03. ANÀLISIS DELS CONTRACTES
DE LA CONSTRUCCIÓ DEL CAMPANAR D’EN JOSEP MINGUES. 1743.
01.
FAÇANA DE C/ DELS
FRANCISCANS.
02.
FAÇANA DE PLAÇA DE SANT
LLORENÇ.
03.
PLANTA A COTA +2.50 m.
04.
PLANTA A COTA +5.50 m.
05.
PLANTA DE COBERTES.
06.
PLANTA ZENITAL.
07.
SECCIÓ PER L’EPÍSTOLA.
08.
SECCIÓ PER L’EVANGELI.
09.
SECCIONS TRANSVERSALS.
10.
PATOLOGIES DE FAÇANA DE
C/ DELS FRANCISCANS.
11.
PATOLOGIES DE FAÇANA DE
PLAÇA DE SANT LLORENÇ.
12.
PATOLOGIES DE PATOLOGIES
DE PLANTA A COTA +2.50 m.
13.
PATOLOGIES DE PLANTA A
COTA +5.50 m.
14.
PATOLOGIES DE PLANTA DE
COBERTES.
15.
PATOLOGIES DE PLANTA
ZENITAL.
16.
PATOLOGIES DE SECCIÓ PER
L’EPÍSTOLA.
17.
PATOLOGIES DE SECCIÓ PER
L’EVANGELI.
18.
PATOLOGIES DE SECCIONS
TRANSVERSALS.
19.
PERSPECTIVA SECCIONADA
DE L’ESGLÉSIA.
20.
SECCIONS I DETALLS DEL
CAMPANAR.
21.DETALLS DE MOTLURES I
ELEMENTS CONSTRUCTIUS.

Avui, Joaquim Maria Puyal ha estat investit doctor honoris causa per la Universitat Rovira i Virgili. No puc estar més d'acord amb la concessió d'aquest honor a un verdader mestre del periodisme. És ben sabuda la contribució de Puyal a la normalització del català, tant de l'ús com de la seva qualitat, especialment en un terreny com l'esportiu, on tot estava per fer i tot era possible. Ens va ensenyar que qualsevol parcel·la de la societat és susceptible de ser catalanitzada, i amb correcció. Les retransmissions radiofòniques del mestre (per als qui els agradi el futbol) han estat sempre un plaer. Però també ha estat un plaer veure'l i sentir-lo en les seves propostes televisives, exemple de feina ben feta i d'amè resultat.
Ja no surten periodistes com ell: les noves fornades de professionals són d'una mediocritat i d'una grisor que espanten. Ja no es fan programes televisius com els seus: saltar de canal en canal (fer zapping, vaja) constitueix un depriment exercici. Però tenim el Puyal i el seu rigor professional, el seu amor per la feina ben feta i la seva dicció precisa. Que ens duri anys i anys.
Potser com a "homenatge" a la seva figura, el locutor de Canal Reus encarregat de donar la notícia, un jovenet tot encorbatat i enclanxinat, ha pronunciat aquest vespre [Pujal] (així, amb una fricativa postalveolar sonora) el cognom del doctorand. I ho ha fet tres vegades, com quan Sant Pere va trair Jesús.

No direu que no som modestos. Ni guanyar volíem. Anàvem a celebrar que la nostra travessa al rectorat de
Però, com sempre i cabia esperar, tenim menys olfacte electoral que Camps a l'hora de triar els seus amics. Aquest ha sigut el resultat final:
Esteban Morcillo 36%
García Benau 23%
Antoni Furió 21%
Vicent Soler 18%
Aleshores hem decidit triar una altra estratègia: en l'acte es puga, votarem al PP. Poden passar dos coses. La primera, que guanye, i així nosaltres haurem encertat per primera vegada el nostre pronòstic. La segona, que no guanye i eixe seria el moment de celebrar-ho amb un parell de gin tònics.
Antoni Furió i Diego (Sueca, 1958), catedràtic d'Història Medieval, candidat a rector de la Universitat de València a les eleccions que se celebren avui, no ha obtingut els vots suficients per a passar a la segona ronda. Ho lamento en el terreny personal i també en el polític.

El secretari general del BLOC i síndic de Compromís, Enric Morera, ha manifestat hui que “no s'entén la reacció del PSPV a la nostra proposta per a demanar el rescat de l'autopista AP-7. No entenc per què lamenten que el PP s'unisca a ella després de reiterades negatives. No entenc per què no es pot arribar a acords en esta matèria mentres en altres temes, els socialistes negocien i negocien amb el PP, fins a arribar a acords de major calat, com la reforma del nostre Estatut”.
El síndic de Compromís explica que la història de la nostra autonomia “s'ha escrit a base de claudicacions del PSPV. Quan van governar van ser incapaços, per exemple, de posar en marxa la llei de comarcalització o de resoldre per al valencià una autoritat normativa. El lermisme va ser sempre pactista amb el PP. I va ajudar bravament a UV de tal manera que si espenten un poc més, hagueren fet a González Lizondo alcalde de València. Una maniobra per a frenar l'ascens del PP que va portar a Rita Barberá a l'alcaldia en
“Si Signes sap alguna cosa de la reserva hídrica de l'Estatut de Castella-La Manxa que acabarà amb el transvasament Tajo-Segura o sobre l'explotació de milers de pous il·legals que han deixat al Xúquer sense aigua, que ens diga que ha fet el seu partit, eixe partit a què ell obeïx tan servilment i per què no fan res per a frenar eixe filibusterisme de l'aigua, tenint com tenen tots els organismes i instruments legals per a frenar estes pràctiques que ens deixat sense aigua en el Xúquer. De pas, que diga també el senyor Signes si defensa la postura del president manxec, el senyor Barreda, respecte a la reserva hídrica del seu estatut. Les altres qüestions són contes xinesos i ganes de distraure per a tapar-se les vergonyes”, ha finalitzat Morera.

El síndic del grup parlamentari Compromís i secretari general del BLOC, Enric Morera, ha manifestat que "la possibilitat de reclamar el rescat de l'autopista AP-7 al Congrés dels Diputats, amb el suport de tots els grups parlamentaris és una oportunitat històrica que no podem desaprofitar. Mai amb anterioritat s'havia plantejat una reivindicació tan contundent davant del govern central per a alliberar a la nostra terra del llast econòmic que suposa el pagament d'una taxa per a circular per una carretera. Mai s'havia arribat tan lluny en una reivindicació que forma part de l'agenda política del valencianisme des de les primeres eleccions democràtiques".
També ha indicat que la proposta "deuria comptar amb el suport d'ajuntaments i diputacions així com fer-la extensiva als agents socials. Ha de ser una proposta en positiu que expresse una voluntat col·lectiva. Ningú ha de quedar-se fora d'este consens".
Morera ha manifestat que treballarà perquè des de les Corts Valencianes "isca un text compartit, amb el màxim consens, perquè fer-nos sentir a Madrid, per a expressar que hem tal basta. Durant quasi quaranta anys hem pagat i callat. Ara ens toca parlar i exigir que, governe qui governe a Espanya, el peatge és una cosa que s'acaba".
Així ha explicat que comprén les crítiques formulades des del PSPV a la proposta però "és hora de mirar avant i de treballar a favor dels nostres interessos. Recentment Foment ha buscat la manera de rescatar el peatge de les autopistes radials de Madrid i, per tant, deu haver-hi una solució per als nostres peatges. Els valencians aportem més del 10% del PIB estatal, tenim un fort dèficit en matèria de finançament i paguem per circular per la nostra carreteres mentres altres gaudixen d'autovies gratuïtes gràcies a la nostra solidaritat".
Ha estat tota una aventura la realització d'aquest videoclip! Des del dia en que la Lyona ens va plantejar la idea de fer una coreografia en pla seqüència ja vam imaginar que tot plegat demanaria una dedicació especial, i així ha estat: Nosaltres, la Lyona i el seu equip, el Guillem Albà i la dotzena de ballarins que hi han participat sota la batuta de la Laia Minguillón, tots hi hem hagut de dedicar unes quantes hores d'aquest últim mes... Unes hores d'aquelles en que es treballa amb la il·lusió de que junts s'està creant una cosa molt especial!
Des d'aquí volíem agraïr-los a tots aquests moments compartits corrent sota la pluja!!!
Guuuuuuuuuuuuuuuuuuuuuuuuau!
PD. Si voleu veure el clip amb millor qualitat aneu a: http://www.vimeo.com/9851144

Dues:
1. Supose que estarà a punt d'ésser censurat aquest vídeo, com passa en quasibé tots els que he anat penjant i incrustant en els blocs durant quatre anys, amb temàtica humanística i d'explicació global del sistema en què vivim la humanitat.
De vegades, algú normal, es ratlla i les amolla pel broc gros. Acaben titlant-lo de boig mentre intentem d'esquivar-li els ulls.
Gràcies Narcís !
I la segona al ( +)

<b><span style="color: #ff0000;">Xina, arribar i moldre??</span></b>