No hi ha dubte, allò anomenat classe política és un bluf! i per tant les propostes que poden arribar a fer, no poden ésser altra cosa sinó, un més gran bluf! Parle ara de les declaracions en el marc del Fòrum Europa, fetes pel president dels socialistes a la comunitat autònoma vasca Jesus Egiguren. Digué aquest bon home, que s'ha de perdre la por a qüestions com ara el dret a decidir, la sobirania compartida i fins i tot a una constitució pròpia referida al poble basc.

Deixant de banda l'estratègic moment d'aquestes declaracions, només cal recordar el darrer càstic electoral i la mampresa recta final d'una legislatura que arriba a la fi, comentarem molt per sobre allò que comporta una constitució, eina bàsica de qualsevol nació en l'exercici de llur poder.

Sembla prou estesa la creença gràcies a la qual les constitucions han de comprendre  i versar sobre drets i llibertats, quan la realitat resulta ésser que l'única matèria que hauria de tractar una constitució és la del poder, la de l'exercici del poder tot garantint la separació de poders. Les llibertats i drets haurien de precedir la configuració d'una qualsevol constitució amb trellat i aquest no és el cas ni de lluny, tothom ho sap,  de l'espanyola.

El molt enyorat Joaquin Navarro ho deia ben clarament " On no hi ha separació de poders, no hi ha Constitució, on no hi ha control del poder no hi ha democràcia" És aquest exactament el cas espanyol i els 169 articles de llur Constitució. Pobre d'aquest desgraciat Estat que va veure la natural desaparició d'un sanguinari dictador al seu llit i com aquest era sustituït per les executives de dos partits. Ho té tot perdut.  

D'acord amb aquest senzill esquema no arribe a veure amb claredat com el senyor Jesus proposa tant saviament una Constitució per als bascos, per a tots els bascos, però, sense admetre la separació d'espanya ni de frança. No haurà copsat encara aquest benestant del règim establert, el significat autèntic d'una Constitució digna.

Per altra banda tampoc ningú cedirà ni a bascos ni a catalans la llibertat de constituir-se en Estat, seran ells solets, quan la mamella de l'Estat deixe de rajar a dojo en benefici dels mandataris que fins ara se'n han aprofitat, els qui decidiran apartar-se per sempre més del jou castellà espanyol. No hauran de patir mai més l'afronte de la descatalanització d'un llibre de contes infantil per la pelegrina raó d'hever-se de vendre a la capital del regne.  Tampoc la policia amenaçarà cap ciutadà pel sol fet d'adreçar-se-li en llur pròpia llengua, perquè  açò encara passa i ben sovint, al regne d'espanya.