Cercador per data

Cercador per data



Neix la Plataforma Mataró Decideix

L’Assemblea constituent rep l’adhesió de 250 voluntaris i aprova les línies bàsiques de treball d’ara fins la reunió de l’1 de març

Més de 300 persones es van donar cita ahir dilluns 1 de febrer a la sala de cinema del Foment Mataroní per tal de donar el tret de sortida a la Plataforma ‘Mataró Decideix’, òrgan que ha d’impulsar a la capital del Maresme una consulta sobre la independència de Catalunya del mateix estil que ja s’ha fet a 168 municipis catalans. L’Assemblea constituent l’havia convocat la pre-plataforma a través bàsicament d’internet. Dels assistents, i ja inicialment, 250 van omplir la butlleta com a voluntaris per preparar la consulta, una molt bona xifra d’arrencada i que permet pensar que sí, que Mataró en els propers mesos tindrà consulta. De la mateixa manera, es van recaptar 885,85 € per fer front a les despeses inicials de la Plataforma.

De Badalona a La Vall d'Albaida

Un dimarts, altre cop per Osona, gaudint del fred, que queda entre raig i raig de Sol.

Aquest cap de setmana ha sigut intens. El divendres vam tocar a Badalona, al Teatre del Círcol, en una de les actuacions del Musica't, un cicle de música d'autor que enguany celebra la seva segona edició. Més de 100 persones van omplir i acompanyar-nos durant tot el vespre. En vam sortir amb un molt bon regust de boca. Vam presentar algunes cançons del tercer disc, i l'ambient era tan íntim i proper que ens va costar allunyar-nos de l'escenari. A més vam tenir una col·laboració de luxe: l'Albert Fibla va cantar un trosset de la cançó Dies i nits d'amor i de guerra. Gràcies a tots els badalonins i badalonines per venir-hi!

El dissabte, agafàvem el cotxe ben d'hora i començàvem a fer quilòmetres. Els ponts de l'Ebre i Burjassot. Una mica menys de quatre hores separen el Penedès de La Vall d'Albaida, una bonica comarca que es troba a mig camí de València i Alacant. Allí, ens esperàven l'Andrés Valor i tota la tropa, per fer un concert conjunt al Teatre Cine Goya, de L'Olleria. Unes 200 persones van engalanar l'espai, en un context festiu i reivindicatiu, on hi vam parlar del treball, de la unitat del país i de tots els dubtes que compartim.

L'endemà al matí, l'Andrés ens va convidar a casa seva, per col·laborar en el seu primer disc, que portarà el nom de En les nostres mans. Hi vam posar algunes veus. I queda clar que l'Andrés fa unes cançons precioses, profundes i amb esperit constructiu. Felicitats, company! Ja tenim ganes de poder-lo escoltar!

Per altra banda, aquesta setmana ja tindrem les còpies dels discos! El dimecres els rebran a productesdelaterra.cat. I per als concerts d'aquest cap de setmana (Vilafranca i Reus), ja en tindrem per tal de poder-ne vendre.

Ja heu votat als Premis Enderrock?
Nosaltres hi estem nominats a la categoria de cançó d'autor. Podeu donar-nos un cop de mà, aquí: www.enderrock.cat/premis

Moltes gràcies!

"La gente por la que nadie llora", per F. Peregil (El País)

Catástrofe en Haití 
La gente por la que nadie llora 

Los internos del principal hospital psiquiátrico de Puerto Príncipe viven en condiciones infrahumanas

FRANCISCO PEREGIL (ENVIADO ESPECIAL)  -  Puerto Príncipe 

EL PAÍS  -  Internacional - 31-01-2010

Un adolescente pasea desnudo por el hospital Mars & Line, de Puerto Príncipe, uno de los mayores centros públicos de Haití para enfermos psiquiátricos. Otros jóvenes dejan pasar la mañana sentados tras los barrotes de sus celdas. Este hospital siempre sufrió escasez de medios, según sus propios responsables, pero ahora parece una perrera. Tras la catástrofe del 12 de enero varios ingenieros determinaron que el edificio no ofrecía la seguridad suficiente para albergar a sus 80 internos, así que los familiares se llevaron a los enfermos a sus casas o a la calle, que es donde duerme buena parte de la población. Pero ocho de los internos no tuvieron más remedio que quedarse bajo los techos en ruina, porque no tienen a nadie que los reclame.

Son siete hombres y una mujer, casi ninguno mayor de 30 años. Desde las seis de la tarde hasta las seis de la mañana, no hay ni una vela que los alumbre. Ninguno grita, ni se inflige daño, ni ataca a los visitantes, ni llora, ni ríe, ni habla con nadie. Si alguno de los más de 50 temblores que ha sufrido Puerto Príncipe tras el gran terremoto hubiera afectado al edificio, los enfermos habrían quedado atrapados en unas habitaciones cerradas como si fueran calabozos.

 

El hospital dispone de dos psiquiatras, un psicólogo, 12 enfermeras, un administrativo y varios vigilantes. El psiquiatra Normil Franklin y el psicólogo responsable del centro Eseulson Èlisee, de 30 años, reclaman ayuda internacional. "Necesitamos comida, agua, ropa, tiendas de campaña, un generador, gasolina, camas, medicamentos... Si vienen psicólogos o psiquiatras serán bien recibidos. Pero sobre todo, necesitamos al menos tres automóviles. Hay compañeros que no acuden a trabajar porque no pueden costearse el transporte. Y nosotros no tenemos medios para traer a los enfermos que hay ahora mismo en las calles", indica el psicólogo Eseulson Èlisee, responsable del centro.

 

Ni el psiquiatra Normil Franklin, que lleva tres meses trabajando en el centro, ni el psicólogo al mando del hospital, conocen el nombre de ninguno de los pacientes. Cuando se les pregunta por qué encierran a los enfermos con candados, el psiquiatra responde: "La relación entre ellos es problemática".

 

Los camastros son de hierro. Sobre algunos hay una especie de colchoneta mugrienta de gomaespuma. Pero la mayoría no tiene ni eso. De noche no hay luz eléctrica. Los internos comen dos veces al día y no suelen hablar con nadie. El vigilante es el único que parece conocer la historia de algunos de ellos. "Ése de ahí le pegaba a la madre, aunque él dice que no. Ése de allí se lo llevaron después del terremoto, pero lo han tenido que traer porque se ha puesto peor", comenta. En teoría debería haber ochenta camas, tantas como enfermos había antes del terremoto, pero las cuentas no cuadran. Apenas se ven unas 40. "El resto dormía en el suelo", añade el vigilante.

 

En el jardín de entrada al psiquiátrico ahora hay unas cien personas sin hogar que han instalado allí sus sombrajos. Fuera, polvo y escombros.

 

Veinticinco kilómetros al nordeste de Puerto Príncipe, en la localidad de Beudet, existe otro psiquiátrico aún más grande. El terremoto dejó en ruinas dos pabellones y 80 enfermos duermen a la intemperie en la pradera del hospital. Otros 50 huyeron a través de las paredes derribadas. Al menos una decena de internos pasean desnudos. "Les ponemos ropa, pero se las quitan", asegura el administrador del centro, Josep Fritzner. De día el calor abrasa, pero de noche hace bastante frío para dormir al raso. Y no se ve ninguna manta en el psiquiátrico. "Se las dábamos, pero las partían", explica Fritzner.

 

Las condiciones de vida en este hospital parecen mejor que las del Mars & Line, de la capital. Aquí hay espacio para caminar, una sala de terapia donde pintar, árboles, gallinas, un generador para calentar agua con la que lavar a los enfermos, colchones y comida tres veces al día. Pero también hay muchas celdas con cerrojo y candado. En una de ellas se encuentra Gabriel Verdú, de 50 años, enfermo de esquizofrenia. "Yo estoy encerrado aquí, pero a mí me dan la llave del candado y puede salir cuando quiera", explica. "Es verdad eso", comenta Fritzner, "pero de vez en cuando se pone muy violento, empieza a dar golpes en la habitación y tenemos que inyectarle su medicación".

 

Los responsables del centro no saben cuánto tiempo tardarán en construirse otros pabellones o arreglarse los dañados, o en cualquier caso, cuándo dejarán los enfermos de dormir a la intemperie. "Supongo que el Gobierno hará algo en algún momento", señala Fritzner sin demasiada convicción.

 

Una vaga inèdita

Publicat al bisetmanari HORA NOVA dimarts 2 de febrer de 2010
2,7 %. De cada 100 pel·lícules que es projecten a Catalunya encara no 3 s’exhibeixen en català. Aquests dies es poden escoltar arguments per totes bandes i costats, sobretot per la tancada d’ahir dilluns d’una bona part de sales de projecció de cinema, pel suposat prejudici que això els causarà.

Licitacions ProNouBarris

Han sortit a licitació un parell de contractes d'obres de ProNouBarris http://www.pronoubarris.cat/ )

El número 58/10 que te per objecte les obres d'urbanització dels carrers Vilatorta, Brull i el Campillo de la Virgen

El número 59/10 que te per objecte les obres d'urbanització dels interiors de la Guineueta Fase I.

Les inversions en la xarxa de l'aigua potable les pagaran els veïns i veïnes de l'Alcúdia.

Nota de premsa arran de l'aprovació en el darrer ple de l'Ajuntament, del finançament de les noves inversions en la xarxa d'aigua potable. 

LES INVERSIONS EN LA XARXA D’AIGUA POTABLE DE L’ALCÚDIA SERAN PAGADES PELS VEÏNS I VEÏNES DE L’ALCÚDIA

 

  L’augment mitjà del rebut de l’aigua potable
serà superior 
al 15% durant 28 mesos

 

 

Compromís per l’Alcúdia critica la falta de control de l’aigua potable des de la seua concessió en 2004 a Aguas de València

 

Per primera vegada les obres de renovació o ampliació de la xarxa d’aigua potable seran abonades pels veïns i veïnes de l’Alcúdia. Fins aquest moment havien sigut fons municipals o d’altres administracions els que havien efectuat les inversions de la xarxa d’aigua potable.

 

Un euro mensual durant 28 mesos serà la quantitat que hauran de pagar els usuaris de l’Alcúdia per a que l’empresa concessionària recupere els aproximadament 160.000 € invertits en dues obres: la renovació de xarxa d’aigua potable en els carrers del centre reurbanitzats recentment i l’ampliació d’un Centre de Transformació de la xarxa en alta.

 

Els veïns de l’Alcúdia hauran de pagar igualment els interessos generats pel deute de les inversions, un 3’83 %. La repercussió mitjana que aquesta tarifa finalista tindrà en el rebut de l’aigua potable serà superior al 15% en cada consumidor.

 

Compromís per l’Alcúdia va criticar aquesta proposta i va posar de manifest que el plec de clàusules aprovat en 2004 estableix la participació de l’empresa concessionària, de manera total o parcial, en les obres d’ampliació, renovació i millora de la xarxa d’aigua potable. Igualment va posar de manifest que l’Ajuntament rebia anualment una quantitat de l’empresa concessionària que hauria de servir per reinvertir en la pròpia xarxa

 

Aquest augment es produeix en un any difícil per a les economies familiars, castigades durament per la crisi econòmica.

 

Compromís va ser crític amb el model de privatització de l’aigua potable, en el que una gran empresa es fa amb el 100 % de la gestió durant 25 anys, el que suposa un gran negoci per a la mateixa a costa de l’usuari. Aquest model va suposar a l’Alcúdia l’increment del 25 % de la tarifa de l’aigua potable i clavegueram en els dos primers anys de la concessió, augment inicial que repercutirà al llarg dels 25 anys de durada.

 

La pèrdua de control de l’aigua potable per part de l’Ajuntament és evident ja que està sempre a expenses de l’empresa concessionària, que és la que es fa amb els beneficis que suposa la recaptació de les factures, mentre que les inversions van a càrrec de les administracions públiques o, com en aquest cas, dels propis veïns i veïnes.

 

Compromís per l’Alcúdia va posar de manifest aquesta falta de control en el fet de que l’Ajuntament no disposa ni tan sols de dades de consum d’aigua en alta i en baixa, de rendibilitat de la xarxa, d’evolució de consums o del número d’abonats. O en el fet de que la Comissió de Seguiment, Control i Fiscalització del servei d’aigua potable sols s’ha reunit 2 vegades en 5 anys.

Tots a l'una. Alguns principis comunaris

La solidaritat humana, tal com s'expressa a la consigna "tots a l'una" és el fonament de la gestió i de i la participació en els béns comuns. En la societat capitalista, aquest principi s'accepta en jocs infantils i en el combat militar. Fora d'això, i tributs hipòcrites a banda, només hi treu el cap en la lluita contra el capitalisme, o, com observa Rebecca Solnit, en les grans malvestats: incendis, inundacions, terratrèmols (...)

FLORS REBELS

Floreixen els ametllers: posem a punt els estris d’escriptura, doncs, i untem d’oli de lli la traginada del cervell, que no coneix els angles rectes. Escalfem les mans per poder escriure a cada flor que ja n’hi ha prou de blederia i de ser estugosos. Les velles soques dels ametllers, tan avesades a fer de raspall a les ovelles, ens han de servir de pissarra per escriure-hi amb lletra clara i catalana que la rebel·lia, tot i estar proscrita, no ho ha donat a les cames, encara; que, tot i la puixança de l’estultícia i la pregonesa del servilisme, segueix traüllant per forjar replicadors i contestataris. Floreixen els ametllers: esmolem la veu per cantar el fred que calciga i les bufandes que invisibilitzen les renúncies i els ulls com punys de bramar greuges. Floreixen els ametllers i amb ells l’embadaliment. I, tanmateix, deixarem que es tudin els fruits.

COM FER UNA BONA FIDEUÀ

Legítima, autèntica i genuïna fideuà de Gandia.

Modernisme aborigen al poder!

Ens ha costat 'déu i ajuda' –que dirien aquells– però finalment hem convertit l'Enderrock del mes de febrer en un autèntic festí del modernisme aborigen. Ubicant a la portada el senyor Òscar Dalmau en la seva faceta de Dj Phil Musical, consagrem un número sencer de la revista a revisitar el pop català oblidat dels anys seixanta, allò que en pla col·loquial uns quants hem batejat com a "modernisme aborigen". A més a més, aquest especial inclou un CD elaborat conjuntament amb el segell Picap que du per títol Pop ie-ié català. Hi recuperem onze bandes absolutament oblidades que, en la més fosca nit franquista i contra tot pronòstic, van sentar les bases de la nostra música pop. Hi ressona, per exemple, aquest "Wooly Bully" de The Bonds, un tema molt popular compost originàriament pel texà Domingo Samudio, líder de Sam the Sham & The Pharaohs l'any 1965. [Més]


Paginador



Accés de l'autor

Formulari d'accés de l'autor



Cercador per paraules

Cercador per paraules

Blocs recomanats

Roger Palà

Al darrera la nevera

Roger Palà

Una Syriza catalana: Storify

Gemma Pasqual i Escrivà

Gemma Pasqual i Escrivà

Gemma Pasqual i Escrivà

La prova: #novullpagar

Toni Cucarella

Cucarella

Toni Cucarella

Qui és «personal normal» per al conseller Puig?

Els blocs per llistat alfabètic

Amb aquest cerca pots accedir als blocs mitjançant la lletra inicial. Si ho vols, pots veure el llistat de tots els blocs clicant a '[Tots]'.