
L’Assemblea constituent rep l’adhesió de 250 voluntaris i aprova les línies bàsiques de treball d’ara fins la reunió de l’1 de març
Més de 300 persones es van donar cita ahir dilluns 1 de febrer a la sala de cinema del Foment Mataroní per tal de donar el tret de sortida a la Plataforma ‘Mataró Decideix’, òrgan que ha d’impulsar a la capital del Maresme una consulta sobre la independència de Catalunya del mateix estil que ja s’ha fet a 168 municipis catalans. L’Assemblea constituent l’havia convocat la pre-plataforma a través bàsicament d’internet. Dels assistents, i ja inicialment, 250 van omplir la butlleta com a voluntaris per preparar la consulta, una molt bona xifra d’arrencada i que permet pensar que sí, que Mataró en els propers mesos tindrà consulta. De la mateixa manera, es van recaptar 885,85 € per fer front a les despeses inicials de la Plataforma.


Catástrofe en Haití Un adolescente pasea desnudo por el hospital Mars & Line, de Puerto Príncipe, uno de los mayores centros públicos de Haití para enfermos psiquiátricos. Otros jóvenes dejan pasar la mañana sentados tras los barrotes de sus celdas. Este hospital siempre sufrió escasez de medios, según sus propios responsables, pero ahora parece una perrera. Tras la catástrofe del 12 de enero varios ingenieros determinaron que el edificio no ofrecía la seguridad suficiente para albergar a sus 80 internos, así que los familiares se llevaron a los enfermos a sus casas o a la calle, que es donde duerme buena parte de la población. Pero ocho de los internos no tuvieron más remedio que quedarse bajo los techos en ruina, porque no tienen a nadie que los reclame.
La gente por la que nadie llora
Los internos del principal hospital psiquiátrico de Puerto Príncipe viven en condiciones infrahumanas
FRANCISCO PEREGIL (ENVIADO ESPECIAL) - Puerto Príncipe
EL PAÍS - Internacional - 31-01-2010
Publicat al bisetmanari HORA NOVA dimarts 2 de febrer de 2010
2,7 %. De cada 100 pel·lícules que es projecten a Catalunya encara no 3 s’exhibeixen en català. Aquests dies es poden escoltar arguments per totes bandes i costats, sobretot per la tancada d’ahir dilluns d’una bona part de sales de projecció de cinema, pel suposat prejudici que això els causarà.

Han sortit a licitació un parell de contractes d'obres de ProNouBarris ( http://www.pronoubarris.cat/ )
El número 58/10 que te per objecte les obres d'urbanització dels carrers Vilatorta, Brull i el Campillo de la Virgen
El número 59/10 que te per objecte les obres d'urbanització dels interiors de la Guineueta Fase I.
Nota de premsa arran de l'aprovació en el darrer ple de l'Ajuntament, del finançament de les noves inversions en la xarxa d'aigua potable.
LES INVERSIONS EN LA
XARXA D’AIGUA POTABLE DE L’ALCÚDIA SERAN PAGADES PELS VEÏNS I VEÏNES DE
L’ALCÚDIA
Compromís per
l’Alcúdia critica la falta de control de l’aigua potable des de la seua
concessió en 2004 a Aguas de València
Per
primera vegada les obres de renovació o ampliació de la xarxa d’aigua potable
seran abonades pels veïns i veïnes de l’Alcúdia. Fins aquest moment havien
sigut fons municipals o d’altres administracions els que havien efectuat les
inversions de la xarxa d’aigua potable.
Un euro
mensual durant 28 mesos serà la quantitat que hauran de pagar els usuaris de
l’Alcúdia per a que l’empresa concessionària recupere els aproximadament
160.000 € invertits en dues obres: la renovació de xarxa d’aigua potable en els
carrers del centre reurbanitzats recentment i l’ampliació d’un Centre de
Transformació de la xarxa en alta.
Els veïns
de l’Alcúdia hauran de pagar igualment els interessos generats pel deute de les
inversions, un 3’83 %. La repercussió mitjana que aquesta tarifa finalista
tindrà en el rebut de l’aigua potable serà superior al 15% en cada consumidor.
Compromís
per l’Alcúdia va criticar aquesta proposta i va posar de manifest que el plec
de clàusules aprovat en 2004 estableix la participació de l’empresa
concessionària, de manera total o parcial, en les obres d’ampliació, renovació
i millora de la xarxa d’aigua potable. Igualment va posar de manifest que
l’Ajuntament rebia anualment una quantitat de l’empresa concessionària que
hauria de servir per reinvertir en la pròpia xarxa
Aquest
augment es produeix en un any difícil per a les economies familiars, castigades
durament per la crisi econòmica.
Compromís
va ser crític amb el model de privatització de l’aigua potable, en el que una
gran empresa es fa amb el 100 % de la gestió durant 25 anys, el que suposa un
gran negoci per a la mateixa a costa de l’usuari. Aquest model va suposar a
l’Alcúdia l’increment del 25 % de la tarifa de l’aigua potable i clavegueram en
els dos primers anys de la concessió, augment inicial que repercutirà al llarg
dels 25 anys de durada.
La pèrdua
de control de l’aigua potable per part de l’Ajuntament és evident ja que està
sempre a expenses de l’empresa concessionària, que és la que es fa amb els
beneficis que suposa la recaptació de les factures, mentre que les inversions
van a càrrec de les administracions públiques o, com en aquest cas, dels propis
veïns i veïnes.
Compromís
per l’Alcúdia va posar de manifest aquesta falta de control en el fet de que
l’Ajuntament no disposa ni tan sols de dades de consum d’aigua en alta i en
baixa, de rendibilitat de la xarxa, d’evolució de consums o del número
d’abonats. O en el fet de que la Comissió de Seguiment, Control i Fiscalització
del servei d’aigua potable sols s’ha reunit 2 vegades en 5 anys.

La solidaritat humana, tal com s'expressa a la consigna "tots a l'una" és el fonament de la gestió i de i la participació en els béns comuns. En la societat capitalista, aquest principi s'accepta en jocs infantils i en el combat militar. Fora d'això, i tributs hipòcrites a banda, només hi treu el cap en la lluita contra el capitalisme, o, com observa Rebecca Solnit, en les grans malvestats: incendis, inundacions, terratrèmols (...)

Floreixen
els ametllers: posem a punt els estris d’escriptura, doncs, i untem d’oli de
lli la traginada del cervell, que no coneix els angles rectes. Escalfem les
mans per poder escriure a cada flor que ja n’hi ha prou de blederia i de ser estugosos.
Les velles soques dels ametllers, tan avesades a fer de raspall a les ovelles, ens
han de servir de pissarra per escriure-hi amb lletra clara i catalana que la
rebel·lia, tot i estar proscrita, no ho ha donat a les cames, encara; que, tot
i la puixança de l’estultícia i la pregonesa del servilisme, segueix traüllant
per forjar replicadors i contestataris. Floreixen els ametllers: esmolem la veu
per cantar el fred que calciga i les bufandes que invisibilitzen les renúncies
i els ulls com punys de bramar greuges. Floreixen els ametllers i amb ells
l’embadaliment. I, tanmateix, deixarem que es tudin els fruits.
Ens ha costat 'déu i ajuda' –que dirien aquells– però finalment hem convertit l'Enderrock del mes de febrer en un autèntic festí del modernisme aborigen. Ubicant a la portada el senyor Òscar Dalmau en la seva faceta de Dj Phil Musical, consagrem un número sencer de la revista a revisitar el pop català oblidat dels anys seixanta, allò que en pla col·loquial uns quants hem batejat com a "modernisme aborigen". A més a més, aquest especial inclou un CD elaborat conjuntament amb el segell Picap que du per títol Pop ie-ié català. Hi recuperem onze bandes absolutament oblidades que, en la més fosca nit franquista i contra tot pronòstic, van sentar les bases de la nostra música pop. Hi ressona, per exemple, aquest "Wooly Bully" de The Bonds, un tema molt popular compost originàriament pel texà Domingo Samudio, líder de Sam the Sham & The Pharaohs l'any 1965. [Més]