Els blocs de VilaWeb - MÉSVilaWeb

Cercador per data

« Febrer 2010 »
dl	dt	dc	dj	dv	ds	dg
1	2	3	4	5	6	7
8	9	10	11	12	13	14
15	16	17	18	19	20	21
22	23	24	25	26	27	28

HEREUS I PUBILLES A SABADELL

ramonverdaguer
enllaç permanent
CONFERÈNCIES
dimarts, 2 de febrer de 2010 | 00:35h

Foto: Seu de la Caixa de Sabadell, lloc on es fan les xerrades.

Avui, l'Aula Universitària de gent gran de Sabadell m'ha convidat a fer, no una, sinó dues xerrades. Ha tocat el tema a "Hereus ,pubilles, cabalers i fadristerns".
Son una gent molt dinàmica i una entitat important, molt important. Tant , que s'han de fer tres xerrades per abastar tots els socis que tenen.
de veritat que m'ha plagut molt. Penso que ha estat una bona experiència i poder veure les cares dels "alumnes" com xalaven d'alló més a les facècies que anava predicant.
Apali, us enllaço la xerrada de la sessió que vaig fer a Arenys de Mar que és més complerta. Us adjunto la de l'aula de Sabadell, més comprimida. Cliqueu aquí.

Dilluns de cine

plujadimpressions
enllaç permanent
Política
dimarts, 2 de febrer de 2010 | 00:35h

Fa prop d'una hora que he arribat de veure una pel·lícula en família. Hem triat Invictus i hem anat als Lauren Horta.
Dues dades bones. La primera és que la sala estava a meitat d'aforament (que no està malament per ser un dilluns a quarts de vuit del vespre). La segona és que, curiosament, la gent que ens envoltava era catalanoparlant. I no em refereixo a la gent dels seients del voltant, em refereixo a la gent que hem sentit parlar des que hem entrat al cinema.
Aquesta tarda hem anat al cinema per mostrar el nostre suport als cinemes que no han participat del locaut. Ha estat un acte de suport a la llei que aconseguirà que podem veure pel·lícules en català (doblades o subtitulades) i sobretot ha estat un plaer. Me n'emporto la sensació d'haver fet el gest que sentia havia de fer i d'haver passat una bona estona amb les persones que m'estimo.

Que tanquen!

adasi
enllaç permanent
dimarts, 2 de febrer de 2010 | 00:28h

Però que tanquen els cinemes, els quioscs, les farmàcies, els videoclubs, les discos, els hipers, els videojocs, les televisions, els diaris, les ràdios, que tanquen si es que, pobrets, els imposem tanta cosa que no podran fer negoci, el negoci que fan a costa de tants catalans i valencians que els seguim el joc d'imposar-nos la seua llengua.

-Home, com vols que passem sense llegir-los la premsa? Però quina premsa, ens fan en aquella llengua, ells? Per a què la volem, si és en nom d'uns altres que parlen i s'expressen…
-Com vols que passem sense anar al cinema? Voleu dir que no hi ha manera de fer-los el salt? De veure la història en unes altres pantalles, o potser és que ho hem de veure tot? No serà que ens perdem entre pellorfa, corfa i una mica de gra, que no acabem de seleccionar sinó allò que ells ja ens seleccionen?
-I si ens posarem tossuts i triàrem tres marques, tres, de medicines que mig milió de valencians i de catalans no compraríem a partir del cinc de febrer, ni no teníem les indicacions en català? Posem tres noms i ens neguem a fer-los el cul gros fins que ells no porguen les seues imposicions capcioses…
Que mig milió els la bufa?, a nosaltres també la seua marca concreta. Poseu tres noms…
-Videojocs en català? T'has tornat idiota? Doncs pirategem-los, fins que no ens indiquen com jugar-hi en la llengua del país… Posem en joc el seu mercat, els seus monoproductes, la seua imposició perenne. El seu estil barroer. Tampoc no perdrem gaire. I guanyarem en diners i en salut. Provem-ho.

Acte proclamació Artur Mas

rocfernandez
enllaç permanent
Personal
dimarts, 2 de febrer de 2010 | 00:27h

Els que em coneixeu bé sabeu perquè em fa una especial il·lusió publicar aquesta portada de l'Acte d'ahir de proclamació de l'Artur Mas. A continuació us afegeixo un vídeo resum de l'acte.

Qui ho ha vist i qui ho veu.

jmsansalvador
enllaç permanent
dimarts, 2 de febrer de 2010 | 00:19h

Hi ha decisions que costen d’entendre. O potser és que estàvem mal acostumats. Però trobo que aquest és un cas exacte no pas de no anar endavant sinó d’anar enrere. Una llàstima per segon any consecutiu. D’aquí a quatre dies serem a Carnestoltes i a Roses celebraran el Carnaval. Un dels compromisos fixes dels darrers anys en aquestes dates era fer-hi una escapada per aconseguir un exemplar del cartell anunciador.

Alternatives al retard de l'edat de jubilació com a mesura de salvaguarda de les pensions

antonicasals
enllaç permanent
Coses meves
dimarts, 2 de febrer de 2010 | 00:12h

Com encara no m'ha passat l'emprenyada que vaig agafar amb les decisions ultraliberals del senyor ZP i el seu govern que sembla entestat a prendre mesures dignes del PP, crec que val la pena que la gent sàpiga que hi ha mesures alternatives al retard de l'edat de jubilació que facilitarien que el suposat cataclisme que preveuen (o ens volen fer creure) determinats sectors del poder econòmic, no es produeixi.
Val a dir, d'entrada, que alguns dels arguments que ens donen no superarien un examen d'un curs bàsic de conceptes epidemiològics, com ara la interpretació que es fa de l'esperança de vida, un dels arguments que s'utilitza per justificar aquesta decisió. Per a qui no ho sàpiga, l'esperança de vida d'un país és la mitjana del té la gent que hi viu, i això no implica forçosament que ara la gent visqui 4 anys més que fa vint-i-cinc anys, sinó que, com ha disminuit la natalitat, en relació a fa 25 anys, la població que ajuda a fer el promig té una edat més elevada (molts pocs de pocs anys i molts més de més anys, fan pujar la mitjana). Una mentida estadística amplificada per la ignorància dels mitjans de comunicació.
Deixo anar unes poques idees de com es podria assegurar els ingressos. Alguna podria semblar sorprenent, però hi ha autors que les defensen.
La primera, evidentment, donar suport a mesures que permetin la creació d'ocupació. Com més gent treballi, més gent cotitza i més diners queden per a pensions. Oblidant d'una vegada el totxo, és clar!
En segon lloc, anar a la caça i captura dels empresaris (i no empresaris) que "contracten en negre". La llei és per a tots, però alguns se la salten gairebé com si fos un esport (i no precisament de risc).
Una altra, combatre seriosament el frau fiscal.
Millorar en la mesura del possible les condicions de vida dels col·lectius més discriminats. En l'augment de l'esperança de vida, apart de la reduccioó de natalitat de què he parlat, hi ha influit molt la higiene i les condicions de vida, molt més que no pas les millores en el sistema sanitari. Els pobres (que aquí representen més del 20% de la població) emmalalteixen més que els que no ho són (em resisteixo a comparar-ho només amb els "rics"), de manera que el seu "consum" de recursos sanitaris també és major. Millorar les condicions de vida del global de la població repercuteix en una millora de la seva capacitat de treball i per tant, menys despesa i més recursos per a més endavant. I quan parlem de pobres no ens estem referint només a la gent sense feina, sinó que dins d'aquest grup de població hi ha molts treballadors amb sous baixos, de sis-cents o set-cents euros i les seves famílies.
I l'últim: millorar els sous de manera considerable. Com més cobri, més cotitzo i en conseqüència més "inverteixo" per a la meva pensió i les dels altres.

Jo no invento res. Totes aquestes coses les expliquen en cursos d'introducció a l'economia de la salut, en màsters sobre envelliment, i m'imagino que en molts altres llocs. En els darrers trenta anys (els que jo tinc present que m'hagi interessat per temes d'aquest tipus) hem vingut sentint periòdicament que el sistema de pensions faria fallida dins de cinc, deu o quinze anys. Crec que als anys 80 ja es deia que no arribaríem al 2000, i al 2000 parlaven del 2015...

Mataró Decideix: entusiasme i bona feina al tret de sortida

xaviermir
enllaç permanent
Consultes per la independència
dimarts, 2 de febrer de 2010 | 00:08h

En un Foment ben ple, ahir a dos quarts de nou del vespre es va presentar Mataró Decideix. No era pas una primera trobada informal en un bar per veure quants en som i què fem, sinó que hi ha hagut una feina prèvia de preparació, ja d'entrada, per a aquest acte. I cal dir que ha estat excel·lent. Mataró Decideix comença amb molt bon peu i promet força. La gent de Mataró va respondre molt bé. Hi ha ganes i convicció. I ara ja sabem que hi ha uns fonaments sòlids per començar a construir.