despertar una mica melancòlic

• mamoya2
• enllaç permanent
• Kamí
• dimarts, 2 de febrer de 2010 | 08:29h

algun dia em despert entendrit pel temps / 

i m’acost als llocs de la meva petita història personal /

i descobresc exemples de silenci i de gratitud /

i mentrestant he de confessar els meus pecats /

atribuïbles a l’enteniment que sol ser massa superb i vanitós /

(com si volgués endevinar les estacions sense un mapa) /

i també sé que no hauria de rebutjar la matinada/

i que en la mirada hi nien estrelles de la nit /

com interferències que m’engrunen la pell /

i que hauria d’entendre sense melancolia /

• Afegir-hi un comentari
• Vull llegir la resta de l'article