
Confesso que el primer cop que vaig veure la Nausicaa Bonin actuant, a la tele, no em va agradar. El seu paper de Sandra Benjumea a El cor de la ciutat, tant freda i calculadora, sempre gallejant per l'escola -era al principi de la sèrie, no sé si després el personatge va evolucionar cap a una actitud més positiva-, em predisposava en contra d'ella. Però reconec que m'equivocava, que des de llavors aquesta noia ha demostrat damunt dels escenaris que té fusta d'actriu. I ara també a la pantalla gran. Ahir va rebre el Gaudí a la millor actriu pel seu paper a "Tres dies amb la família", de Mar Coll, pel·lícula que no he tingut encara la sort de veure. A la cerimònia, la Nausicaa va sortir a rebre l'estatueta, eufòrica i nerviosa, i va llegir un paper escrit prèviament, que deia algunes coses òbvies i d'altres no tant, sota la mirada un xic massa seriosa d'en Roger Coma i la Irene Montalà, que acabaven d'anunciar el premi. Em sembla que aquesta actriu, de només 24 anys, però ja amb una dotzena d'obres de teatre i pel·lícules al seu currículum, és un signe prometedor del futur del cinema català. I al damunt, quins ulls més inquietants que té la Nausicaa!