
L’estiu passat vaig haver de fer un trajecte de quaranta-cinc minuts en un tren de rodalies sense aire condicionat. Un ambient ben poc saludable! De fet, unes senyores grans van haver de baixar al cap d’un parell d’estacions –tenien temps i preferiren, santament, esperar el següent.
Fa anys –no tants, perquè jo ho recordo– els trens es ventilaven obrint les finestres i deixant córrer l’aire. Més endavant, van instal·lar la refrigeració. Fou un pas endavant, aplaudit per gairebé tothom –exceptuo, esclar, fredolics i fredoliques. Posteriorment i com que hi havia gent que obria igualment les finestres i això descompensava el sistema, es va decidir suprimir-les. Ara, els combois, quan estan en marxa, són unes capses tancades, inobribles si no és per causa major. En conseqüència, quan falla l’aire condicionat, es transformen automàticament en una sauna insofrible.

A la Canonja, ens quedem a passar la nit després de l'assemblea