Cercador per data

Cercador per data

Prometedora Nausicaa

Confesso que el primer cop que vaig veure la Nausicaa Bonin actuant, a la tele, no em va agradar. El seu paper de Sandra Benjumea a El cor de la ciutat, tant freda i calculadora, sempre gallejant per l'escola -era al principi de la sèrie, no sé si després el personatge va evolucionar cap a una actitud més positiva-, em predisposava en contra d'ella. Però reconec que m'equivocava, que des de llavors aquesta noia ha demostrat damunt dels escenaris que té fusta d'actriu. I ara també a la pantalla gran. Ahir va rebre el Gaudí a la millor actriu pel seu paper a "Tres dies amb la família", de Mar Coll, pel·lícula que no he tingut encara la sort de veure. A la cerimònia, la Nausicaa va sortir a rebre l'estatueta, eufòrica i nerviosa, i va llegir un paper escrit prèviament, que deia algunes coses òbvies i d'altres no tant, sota la mirada un xic massa seriosa d'en Roger Coma i la Irene Montalà, que acabaven d'anunciar el premi. Em sembla que aquesta actriu, de només 24 anys, però ja amb una dotzena d'obres de teatre i pel·lícules al seu currículum, és un signe prometedor del futur del cinema català. I al damunt, quins ulls més inquietants que té la Nausicaa!

Candeles i aiguamolls

Suposo que, encara ara, hi ha un bon munt de persones que saben que avui, dimarts, dia 2 de febrer, és el dia de la Candelera.

La tradició cristiana és llarga de temps. Potser per això em va cridar l'atenció sentir, ahir dilluns, a la televisió que avui, dimarts, era el dia... dels aiguamolls.

Abans celebràvem algú que (normalment després de força patiments) ens havia de protegir. Ara recordem quelcom que, gairebé sempre, està prou fotut com pel que el protegim.

Malauradament, tret del seu dia, i encara, de la majoria (candeles, aiguamolls i similars) només ens hi recordem quan van maldades... per ells i per nosaltres.

Per què et costa decidir-te? -1/4

Què ens fa por a l’hora d’escollir? La por de prendre riscos, la por de renunciar, la por a no ser capaços de reeixir, la por a la reacció dels altres... Tot de frens interiors que ens impedeixen prendre decisions, i per tant desplegar-nos. Examinem aquests frens, detallem els mals passos que ens fan donar, regressem a la infància per esclarir-ne els orígens  i exercitem-nos a prendre decisions.

A - No et decideixes perquè et costa acceptar la frustració.

¿Ets dels qui la perspectiva de privar-se de certes coses els impedeix decidir-se? ¿T’oprimeix pensar en aquelles altres alternatives que definitivament descartes? 

KATARRAMA. Música que denúncia la Hipocrasia, la Injustícia i la Guerra

Avui us ofereixo un videoclip, que si el voleu veure haureu de fer algún esforç de més, perquè les imatges són força impactants, i en conseqüència se n'ha protegit l'accés:

Videoclip "Som Cadavers" de Katarrama.

Si voleu veure'l, us heu de donar d'alta al youtube, perquè
aquesta comunitat ha declarat el video com a inadecuat per alguns usuaris.

Què hi trobareu?

(segueix...)

Sobre la crisi de direcció de Reagrupament Independentista, per darrer cop

Amb aquest apunt tanco la sèrie dedicada a l'actual crisi de direcció de Reagrupament Independentista. A partir d'ara analitzaré l'evolució d'aquesta formació com qualsevol altra força política.

THE TIME MACHINE (1960) George Pal (1)

En aquesta adaptació de La Màquina del Temps, el protagonista, de nom George (Rod Taylor), té un amic molt fidel. Es diu David Filby i el Cap d’Any de 1899 li diu, al Viatger del Temps, que no ha de temptar les lleis de la Providència. En George no li fa cas i, disposat a explorar el futur, emprèn el viatge. Abans d’arribar al món dels elois i dels morlocks, fa tres parades al segle XX, sempre en temps de guerra: 1917, 1940 i 1966. A la primera aturada, el 1917, veu en Filby pel carrer, però no és ell, és James, el seu fill. “El meu pare ha mort a la guerra”, li informa. Viatjar en el Temps és una experiència molt dolorosa: l’únic amic ha mort, la Humanitat es destrueix a ella mateixa. Les guerres se succeeixen, i cada vegada són més devastadores. El 1966, George surt al carrer i admira els enormes gratacels i un tren elevat, però tot seguit sona una alarma de bombardeig. Un vell amb vestit futurista –James Filby- corre cap al refugi. George fuig amb la màquina abans que l’atac nuclear ho destrueixi tot. Corre la lava, queda sepultat el Viatger del Temps amb la seva màquina. Passen milers d’anys abans no torna a veure el cel, i més encara fins que no veu la terra repoblada de vegetació. Són molt bons els primers 45 minuts d’aquesta pel·lícula, amb idees visuals tan brillants com el maniquí de l’aparador, que va canviant de vestit amb el pas dels anys. Deixo per demà o demà passat la resta de la pel·lícula, que encara no he vist.    

COALICIÓ: "superar el concepte d'unitat assimiladora i estèril" __ BIC 1723

26 octubre 2009

El segon origen

Tants segles de ser una mera ombra en la història, de ser reduïts al silenci, no han d'haver estat en va.

El dolor de saber-se negat en la pròpia manera de ser; el dolor de veure's ignorat i menyspreat; el dolor d'observar les potencialitats no desplegades, ens ha forçat a nedar en les aigües profundes de l'Esser, a cercar un sentit, una direcció, per sota de la superfície de la Realitat, per sota del finíssim i volàtil tel de la història.

Una Realitat alhora simple i complexa, multifacètica, orgànicament integrada, viu al cor de la breu consciència que hem configurat amb la ment humana, caracteritzada per la polaritat excloent, i l'ús limitat dels sentits. Una Realitat que espera ser reconeguda.

La nació catalana camina cap al seu alliberament en un moment històric en què la humanitat està immersa en un canvi de paradigma. Els vells models de percepció, de pensament i d'acció es comproven obsolets. Hi ha un anhel profund i cada vegada més ampli d'autenticitat. Allò que queda circumscrit als nivells purament externs ja no satisfà. I és precisament la recerca desficiosa de solucions limitada a la pell de la Realitat, la que engendra i continua alimentant un pregon desengany i disgust.

Aquesta constatació va imposant un ralentiment i fa girar la mirada cap al cor, perquè hom intueix que ara és l'hora d'escoltar pregonament i sincera per a poder actuar correctament.
Fins i tot el món s'està frenant. L'anomenada crisi econòmica és una aturada necessària d'aquesta consciència que viu circumscrita al nivell superficial de la Realitat.
La humanitat percep, d'una manera confusa en molts sectors, d'una manera lúcida i clara, en d'altres, que hi ha una Presència total, fins ara majoritâriament ignorada, de l'Esser, de la Realitat, que està explosionant.
La ciència està penetrant els secrets de la naturalesa, de l'univers, i mostrant una Realitat inesperada, que es desplega davant els ulls de la humanitat més conscient, amb una intel·ligència i una vitalitat que meravella i interpel·la. L'antic llenguatge de les grans religions va agafant sentit per l'home modern sota la llum dels avenços científics. Està eclosionant una nova consciència. Experimentada per alguns, intuïda per més, ignorada per molts. Però imparable.

I l'autèntic alliberament va indestriablement unit a l'assumpció individual i col.lectiva d'aquesta consciència que se sustenta en el gruix de la Realitat sencera.
Una consciència que es manifesta en el silenci de l'interval, en el silenci del”camí estret”que integra les polaritats en què hem fragmentat les nostres vides i el nostre món. Una consciència que ha estat sempre dintre nostre, esperant pacientment ser escoltada. Una consciència que ens parla de la integritat del nostre Esser, present en aquest ara intemporal, viu en l'escletxa de les polaritats a què hem reduït la nostra vida. Una consciència que ens revela l'home autèntic, l'home nou, l'home que ha integrat el cos, la ment i el cor, i ens revela també l'autèntica humanitat, orgànica, integrada, on “les nacions que no són nacions” periran, i on “les vinyes que no ha plantat el Pare, seran arrencades”. Una humanitat sense les artificiositats de l'opressió i la mentida.
Una humanitat portadora d'una consciència que entendrà el valor de la singularitat, que celebrarà la individualitat en front de la massificació; que celebrarà l'amor més enllà de la tolerància.
Perquè serà l'amor autèntic, no un amor sentimental, sinó un amor d'intenció i d'acció, que reconeix la plenitud de l'altre( sigui home, nació o natura) i l'honora, la força magnífica que sap fer presents totes les potencialitats i viu joiosament el seu desplegament, el bàlsam que guareix tots els errors, la presència inefable que anorrea totes les lleis i s'erigeix com la Llei, el que ha de caracteritzar la nova consciència. I el que farà l'home i la humanitat lliures en el sentit més radical del mot.

Aquesta nova consciència aguditza els sentits físics, allibera la ment de falses identificacions i d'errors, i incorpora el cor com a centre integrador. Perquè només el cor és capaç d'entendre allò que la ment no pot copsar, de sentir les melodies que l'orella no pot captar, i de ressonar amb la cançó de l'ànima de tots els éssers: l'ànima de la flor, de l'arbre i de la terra. L'ànima dels vents i de l'aigua, l'anima del foc i dels estels. I l'ànima de cada nació autèntica. Perquè només el cor és capaç de saber-se part integrant d'aquesta immensa simfonia de llibertat i de joia, que expressa l'Esser desplegant-se harmoniosament amb una bellesa intocada i intocable.


L'alliberament de Catalunya no s'escau per casualitat en el context formatiu d'aquesta nova consciència. Hem estat retinguts per poder sorgir a la llum d'aquesta etapa post-històrica amb la humilitat dels qui han vist destruït el seu fals orgull, la seva prepotència i la seva percepció de la realitat, i amb la força dels qui, obligats al silenci, han tingut el temps per trobar la veu autèntica de la seva ànima, la que neix directament de l'Esser, i que ens assenyala el camí, el lloc i el rol que hem de desplegar en aquest “món nou”.

Ens queda un tràmit inexcusable, per a poder començar a evolucionar joiosament en aquesta dansa de la nova consciència. El de la independència política i la reconstrucció nacional.

Una independència política que només assolirem si aconseguim superar el concepte d'unitat assimiladora i estèril que tant sofriment ha infligit a la nostra nació durant segles, i abracem la idea d'unitat vitalitzadora, que ha de visualitzar-se en la Gran Coalició integrada per les diferents veus i sensibilitats independentistes. Només aquesta unitat en la multiplicitat farà possible la victòria que Catalunya reclama, i garantirà la regeneració nacional, orquestrada per aquesta nova consciència, sota els paràmetres de la integritat i la voluntat de servei a la nació.


Maria Torrents
Consellera de Catalunya Acció.

Llei de llengües a Aragó

Després de més de 20 anys de parlar-ne s'acaba d'aprovar una llei d'ús, protecció i promoció de les llengües pròpies d'Aragó. L'arribada al govern aragonès del catalanoparlant Marcel·lí Iglesias l'any 1999 va generer cert optimisme pel desenvolupament d'una normativa que cooficialitzés tant el català com l'aragonès al mateix nivell que el castellà però finalment la nova llei només les ha reconegut com a pròpies, originals i històriques.

Balanç literari propi del 2009

No sabria fer les coses d'una altra manera. Alguns em dieu que no paro, que toco moltes tecles, que estic a tot arreu, que no sabeu d'on trec el temps, que sembla mentida a l'edat que tinc, que si no em dec ni veure amb la parella, que quantes hores té el meu dia, que arribaré lluny (això em fa molta gràcia perquè tothom pot arribar molt lluny... si no para de caminar...), que com pot ser que els grans mitjans de comunicació no em facin el cas que em mereixeria mentre a canvi van promocionant noms efímers, que si semblo el cul del Jaumet.... Jo només tinc una resposta a compartir per a tots i per a totes els que m'ho dieu. Visc de les lletres perquè m'apassionen de debò. I si voleu, encara ho puc dir més curt... Visc!

Una vegada a l'any, passat el desembre, actualitzo la part biogràfica del web d'escriptor que tinc dins l'Associació d'Escriptors en Llengua Catalana (AELC) i hi afegeixo un resum de les millors jugades de l'any anterior.

Doncs bé, ho acabo de fer, trobareu aquesta actualització si entreu aquí : http://www.escriptors.cat/autors/pinyolj/pagina.php?id_sec=741 i també si continueu llegint aquest post.

Em fa il·lusió compartir amb vosaltres tot el que m'ha donat de si literàriament parlant el 2009. No he guanyat sis copes però sí més d'un miler d'experiències que repetiria ara mateix.


Si les llegiu, em fareu encara més feliç!...

Les Vegueries 2010 son la torna fofa per aprovar la llei de restauració de l'Àrea Metropolitana de Brcelona.

Les Vegueries 2010 son la torna fofa per aprovar la llei de restauració de l'Àrea Metropolitana de Brcelona, de la Barcelona Roja. Es un pacte d' ERC tonta útil d'esquerres i PSOE-PSC-ICV. Tu aproves la RAMB i nosaltres votem la teva agudesa de les Vegueries. No ens imsporta gens que siga un altre fracàs català.

No feu més lleis dolentes, ni per fer lleis,  o per què sí, per fer bullir l'olla, per tapar. Això no es governar ni legislar per un país.

Paginador

Accés de l'autor

Formulari d'accés de l'autor

Cercador per paraules

Cercador per paraules

Blocs recomanats

Jaume Renyer i Alimbau

Jaume Renyer

Jaume Renyer i Alimbau

Solidaritat Catalana: 1906-2012

Roger Cremades Rodeja

P E L P A I S A T G E. R o g e r C r e m a d e s

Roger Cremades Rodeja

<b><span style="color: #ff0000;">Xina, arribar i moldre??</span></b>

Miquel Carrillo

d'obra vista

Miquel Carrillo

Digues-li en vida

Els blocs per llistat alfabètic

Amb aquest cerca pots accedir als blocs mitjançant la lletra inicial. Si ho vols, pots veure el llistat de tots els blocs clicant a '[Tots]'.