Lucio Magri, Il Manifesto i els comunistes catalans de tendència trotsquista (OEC)
Ha mort Lucio Magri, fundador del diari Il Manifesto
El comunista, periodista i fundador del diari Il Manifesto, Lucio Magri, es va suïcidar ahir, mitjançant mort assistida, en una clínica suïssa.
Els diaris Il Manifesto i La Repubblica publiquen avui en les seves portades la notícia de la decisió de Magri, de 79 anys, que travessava una greu depressió després de la mort de la seva dona.
El cos del periodista serà traslladat a la ciutat de Recanati, al centre d’Itàlia, on serà enterrat amb la seva dona Mara, com va ser el seu desig.
Segons publica Il Manifesto, “la seva vida s’havia fet insuportable, tant en l’àmbit polític com personal, en particular després de la mort per un càncer de la seva dona, Mara“.
Magri, afegeix el diari, havia deixat tot escrit: “No vull funerals, si us plau, ni totes aquestes inútils commemoracions. I de necrològiques ni parlar-ne. Luciana (Castellina) s’ocuparà de la gestió editorial dels meus textos. Per als amics i companys deixo una carta que llegiran quan tot s’hagi acabat“.
En aquest mateix bloc ens havien fet ressò de la seva última visita a Barcelona per presentar la traducció al castellà del seu llibre “El sastre de Ulm: el comunismo del siglo XX, hechos y reflexiones” (Barcelona: Viejo Topo, 2010)
Fundació Catalana d’Investigacions Marxistes (29-XI-2011)
Records de la Itàlia roja: Lotta Continua, Il Manifesto i Potere Operaio (I)
Per Miquel López Crespí, escriptor
Érem a Venècia, amb joves de les Joventuts Comunistes, quan Rossana Rossanda, Lucio Magri i una bona part de la direcció històrica del PCI deixaren el partit i muntaren Il Manifesto
En el capítol "Viatge a l'estranger" del llibre L'Antifranquisme a Mallorca (1950-1979) ja havia parlat de la importància cultural i política que, per a un militant d'esquerres de finals dels seixanta i començaments dels setanta, significava poder viatjar a l'estranger.
En aquell breu capítol de les meves memòries havia escrit: "Les sortides a Itàlia eren especialment profitoses per a un revolucionari mallorquí. Amb vaixell, de Barcelona a Gènova no era gaire car: unes cinc mil pessetes viatge d'anada i tornada. I allà, si hi anaves a l'estiu, amb tenda de campanya, per cent cinquanta pessetes podies estar dies a un càmping".
Aquí caldria fer un incís: també era prou barat si amb cotxe -n'hi cabíem cinc- es repartien les despeses de benzina. Amb tenda, anant a dormir als càmpings de les ciutats on arribàvem i menjant entrepans -una pizza o un plat calent d'espaguetis era un veritable luxe d'aristòcrates!- no sortia gaire car.
[Continuar]