Cercador per data

Cercador per data

« Setembre 2010 »
dl dt dc dj dv ds dg
  12345
6789101112
13141516171819
20212223242526
27282930      


Life in technicolor

Les coses sempre poden acabar millor del que comencen.
Uns acords de Coldplay i una lletra suggerent han tingut la capacitat de fer-me escriure.
L'estiu s'acaba i les pluges d'aquests dies comencen a obrir el pas a la tardor.
Llegeixo la cançó a Mahalta de Màrius Torres i penso en l'ànim que va portar el poeta a escriure una cosa semblant. La força dels seus versos em fa pensar...
Murs, laberints, rius, xiprers i palmes...
tant se val, la vida del poeta és sovint un món de solitud.


Corren les nostres ànimes com dos rius paral·lels.
Fem el mateix camí sota els mateixos cels.

No podem acostar les nostres vides calmes:
entre els dos hi ha una terra de xiprers i de palmes.

En els meandres grocs de lliris, verds de pau,
sento, com si em seguís, el teu batec suau.

I escolto la teva aigua tremolosa i amiga,
de la font a la mar, la nostra pàtria antiga.

Cançó a Mahalta

Màrius Torres

Crancs de l'Ebre.

N’hi ha milers. Alcen les pinces amb posat desafiant i amenaçador: a punta de fosc travessen l’estreta franja d’asfalt que va de l’arrosar fins al canal. Són una veritable plaga, una invasió gens subtil. Al Delta de l’Ebre, és un espectacle insòlit veure els crancs americans, vermells, moure’s amb una desimboltura formidable. Com si fossin a casa seva –que no ho era- van arribar fa vint-i-cinc anys i s’han fet els amos dels aiguamolls ebrencs.

A aquellos que cayeron gritando libertad...


Habrá un dia en que todos, al levantar la vista, veremos una tierra que ponga libertad.
Haremos el camino en un mismo trazado, uniendo nuestros hombros,
 



Retoñarán aladas de savia sin otoño,
reliquias de mi cuerpo que pierdo en cada herida.
Porque soy como
el árbol talado, que retoño
y aún tengo la vida.

Miguel Hernández
(Para la Libertad)

PURGA

El desfici és com una malaltia mala d’ensinistrar que t’agafa per la gargamella i et comença a estrènyer molt a poc a poc fins que no pots pus i crides i crides i crides amb tota l’ànima, llavors desapareix cop en sec com si ja haguessis tornat a la normalitat i quasi sense témer-te’n surt per devers la post del pit i t’esclafa com si una piconadora et passàs per damunt i et deixàs feta una làmina de carn, però molt abans que els teus òrgans es desfacin per la pressió ataca cap al baix ventre i et peguen uns dolors de part amb tota casta de pets i bufes que són l’únic que infantes entre uns vapors d’ous podrits que t’entabanen de mala manera.

[Foto Edward Steichen]


Ni Zarra ni Ascó. Cap cementiri nuclear als Països Catalans.

Sembla que amb això del cementiri nuclear ens ha tocat la grossa, com la rifa de Nadal. Una mica cap al sud, a Zarra, o una mica cap al mig, a Ascó. I si hi havia set o vuit propostes més a l'Estat espanyol, és igual. Deuen preguntar-se, ¿on el posarem, el cementiri? I la resposta, sense dubtes: als Països Catalans.
La nostra, de resposta, no és aquesta, sinó que cadascú a mirar-se el melic i a perdre forces, en lloc de sumar i plantar cara on més mal els faria. Prou que ho sabien, però la constatació els dóna un plaer tan gran i pecaminós que no s'estan de voler-ho tornar a sentir. Pur vici imperial, davant la derrota del sotmès.
Mentre, la campanya catalunyesa per a les autonòmiques ja s'ha posat en marxa i els senyors "independentistes" de regió, d'aquest tema en passen. Deuen considerar que, per una banda, si volem ser independents cal tenir de tot, i, per una altra, que això és competència de Madrid. Ells, ara, tenen feina. A més, Zarra deu estar massa al sud, per a aquesta colla.
Fora el cicle nuclear dels Països Catalans!

LABORDETA.

"Polvo, niebla, viento y sol. y donde hay agua, una huerta. Al norte los Pirineos. Esta tierra es Aragón. Al norte los Pirineos y al sur la sierra callada. Pasa el Ebro por el centro, con su soledad a la espalda. Dicen que hay tierras al este, donde se trabaja y pagan, y al oeste el Moncayo, como un Dios que ya no ampara. De tiempos a esta parte, vamos camino de nada, vamos a ver como el Ebro, con su soledad se marcha, y con él van en compañía, las gentes de estas vaguadas, de estos valles, de estas tierras, de estas huertas arruinadas. Polvo, niebla, viento y sol. y donde hay agua, una huerta, al norte los Pirineos…esta tierra es Aragón".

http://www.youtube.com/watch?v=10Ot0suSUb0

Va morir en José Antonio Labordeta

Milers de persones acomiaden Labordeta a Saragossa

El polític i escriptor mor als 75 anys en un hospital de la capital aragonesa , al qual va ser traslladat aquesta setmana a l' empitjorar el seu estat de salut .- El Rei lamenta la mort de l'escriptor i polític i el qualifica de "gran espanyol i gran patriota " .- Zapatero : "Era un home autèntic "

AGÈNCIES - Saragossa - 2010.09.19

 

El cantautor , polític i escriptor José Antonio Labordeta ha mort aquest diumenge a Saragossa a l'edat de 75 anys després d'una llarga malaltia , segons va informar la Chunta Aragonesista ( CHA ) , partit amb el qual El Abuelo va ser diputat al Congrés durant dues legislatures ( 2000-2008 ) . La seva capella ardent , al Palau de la Aljaferia de la capital aragonesa , oberta el públic des de les 18.15 , no tancarà les seves portes fins a la mitjanit. Poc abans de les nou de la nit, més de 5.000 persones, entre elles la ministra de Cultura, Ángeles González - Sinde , han anat fins a la capella ardent .

Labordeta va morir al voltant de la una de la passada matinada a l'Hospital Miguel Servet de Saragossa , al qual va ser traslladat aquesta mateixa setmana al agreujar el seu estat de salut, que el tenia postrat a casa des de fa diversos mesos. "Amb profunda tristesa comuniquem que José Antonio Labordeta ha mort fa uns minuts " , ha informat mitjançant un comunicat la Chunta Aragonesista . Labordeta patia des de 2006 un càncer de pròstata, que li va ser diagnosticat mentre ocupava el seu escó al Congrés dels Diputats. " Els homes i dones de Chunta Aragonesista expressem la nostra més profunda tristesa davant la mort del nostre company i transmetem el nostre suport i afecte a la seva família en aquests moments tan difícils " , afegeix la nota.

Homenatge als carrers de Saragossa

El Rei Joan Carles I ha lamentat aquest matí , durant la celebració del GP de Motociclisme d'Aragó a Alcanyís , la mort de José Antonio Labordeta i ha qualificat l'artista i polític de "gran espanyol i gran patriota ". El monarca ha declarat ha donat el seu condol als aragonesos : "El vaig conèixer molt. Estic amb tots vosaltres , els aragonesos " . Passades un quart de la tarda, els paisans del polifacètic polític , escriptor i cantautor, han començat a desfilar per la capella ardent situada a la sala Sant Jordi del Palau de l'Aljaferia , seu de les Corts d'Aragó.

Amb una bandera aragonesa sobre un senzill taüt de fusta i un centre de roses vermelles amb una frase de comiat als seus peus - "Amb afecte de la teva esposa i filles " -, els primers a desfilar han estat una noia i la seva mare , aquesta en una cadira de rodes, que portaven més de dues hores esperant que obrissin les portes. A elles han seguit més ciutadans anònims, alguns amb banderes republicanes o amb clavells vermells a les mans, arribats des de diferents punts d'Aragó i també d'altres ciutats de tot Espanya.

A més de les milers de persones que encara van a visitar la capella ardent al Palau de la Aljaferia , prop de 2.000 seguidors del cantautor i polític, convocades de forma espontània per missatges de mòbil, han marxat fins a la Plaça de Sant Felip de la capital aragonesa per recordar la seva persona i cantar les seves cançons.

"Un home autèntic "

Des de Barcelona , on ha participat en la Festa de la Rosa , el president del Govern, José Luis Rodríguez Zapatero, també ha recordat al seu antic company a l'hemicicle com "un home autèntic " .

Sorneguer i descregut , Labordeta va tenir un lloc destacat en els informatius de tot el país el març de 2003 quan , en un debat amb el llavors ministre de Foment , Francisco Alvarez Cascos , enviar literalment " a la merda " a la bancada popular, Que li impedia parlar i es burlava d'ell, amb referències despectives a la seva participació en el programa de TVE Un país a la motxilla, Una sèrie de reportatges en què va mostrar aspectes íntims i poc coneguts de diferents pobles d'Espanya.

Labordeta va presentar el maig passat l'últim llibre que va escriure , Regular , gràcies a Déu, Una obra marcada pel càncer de pròstata que li van detectar , en el qual expressa la seva gratitud a la seva família , als amics i els sanitaris que van atendre en aquesta etapa. Es tracta d'un text escrit " a talls ", i el títol el va extreure d'una frase encunyada per un company marroquí de l'hospital. "És l'explicació menys dolorosa i més ajustada que he trobat per respondre a tots els que s'interessen per la meva minvada salut " , deia Labordeta . Sempre envoltat de bons amics i per la seva família, des de l'octubre de l'any passat la seva salut havia empitjorat i havia hagut de ser hospitalitzat en alguna ocasió , moments en què va estar acompanyat per la seva dona Juana de Grans , neboda del general Muñoz Grandes , i els seus tres filles Anna, Àngela i Paula .

L'últim acte públic que va protagonitzar es va produir va ser el passat dia 6 de setembre, quan els ministres de Defensa , Carme Chacón, i Educació , Angel Gabilondo, li van entregar a casa seva la Gran Creu de l'Ordre Civil Alfonso X El Sabio . Un reconeixement que el Govern li va concedir per la seva saviesa , la seva passió , les seves conviccions i la seva defensa de la llibertat i el poble - motius pels quals també li va atorgar la medalla al Treball -.

El Govern d'Aragó , a proposta del seu president, Marcelino Iglesias , li ha concedit avui , a títol pòstum, la Medalla d' Aragó , la màxima distinció que atorga la Comunitat Autònoma. Des del circuit d'Alcanyís , on assisteix al Gran Premi de Motociclisme, El president aragonès ha volgut " recordar molt especialment a una persona que ha estat una referència per a Aragó i , sobretot , per als que estimem la llibertat i la democràcia " .

EL MEU COMENTARI:

Adéu a un home senzill, tossut com a bon aragonès, noble i coherent amb tot allò que hi pensava, tot i que no estiguem d'acord aleshores amb ell.

Era oncle meu, llunyà, i no el coneixia personalment. Crec que era parent del meu oncle Lorenzo.

Descansi en pau.

Badalona (20) - Els horts de Sant Jeroni

19 de Setembre 2010

Els horts de Sant Jeroni ja tornen a tenir vida!

Com apuntava al final de l'anterior post sobre la petita història de Sant Jeroni, un grup de voluntarioses persones van engegar fa poc temps el cultiu ecològic als conreus del Monestir.

Aquest passat mes de Juny assitiem a una senzilla i emotiva celebració religiosa de benedicció d'aquests horts, en la qual es destacàren per damunt de tot els valors de servei a la terra, de l'esforç personal i del treball compartit. 

Així que, no sense esforç, i aprofitant bona part dels seu temps lliure, la tenacitat d'aquests nous pagesos ha aconseguit, malgrat males herbes, senglars, ocells i tota mena d'animalons afamats, recollir-ne els primers fruits.

Resultat?: Tomàquets amb gust i color de tomàquet, mongeta tendra d'una varietat de llargada kilomètrica, ... i molts d'altres que de bén segur arribaran ...

Enhorabona !!

La vaselina de Barcelona

Societat (diari AVUI)

La vaselina de Barcelona

Uns turistes passejant davant d'una botiga de 'souvenirs' al carrer Nou de la Rambla Foto: ORIOL DURAN / ARXIU.

Els seguidors d'aquest Quadern de ciutat saben que ens agraden les estadístiques, sobretot per l'absurditat que sovint comuniquen. Vet aquí la darrera: Copenhaguen, Munic, Zuric, Tòquio, Hèlsinki, Estocolm, París, Viena, Melbourne, Madrid, Berlín, Sydney, Honolulu, Fukuoka, Ginebra, Vancouver i Barcelona. És la classificació que la prestigiosa revista Monocle Magazin (núm. 35) ha establert aquest estiu sobre les ciutats del món on es viu millor. Barcelona és la dissetena de 25 després de perdre dues posicions respecte a l'any passat. Val la pena fer-li atenció. És una revista jove (2007) amb seu a Londres que fa deu números anuals en paper (i que s'actualitza constantment per internet) que s'adreça a un públic internacional amb unes certes pretensions.

D'entrada, cal remarcar que a les qualificacions anuals de la revista, Barcelona mai no queda davant de Madrid. Ja va bé. Tenir-los sempre darrere comporta una pressió que de tant en tant ens podem permetre el luxe de compartir. Entre el que la gent del Monocle Magazin troba negatiu de la nostra ciutat hi ha tot un clàssic: els catalans –i els barcelonins– mostrem una actitud “adusta que es troba ben lluny de ser captivadora”. Quina pena! Per a Monocle Magazin no som prou encisadors! No ho troben sospitós? Sona tant i tant al tòpic mesetari sobre els catalans que no ens estranyaria gens que el corresponsal de Monocle Magazin s'hagués format la seva opinió sense sortir de Madrid. Barcelona és Espanya i, per tant, alegria, toros i flamenc. I es troben que nosaltres, d'alegres, hi anem depenent del dia (darrerament estem bastant emprenyats) i de toros i flamenc, com ja saben, més aviat poquet o gens…

La resposta, a part del prejudici que s'hi endevina, la trobem una mica més avall. I això sí que és important i revelador. Hi afirmen que Barcelona és el principal destí turístic europeu per “beure” i que això comença a ser “avorrit”. El qualificatiu és curiós: avorrit! És l'actitud del perdonavides sofisticat i global que està per damunt de certes coses. I que determinades situacions no l'emprenyen o el molesten sinó que “l'avorreixen”. Potser aquest públic minoritari però sofisticat és el que hauríem de buscar. Releguen Barcelona al lloc disset del seu rànquing perquè vénen de visita i es troben, un divendres a la nit, amb la ciutat presa per grups de britàniques mig despullades disfressades de porquetes que celebren comiats de soltera. I això, els avorreix.

Nosaltres, els barcelonins, sí que n'estem, d'avorrits. De tots plegats i de tot plegat. Entre els uns i els altres, ens faran tornar bojos. A veure si s'aclareixen, ara que ja fins i tot ens havíem acostumat a la vaselina i abaixar-nos els pantalons…

Darrera actualització ( Diumenge, 19 de setembre del 2010 02:00 )

Publicat a
  • Avui 19-09-2010 Pàgina 35

Un petó amb "targeta vermella directa" per a un club lèsbic de futbol a l'Equador

Un petó amb "targeta vermella directa" per a un club lèsbic de futbol a l'Equador

(Noticia d'El Mundo Deportivo)
El club femení , cultural i esportiu de Guipúzcoa , un equip que s'ha declarat obertament lèsbic , va ser expulsat de la Lliga la Floresta , després que dos dels seus components es donessin un petó, després de marcar un gol en 2009.

 

Les jugadores van denunciar el cas davant el Tribunal Quart de Garanties Penals , que va resoldre a favor seu, però elles tenen por posar en risc la seva integritat si tornen a jugar en aquesta Lliga. " El jutge es va pronunciar a favor de l'equip Guipúzcoa , però en la part resolutiva no va esmentar res de la reparació de drets ni res del tema de protecció. Entenem que amb aquestes condicions encara no podem jugar " , va dir en una entrevista a Efe Karen Barba , la presidenta del club. A més , va remarcar que, al seu criteri, ara mateix , hi ha tota una campanya de " odi i repudi " contra elles , per part dels directius de la Lliga la Floresta , que han apel.lat la sentència.

L'advocat de la Lliga , Félix Zambrano , va argumentar que la sentència del jutge és "errònia"perquè part de la base que les jugadores han estat expulsades per la seva orientació sexual, mentre que han estat suspeses per tenir un comportament que atempta "contra la moral i els bons costums " , contrari als estaments de la Lliga. " No és només un petó o una abraçada d'afecte , l'inconvenient és quan les senyoretes es acaricien les parts íntimes davant de nens, joves i adults, això són actes renyits amb la moral i els bons costums de la Lliga la Floresta " , va sentenciar Zambrano . Per la seva banda, les jugadores del Guipúzcoa pensen que els seus drets han estat violats sistemàticament pels directius d'aquesta competició i , per això, han sortit als carrers Quito per reivindicar la seva condició sexual.

Al ritme d'un xiulet i uns tambors , amb les cares pintades com si fossin guerreres, han volgut parodiar el futbol competitiu i agressiu dels homes " , va dir la creadora de la coreografia, Cayetana Salau , que va afegir que aquest acte també serveix per reclamar el " futbol afectuós , lèsbic i femení " .

Barba va emfatitzar que el cas de la Lliga de la Floresta és només la punta de l'iceberg del que els passa a les lesbianes en l'espai públic equatorià. " Hem confrontat diversos tipus de problemes, des llogar un departament o en la salut , perquè els metges no estan capacitats per atendre dones lesbianes " , va dir amb tristesa Barba . La jugadora Ani Barragán va exposar que la discriminació cap al col.lectiu lèsbic es deu a la falta d'informació i educació, així com per la força de l'església i d'una societat patriarcal i masclista que " exerceixen una violència i una pressió diària contra les dones i especialment contra les lesbianes ". Salau deplorar que tampoc estan acceptades dins del " imaginari social equatorià " i va remarcar que està millor vist que un home faci les seves necessitats al carrer a que una noia mostri senyals d'afecte amb una altra , el que és declarat " immoral i obscè " . Les integrants de l'equip Guipúscoa també han denunciat enèrgicament l'existència de suposades " clíniques " de " normalització " i de " deshomosexualización ". Salau va explicar que en el cas de Guipúzcoa hi ha una noia que ha estat internada a una d'aquestes presumptes " clíniques "i que la seva nòvia, tot i que l'ha denunciat , no ha pogut fer res per treure perquè les institucions " no saben com gestionar aquests temes " . Barba va remarcar que un dels problemes és que " una tercera persona pot internar a una altra que tingui trastorns de gènere " . " En aquestes clíniques s'estan violant els drets humans , s'està violant dones lesbianes , han assassinant transsexuals , sota l'auspici de les autoritats i això ens sembla summament greu " , va subratllar Barba .

Malgrat tots els inconvenients que viuen les lesbianes de l'Equador, les integrants d'aquest equip de futbol saben que han marcat un abans i un després en la reivindicació dels seus drets i assenyalen que "el Guipúzcoa ha estat un dels orgulls lèsbics d'aquesta dècada " .

Les jugadores del club

Les jugadores del club

EL MEU COMENTARI:

El meu suport a les jugadores d'aquest equip. No només és homofòbia contra elles, masclisme també (sembla que només toleren el lesbianisme quan un home té un "ménage-à-trois" amb dues dones al llit ) .

Paginador



Accés de l'autor

Formulari d'accés de l'autor



Cercador per paraules

Cercador per paraules

Blocs recomanats

De casa estant. Marta Insa

Marta Insa

De casa estant. Marta Insa

Reformes per la qualitat democràtica

Gemma Pasqual i Escrivà

Gemma Pasqual i Escrivà

Gemma Pasqual i Escrivà

La prova: #novullpagar

Roger Cremades Rodeja

P E L P A I S A T G E. R o g e r C r e m a d e s

Roger Cremades Rodeja

<b> </b>

Els blocs per llistat alfabètic

Amb aquest cerca pots accedir als blocs mitjançant la lletra inicial. Si ho vols, pots veure el llistat de tots els blocs clicant a '[Tots]'.