I ara fins l'any que ve?

• vicent
• enllaç permanent
• Bétera
• dijous, 19 d'agost de 2010 | 01:58h

Arribe a casa en la que és la última nit de l'agost beterà per a mi. Demà puge a Barcelona i despús-demà a Berlín, on passarem uns dies. Bese els amics i les amigues, un per un, a manera de comiat. Ells marxen també cap a Aquitània. Es desfà doncs la colla de l'agost, de les nits a la fresca bevent qualsevol cosa o menjant gelats, de les nits de converses llargues sobre el sant i qui la vetlla (i mira que ens ha donat faena aquest any la tercera casà!).

Ja fa temps que és així. Ells continuen al poble i jo me'n vaig. No me'n queixe gens, aquesta és la vida que he triat i m'agrada molt. Em sent feliç fent el que faig i estiguent amb la gent qui estic, família amics i companys, també a Barcelona. Enguany, a més, me'n torne a la batalla particularment il·lusionat. Els darrers mesos han estat molt durs però molt esperançadors i tinc ganes de vore com concretem tot plegat en la faena i si pot ser, cada dia ho dubte més, també al país.

Tinc ganes, doncs, de tornar a Barcelona però no puc negar que ara mateix, en aquest instant precís abans d'anar a dormir, sent el neguit de pensar que haurà de passar un any de nou per a poder empalmar unes quantes setmanes divagant a la terrassa de ma germana o a les cases dels amics, amb el món aturat al marge i les cabòries justes. Els caps de setmana escadussers, els viatges de feina -anada i tornada- i fins i tot les mini-vacances de pasqua o nadal no són comparables a aquest agost d'alfàbegues, coets, família i amics, de llibres, films i música. Segurament res no és comparable de fet a l'estiu, a tot l'estiu, al juliol arenyenc i a l'agost beterà, al pantaló curt, la barba deixada i el temps de xerrar sense pressa.

I ara fins l'any que ve? Inxal·là. Que així siga. Amén.

• Comentaris: 1
• Vull llegir la resta de l'article