Els blocs de VilaWeb - MÉSVilaWeb

Cercador per data

« Abril 2010 »
dl	dt	dc	dj	dv	ds	dg
			1	2	3	4
5	6	7	8	9	10	11
12	13	14	15	16	17	18
19	20	21	22	23	24	25
26	27	28	29	30

Carai amb l'esprai!

mininu
enllaç permanent
Sant Diumenge de Sils
dilluns, 19 d'abril de 2010 | 00:26h

Translation (traducción):

[A simple vista no se ve, pero existe en el árbol -¡pobrecillo, por Dios!- una inscripción que dice: "The graphiter was here", 'el grafitero estuvo aquí', un individuo con toda probabilidad extranjero]

Guió i dibus: Min

Viu, però abarintat

albinyana
enllaç permanent
dilluns, 19 d'abril de 2010 | 00:19h

Vull dir que potser que tarde alguns dies a aparéixer per ací. En poder vindré.

badalona torna a jugar

mariadolors
enllaç permanent
badalona és i aporta
dilluns, 19 d'abril de 2010 | 00:19h

Preparats, llestos, ja!
Des d'avui ja et pots inscriure al JOC DE BADALONA
Perquè Badalona dóna molt de joc, Badalona torna a jugar.

La segona edició afronta el repte de consolidar l'alt nivell de participació i satisfacció, i de superar-se: augmentar el nombre de participants i fer que TOTA la ciutat es senti el joc com a una cosa pròpia.

Si l'any passat no el vas conèixer, fes-ne un tast llegint alguns dels articles que va generar, i anima't a provar-ho. Hi guanyaràs quedis com quedis, perquè fer-lo ja és un regal.

Article de l'Oriol Lladó, de Jordi Ballesteros, de l'Andreu Mas

Aquest dimarts presentem Betúlia

andreumas
enllaç permanent
Cultura i comunicació
dilluns, 19 d'abril de 2010 | 00:11h

Aquest dimarts, a les set de la tarda, Nautilus Comunicació i Cultura, l'editora de la qual en sóc membre fundador, presenta a l'Espai Betúlia (C/Enric Borràs, 43-47), la reedició de la novel·la Betúlia de Maria Aurèlia Capmany. Aquesta edició, que s'ha fet en motiu de la capitalitat cultural de Badalona, inclou un estudi preliminar a càrrec de la filòloga i escriptora Isabel Graña, en el qual tracta de la relació de l'autora i de la mateixa obra amb Badalona. Graña, a més, ofereix algunes claus per interpretar aquesta novel·la publicada originalment el 1956, la segona que escrivia Maria Aurèlia i la primera que considerava, en paraules seves, «ben meva». A l'acte de dimarts hi participarà Agustí Pons, biògraf de Maria Aurèlia.
L'obra estarà els pròxims dies a totes les llibreries de Badalona al preu de 10 euros i en pocs dies es podrà adquirir per 6 euros mitjançant la plataforma digital Edi.cat. Aquest serà el primer cop que Betúlia tindrà una edició digital.
El disseny de la coberta és de Miquel Rof.

La Independència i la unitat de tota la Nació seran la Victòria de la batalla que ens ocupa. __ BIC 1789

smolins9
enllaç permanent
dilluns, 19 d'abril de 2010 | 00:06h

Primer l'esperança i la determinació, i la fe en l'anhel de llibertat nacional del nostre poble:

La veritable manifestació de la dignitat seran les eleccions del 2010

Recentment, Òmnium Cultural ha anunciat l'organització d'una manifestació en resposta a la sentència del Tribunal Constitucional espanyol i en defensa de l'Estatut; manifestació que encapçalarien els expresidents Pasqual Maragall i Jordi Pujol i promoguda pels partits CiU, ERC i ICV. En realitat, aquesta manifestació és idea de Convergència i Esquerra, i fan intervenir a Òmnium Cultural, entitat fortament subvencionada, per a fer veure que és una iniciativa que neix de la societat civil.

Catalunya Acció no participarà en aquesta manifestació. La gestió del recent procés estatutari i el propi Estatut són la certificació del fracàs dels polítics -regionalistes , federalistes i pseudoindependentistes- que han governat el Principat de Catalunya els darrers trenta anys amb l'insensat objectiu d'encaixar-nos a Espanya d'una manera o altra, i aquesta manifestació és una mostra ben clara de l'agonia d'aquest fracàs.

Els que volem la llibertat de la nostra nació, és a dir, la nostra independència, no podem caure en la trampa de fer de comparses dels responsables que han portat el nostre país a aquest cul de sac, que sempre acaben embolcallant-se amb la nostra bandera i utilitzant el nom de Catalunya per a tapar les seves vergonyes, renúncies i silencis còmplices, i que amb la seva connivència perpetuen aquesta situació d'humiliació i espoliació constants condemnant el poble català a un no futur.

Quan Abraham Lincoln es presentava a Senador per Illinois, el 8 de setembre de 1858, va dir: "Es pot enganyar tothom durant un temps, i alguna gent sempre, però no es pot enganyar tothom per sempre". Que ningú no es confongui. És clar que el Tribunal Constitucional espanyol pot decidir sobre Catalunya. Fa molts anys que ho està fent perquè en tots els sentits, polític i econòmic, som una colònia d'Espanya. Si els nostres representants polítics tinguessin dignitat defensarien la nostra Independència, un Estat Català, i ja estarien redactant una Constitució Catalana.

Per aquest motiu Catalunya Acció vol recordar a tots els catalans independentistes que la veritable manifestació de la dignitat serà a les eleccions del 2010. No us deixeu enredar pels mateixos de sempre. I arribat el moment, aleshores sí, manifesteu-vos per la Independència, manifestefeu-vos per la Dignitat.

Josep Castany
Director General de Catalunya Acció
Barcelona, 29 d'agost del 2009

------------------------

Després el realisme i la responsabilitat de ser conscients del camí que ens cal recòrrer:

Se'ns en fot!

aleix | Política als Països Catalans | divendres, 16 d'abril de 2010 | 13:50h

Se'ns en fot la sentència, les deliberacions i les postures particulars d'aquesta estructura que anomenen Tribunal Constitucional. Se'ns en fot perquè mai ha servit ni servirà als interessos del nostre país.
Avui, tota la classe política -la que està instal·lada a les institucions regionals espanyoles del país- està pendent per veure quins càlculs cal fer i com seran les relacions autonòmiques a partir d'ara. Fa un munt de temps que aquesta classe política -i aquella societat civil tan civilitzada que espera, com ho fan el monos del zoològic a veure què cau- està fent la viu-viu per saber si pot o no radicalitzar el discurs i la pràctica davant dels termes i els tons de la sentència espanyola. Una autèntica vergonya que ha ajudat a posar encara més en evidència un país políticament i socialment vençut per la lògica espanyola. Un país que es mou en clau regional -autonòmica- i que no té projecte nacional. Un país amb forces polítiques que han fet de l'acomodació i la renúncia el seu dia a dia, la seva menjadora i la seva justificació. I ara, prop d'unes eleccions, es convulsiona per saber quin joc li donarà tot plegat. Mentre, l'Estat, que no ha parat mai de treballar en clau imperial, intenta frenar qualsevol dissidència, nacional o social, i juga amb els equilibris de les necessitats de partits, sindicats, empresaris i entitats cíviques civilitzades.
Però el més greu és que en aquest temps, en aquest llarg temps d'espera i adormiment, no hem tingut capacitat de bastir polítiques urbanístiques, territorials, lingüístiques, culturals, de distribució de la riquesa, de vivenda, de cooperació, etc, d'abast nacional. Deixant l'encotillament autonòmic per ells, per als espanyols i els seus lacais regionals. I amb aquest capteniment, no hem estat capaços d'arrossegar el moviment cívic i cultural cap a posicions nacionals, sinó a fer més profunda l'escletxa autonomista, arreu dels Països Catalans. Fins i tot, l'incipient debat plantejat al si de les consultes per la independència sobre la pregunta -Catalunya, nació catalana, Països Catalans- s'ha diluït i el moviment és profundament catalunyès, regional, autonòmic. Aquesta és la gravetat dels fets. Molta gent espera la sentència. Una sentència, que pel sol fet d'esperar-la, ens anul·la com a poble, ens fa dependents, ens mostra la manca de projecte propi.
Cal deixar la via espanyola i francesa i obrir la via nacional cap a la independència i aquesta no passa, en cap cas, pels estatuts.

-----------------

Amb dues cares

aleix | dissabte, 17 d'abril de 2010 | 09:50h

Crec que aquesta menjadora té dues cares. Per una banda, la del diner, que fa que els individus esdevinguem miserables. Per una altra, la del poder existent, que fa que col·lectivament busquem ser-ne part o sentir-nos a prop del poder. I el joc autonomista et dóna proximitat al poder, i aquest model de democràcia et fa sentir part del no-res, però a prop del poder. I el Catalunyisme se'n sent part i fa que sectors que parlen de transformació i poble i... acceptin el joc i callin i no es moguin. I en lloc de construir una alternativa de país i una societat més avançada, un projecte nacional, es dediquin a especular i a buscar entrar al joc dels formatgets dels resultats electorals sense haver-hi un projecte integral per als Països Catalans.

Salut i una abraçada, Toni

Aleix