M'ho dic a mi mateixa, "estúpida!, és Espanya!".
Vaig dir sí al referèndum de l'Estatut amputat, m'en vaig penedir i n'estic penedida. Vaig votar l'Estatut, sabent que res no retornava al meu país sinó que li prenia. Per la meva llengua, només per ella vaig dir sí a l'Estatut. Vaig ser estúpida perquè coneixia bé Espanya.
No vaig denunciar que l'Estatut aprovat pel Parlament fou amputat i convertit en una llei petita d'efectes irrisoris perquè el PSOE-PSC comandat per un Govern en què Montilla era Ministre i alhora a Catalunya Secretari General del PSC així ho volgué, presentant al Congrés esmenes al text originari i retallant-lo per totes les costures fins a escurçar-lo i desnaturalitzar-lo. El mateix Montilla que avui és president de Catalunya ab els vots d'ERC i IC-V. Em vaig empassar el rendiment d'en Mas i d'en Maragall. I bé sabia, estúpida de mí, que així és Espanya i que el PP faria la resta de feina bruta del PSOE presentant-hi recurs.