Primer l'esperança i la determinació, i la fe en l'anhel de llibertat nacional del nostre poble:

La veritable manifestació de la dignitat seran les eleccions del 2010

Recentment, Òmnium Cultural ha anunciat l'organització d'una manifestació en resposta a la sentència del Tribunal Constitucional espanyol i en defensa de l'Estatut; manifestació que encapçalarien els expresidents Pasqual Maragall i Jordi Pujol i promoguda pels partits CiU, ERC i ICV. En realitat, aquesta manifestació és idea de Convergència i Esquerra, i fan intervenir a Òmnium Cultural, entitat fortament subvencionada, per a fer veure que és una iniciativa que neix de la societat civil.

Catalunya Acció no participarà en aquesta manifestació. La gestió del recent procés estatutari i el propi Estatut són la certificació del fracàs dels polítics -regionalistes , federalistes i pseudoindependentistes- que han governat el Principat de Catalunya els darrers trenta anys amb l'insensat objectiu d'encaixar-nos a Espanya d'una manera o altra, i aquesta manifestació és una mostra ben clara de l'agonia d'aquest fracàs.

Els que volem la llibertat de la nostra nació, és a dir, la nostra independència, no podem caure en la trampa de fer de comparses dels responsables que han portat el nostre país a aquest cul de sac, que sempre acaben embolcallant-se amb la nostra bandera i utilitzant el nom de Catalunya per a tapar les seves vergonyes, renúncies i silencis còmplices, i que amb la seva connivència perpetuen aquesta situació d'humiliació i espoliació constants condemnant el poble català a un no futur.

Quan Abraham Lincoln es presentava a Senador per Illinois, el 8 de setembre de 1858, va dir: "Es pot enganyar tothom durant un temps, i alguna gent sempre, però no es pot enganyar tothom per sempre". Que ningú no es confongui. És clar que el Tribunal Constitucional espanyol pot decidir sobre Catalunya. Fa molts anys que ho està fent perquè en tots els sentits, polític i econòmic, som una colònia d'Espanya. Si els nostres representants polítics tinguessin dignitat defensarien la nostra Independència, un Estat Català, i ja estarien redactant una Constitució Catalana.

Per aquest motiu Catalunya Acció vol recordar a tots els catalans independentistes que la veritable manifestació de la dignitat serà a les eleccions del 2010. No us deixeu enredar pels mateixos de sempre. I arribat el moment, aleshores sí, manifesteu-vos per la Independència, manifestefeu-vos per la Dignitat.

Josep Castany
Director General de Catalunya Acció
Barcelona, 29 d'agost del 2009

------------------------

Després el realisme i la responsabilitat de ser conscients del camí que ens cal recòrrer:

 

Se'ns en fot!

aleix | Política als Països Catalans | divendres, 16 d'abril de 2010 | 13:50h

Se'ns en fot la sentència, les deliberacions i les postures particulars d'aquesta estructura que anomenen Tribunal Constitucional. Se'ns en fot perquè mai ha servit ni servirà als interessos del nostre país.
Avui, tota la classe política -la que està instal·lada a les institucions regionals espanyoles del país- està pendent per veure quins càlculs cal fer i com seran les relacions autonòmiques a partir d'ara. Fa un munt de temps que aquesta classe política -i aquella societat civil tan civilitzada que espera, com ho fan el monos del zoològic a veure què cau- està fent la viu-viu per saber si pot o no radicalitzar el discurs i la pràctica davant dels termes i els tons de la sentència espanyola. Una autèntica vergonya que ha ajudat a posar encara més en evidència un país políticament i socialment vençut per la lògica espanyola. Un país que es mou en clau regional -autonòmica- i que no té projecte nacional. Un país amb forces polítiques que han fet de l'acomodació i la renúncia el seu dia a dia, la seva menjadora i la seva justificació. I ara, prop d'unes eleccions, es convulsiona per saber quin joc li donarà tot plegat. Mentre, l'Estat, que no ha parat mai de treballar en clau imperial, intenta frenar qualsevol dissidència, nacional o social, i juga amb els equilibris de les necessitats de partits, sindicats, empresaris i entitats cíviques civilitzades.
Però el més greu és que en aquest temps, en aquest llarg temps d'espera i adormiment, no hem tingut capacitat de bastir polítiques urbanístiques, territorials, lingüístiques, culturals, de distribució de la riquesa, de vivenda, de cooperació, etc, d'abast nacional. Deixant l'encotillament autonòmic per ells, per als espanyols i els seus lacais regionals. I amb aquest capteniment, no hem estat capaços d'arrossegar el moviment cívic i cultural cap a posicions nacionals, sinó a fer més profunda l'escletxa autonomista, arreu dels Països Catalans. Fins i tot, l'incipient debat plantejat al si de les consultes per la independència sobre la pregunta -Catalunya, nació catalana, Països Catalans- s'ha diluït i el moviment és profundament catalunyès, regional, autonòmic. Aquesta és la gravetat dels fets. Molta gent espera la sentència. Una sentència, que pel sol fet d'esperar-la, ens anul·la com a poble, ens fa dependents, ens mostra la manca de projecte propi.
Cal deixar la via espanyola i francesa i obrir la via nacional cap a la independència i aquesta no passa, en cap cas, pels estatuts.

-----------------