Els blocs de VilaWeb - MÉSVilaWeb

Cercador per data

« Març 2010 »
dl	dt	dc	dj	dv	ds	dg
1	2	3	4	5	6	7
8	9	10	11	12	13	14
15	16	17	18	19	20	21
22	23	24	25	26	27	28
29	30	31

'Només els morts coneixen el final de la guerra'

mamoya2
enllaç permanent
Dietari
divendres, 19 de març de 2010 | 23:49h

Surt del cinema: Brothers, de Jim Sheridan, i mescl imatges i música i paraules, tot u, imatges de la pel·lícula plenes de ferides i del moviment cap a un no res fatídic, música d'ahir: Mort i transfiguració, de Richard Strauss, i paraules de vida i destí que record vagament de la gran novel·la de Vasili Grossman, que investiga les diferents maneres de percebre el temps: el temps en la guerra i el temps en la pau: el temps de la vida i en la vida, i quelcom uneix les tres parts d'aquesta experiència, un tríptic de sensacions plenes de contingut que no em donen la possibilitat d'explicar res, ni als altres ni a mi mateix, talment un viatger que arriba a un país del qual xucla un alè de coneixements que no es poden concretar en unes imatges o en una música o en unes paraules, perdut enmig d'una mar immensa, sota la volta d'un cel, això sí, ple d'estrelles.

La música ofereix sovint allò que no anuncia

mamoya2
enllaç permanent
Dietari
divendres, 19 de març de 2010 | 09:13h

La música ofereix sovint allò que no anuncia, és el moment de cadascú allò que determina les passes que donam en sentir-la, i 'sentir-la' en la seva doble significació: l'oïda i l'ànima que van de l'una a l'altra, com en una comunicació personal entre els sentits i els sentiments: els sentits que fan de receptors de la realitat i els sentiments que els donen forma, i ahir l'Orquestra havia d'interpretar quatre peces relacionades amb la mort, i tanmateix no fou, al meu parer, la mort l'objecte únic de la nit, per ventura només els compassos inicials de 'Música per a un funeral' de Mozart', després hi havia alternances entre la vida i la mort, com si en la darrera etapa sortissin de sobte reminiscències de la vida, no tan sols els batecs arítmics del cor: les imatges que l'ànima recupera dels millors moments de l'existència, la necessitat de no deixar-se endur pel gran buit que ens espera, la vida que en acabar vol encara convèncer el cos perquè no oblidi aquell dia alegre, la força de la imaginació que ens feia somniar en els viatges més lluminosos: 'Mort i transfiguració' de Richard Strauss és una invitació a viure, la potència de l'orquestra és un crit de desesperació que no dura, perquè de tant en tant el violí d'Smerald arriba com si fos la delicadesa d'un instant que il·lumina la memòria: un fet que transfigura cada gest, nosaltres escoltant com si el món fos limitat però sempre 'sentit', cada instant de felicitat que apareix com un monòlit cap a la llum, entre les branques nues dels arbres que ens han acompanyat des de les llunyanes il·lusions juvenils.

Motiu:
Concert 9
Mozart: Música per a un funeral maçònic
Mozart: Concert per a piano i orquestra núm.27
Brahms: Obertura tràgica, op.81
Richard Strauss: Mort i transfiguració, op.24
Alfredo Oyágüez Montero, piano
Matthias Aeschbacher, director

Fotografia: Monument al Mestre Eak Tai Ahn, Ciutat