Na Jordana tanca Madam Rita entre reixes

• adasi
• enllaç permanent
• divendres, 19 de març de 2010 | 21:45h

Són falles. Hem visitat l'Antiga i la Nova de Campanar. Entre ambdós propostes podríem pensar que hi ha grans canvis, grans variacions, més enllà dels diners de la construcció en joc, perquè totes dues podien representar propostes antagòniques, la primera, l'antigor, molts anys d'ofici i de tradició; l'altra, en canvi, que no es representa sinó a ella mateixa, no aprofita l'evolució de l'espècie, malgrat que tinc dubtes que cent anys, a Valencia, puguen notar-se gaire. És una falla completament en castellà, en un barri en expansió, de bars de disseny, d'edificis d'estètica dubtosa, una falla envoltada d'una fira espanyola de casetes cutres, de tòmboles d'estètica franquista, almenys en aquella hora que nosaltres passem, amb tot de fem, brossa, pots i plàstics escampats per terra. És una falla gran, sens dubte, pel que fa a la grandària i prou. En un repàs ràpid, solament que trobem un acarnissament sobre la CAM, i passen per alt els polítics: la majoria de falles volen estar bé amb el poder, i si en algun moment la falla volia criticar res, enguany també passen per alt la corrupció, la malversació, els regals, la prevaricació, i encara més additius no els han fet prou paper. Enguany ho tenien mel, però si jugues amb foc, i et cremes, potser que l'any que ve ho pagues. O potser que tots mamen del mateix braguer i la falla no és sinó això, una falla que falla. 

Na Jordana, en canvi, fa un joc de personalitats a partir del clàssics Mr. Hyde i Dr. Jekyll. N'hi ha més joc i més suc, sense dubte, en aquesta falla, més agosarada, malgrat que tracta un clàssic de la literatura, un clàssic modern entre els valencians, però que podem interpretar cadascú: home, almenys aquests han acabat de posar entre reixes madame Rita, i encara s'atreveixen a ensenyar en un cartell el Bigotes i el Camps, amb més jugadors de la pilota política. L'endevilla solament que pregunta: Tu, que hi veus? Això, ens demanem. Què hi veiem, tots plegats, en això de les falles.

[Revisat. Ara me'n vaig a la cremà de Bétera, naturalment. Ací som més xulos, que les anem cremant per ordre inversa al premi rebut i no acaben fins a les tres o les quatre de la matinada. Són bojos, aquests valencians!] 

• Comentaris: 7
• Vull llegir la resta de l'article