L'he cercada, l'he trobada, la penj per als amadors de la veu.

CAPÍTOL II: LES PRIMERES FRASES
DE MALES COMPANYIES. «Sense rumiar-ho
ni un instant més, vaig fer el bolic i me’n vaig anar de casa per provar de ser
un altre. Estrenar la màquina d’afaitar i fugir de l’illa com un esperitat va
ser tot u. El cap em bullia de projectes inexplorats.» Tota escriptura és una
empresa de seducció d’aquell de qualsevol sexe de l’esperit que passa els ulls
sobre les línies del text. Tot inici de novel·la és seductor o no és. Em sent
el lector sobirà i singular que va engolint tinta perquè la lletra li fa set,
una set que la lletra mateixa assacia i, alhora, li fa ganes de beure més, i
més, i més, fins que, sense témer-se’n, arriba a la darrera plana, a la darrera
paraula, al darrer glop. La lletra de Marc Cerdó des del primer capítol, Una fugida precipitada, em va atrapar
dins un dragon-khan llengüer. La primera lectura va ser metonímica.