Cercador per data
MADRID DE LES COSES PETITES
La meva àvia era una dona molt assenyada i d'una cultura bàsica important. Sàvia i profunda... amb paraules planeres i conceptes ben aclarits i fonamentats en la cultura popular... allò que alguns en diuen que no és cultura, sinó intuició. I jo us dic que no, que era una persona sàvia... i va ser ella que em va ensenyar que en aquesta vida s'ha de badar molt.... per no badar gens....
I ja heu anat veient en algunes entrades en aquest bloc, que als llocs on vaig m'agrada badar, poder entrellucar petits detalls que, de no badar, ens passarien ben desapercebuts.... I si fem això, a Madrid, podreu trobar ampolles de Calisay al Barrio de las Letras, on hi ha el restaurant més antic del mon (això diuen ells) o unes fruites ben parades en qualsevulla mercat... o una frase escadussera... o unes paraules ben girades al terra per fer veure on vivien els autors (enemistats tots ells)... que si en Quevedo no podia veure a n'en Lope de Vega... que si en Cervantes estava enemistat, amb.... I també podeu veure el café Fornos i el que avui és l'hotel Regina que, en el seu dia, va ser també un café de tertúlies incabables, fins a les petites de la matinada....
I passejant i badant i badant i passejant, podeu fins i tot, com heu vist, trobar una ampolla de Calisay... això si, molt moderna... no de les que ens agraden als arenyencs de pro...... però val més trobar una ampolla de Calisay, encara que no sigui de les d'En Magín Mollfulleda!!
I així, de petit detall en petit detall, podeu gaudir d'unes passejades prou plaents per barris cèntrics però també pels barris ben amagadets.... els petits canvis son poderosos!!!!
Si voleu, feu una passejada per les coses petites de Madrid.
Educació trilingüe a les escoles
Estic d'acord amb Mariano Rajoy en l'educació trilingüe a l'escola cara a un nou món. Segurament la implantació que es farà serà a l'”espanyola”, maldestra i matussera com fins ara. Però la coincidència termina en el número de llengües.
La meva tria és la següent:
Primera llengua i principal, immersió en el català com a llengua del Països Catalans.
Segona llengua, l'esperanto com a llengua universal, auxiliar i apàtrida de fàcil aprenentatge.
Tercera llengua, a triar l'anglès o l'alemany com a llengües continentals, o tal volta el xinés com a llengua de futur, o com a llengües colonials tan nostrades el castellà i el francés, etc..........
Joan Fuster parla de la crisi econòmica
"La situació és greu, no cal dir-ho, i en això tot el món hi està d'acord. (...) La impressió immediata de qualsevol observador és que l'home del carrer, el veí corrent, ignora absolutament els termes de l'embolic i, pitjor encara, no troba enlloc el menor indici d'esperança -ni que sigui una mínima promesa- per a eixir del pas"
- Comentaris: 1
Tots els matins del mon, de Pascal Quignard.
Al dia següent, Frank (el professor de música) em va regalar el llibre "Tots els matins del mon", en el qual es va inspirar la pel·lícula de d'Alain Corneau, amb Gérard Depardieu i música a càrrec de Jordi Savall. Llibre molt amè de llegir i recomanable. Nomès un petit problema, es troba a faltar la banda sonora que a la "peli" si que es pot gaudir.
El senyor de Sainte-Colombe va comptar els compassos de silenci i van col·locar els dits. Va ser així com van tocar Els plors. En un instant en què el cant de les dues violes puja, es van mirar. Ploraven. La lluna que penetrava dins de la cabana per la lluerna que hi havia estat perforada s'havia tornat groga. Mentre les llàgrimes els lliscaven lentament damunt del nas, damunt les galtes, damunt els llavis, es van adreçar alhora un somriure. Nomès a l'alba els senyor Marais va tornar-se'n a Versalles.
DEU DIES D'INFART - 5
Epíleg i nova vida
S'han escolat tres mesos i mig llargs des del darrer apunt del bloc. Potser la meua percepció temporal —és a dir, del transcurs del temps— ha canviat, perquè no he passat quimera; o tal vegada altre interès m'ha abstret? No ho sé pas i tampoc m'hi encaparro: tal dia farà l'any.
Pel que fa a l'infart de miocardi patit fa avui cinc mesos faig força bondat. Ingereixo poca sal, el mínim d'hidrats de carboni i un màxim de 1.500 quilocalories diàries. També em prenc tota la medicació i camino una hora o més al dia. M'he aprimat deu quilograms i, amb tot, em diuen que n'haig de perdre set o deu més. Des de l'alta hospitalària fins a finals del mes de setembre no havia tornat a veure el cardiòleg; la nova cita és per a les darreries del mes de març del 2012 i abans m'hauré de sotmetre a un parell de proves al cas.
TOTA TU
Ho recicl tot. Fins i tot aquelles aferrades que em feies empesa per un vent que t’accelerava els circuits nerviosos i m’agafaves entre els teus braços convertits en branques d’acolliment i m’estamenajaves amb la suavitat càlida d’uns tremolors íntims i m’ensumaves per la cara, pels cabells, pel coll i arribaves al bescoll amb el musell afamegat i un poc humit de carnívor i una intensitat inflamada que et feia mormolar a crits petitons i percutents: estim la teva olor! Ah! Quina delícia poder descansar en la teva antiga, coneguda olor! I jo dins el niu d’aquella estreta em convertia en tenebra, en esclat inefable.
[Imatge de Sebastià Perelló]
El sorprenent règim dels Kim
Són coses que poden fer-nos somriure, però darrera tanta irracionalitat hi ha tot un poble que pateix fam (de menjar i de llibertat). La darrera autarquia de la història es permet el luxe de fer experiments nuclears (mai no sabem si tenen o no tenen la bomba atòmica, incertesa que convé a dins i a fora de les seves fronteres) mentre la combinació de collites dolentes, nefasta gestió governativa i boicots comercials condemnen a la misèria als habitants de Corea del Nord que, en la seva immensa majoria, no han conegut altra govern que la dinastia dels Kim.
Dinastia, en el sentit més monàrquic del terme. Qui ho havia d'imaginar, dit sigui de passada! El nou dictador ("estimat líder" en el protocol nord-coreà) serà Kim Jong-Un (Kim III), un jove de 29 anys d'incertes intencions. Incertes? Desconegudes per complert, perquè una altra de les característiques d'aquell estat asiàtic és l'opacitat informativa més absoluta, cosa que obliga a la resta del món a fer càbales a partir de cada detall. Els kremlinòlegs d'abans o els vaticanòlegs de sempre ho han tingut més fàcil que no els "coreadelnordòlegs", suposant que algú es dediqui a aquesta fascinant activitat.
Josep: sem com som!
Em sembla que fou el 2002 quan Marta em va trucar per a cantar per primera vegada a Perpinyà. La nit anterior havia actuat a Alacant i vaig fer les més de 8 hores que separen Alacant de Perpinyà en tren. Allà m’esperaven el grup d’amics de l’Agasalla que havien organitzat el concert. Per a mi van ser uns dies molt especials, tot ho recorde com una flama càlida.
Però recorde encara més passar per Bao i anar a casa de Marta on vaig conèixer a Dolors, a Joana i al seu pare -dret com un arbre- enmig del menjador. I recorde una acollida tèbia. Recorde haver sopat amb l’horari del Nord però haver anat a dormir amb l’horari del Sud, com sempre que puge a la capital continental del regne de Mallorca.
Assegut al voltant de la taula de la cuina –mentre les altres ja dormien- Josep i jo tinguérem una llarga conversa. Jo un muscat, ell una veu fràgil i una mirada insubornable enmig d’un home fort i una persona ben dolça.
Em va fer la impressió que la llum d’aquella cuina era l’única llum encesa en tot el país. De veritat, em vaig sentir en el lloc més valencià del món: una cuina en una casa de Bao a
Els dies següents em passejà pels punts cardinals de la Catalunya del Nord: El camp d’Argelers des del repetidor de France Télévisions, Ceret, el Canigó, el flamant Casal adossat a Ràdio Arrels...
Allò de hi ha dones i homes que “lluiten tota la vida” i són els “imprescindibles” per a mi es personifica en dones i homes com Josep de Calassanç Serra “Cala”.
Confesse que quan vaig saber que no veuré Josep la propera vegada que puge al Nord del meu país en qualsevol dels actes, concerts i manifestacions on me’l trobava, m’ha fet mal. I també entenc que aquesta pèrdua va més enllà d’allò personal.
També sé que Marta i Joana i la seua generació són un trosset del Josep combatiu, el llegat que ha assaonat el present perquè el futur siga un present millor a banda i banda dels Pirineus.
Envie des d’ací una abraçada ben forta a Dolors, Marta i Joana. I també a tots els qui senten aquesta pèrdua com el glop amarg d’un company que deixa un record inesborrable.
Bon viatge “Cala”.
- Comentaris: 11
Notes inèdites. Maig, 1996.
Ella fou elegida diputada al Congrés fa 15 anys. Escrigué unes notes, quatre exactament ... no tenia bloc. Les dues primeres corresponen al mes de març de 1996, les altres dues al mes de maig, quan Aznar fou investit per primer cop President del Govern espanyol. Ahir les trobà casualment, diuen així:
3 de març de 1996.
La gran diada. Dia d'eleccions a l'Estat espanyol; el PSOE apuntalat per CiU ha sobreviscut dos anys i mig de legislatura: casos de corrupció, fons reservats, el GAL. Un copyright malbaratat, el pedigrí esborrat i el lema dels "cent anys d'honradesa" foradat per la pedregada. Una força emergent dretana amb incrustacions de l'antic règim feixista és l'unica alternativa al socialisme i en sortirà guanyadora.
"Nosaltres" hem defensat un programa light en educació i cultura i fort en temes econòmico-fiscals, l'hem llençat a l'aire amb frases venedores : "serem la clau!" i "plantem cara!", la primera adreçada als votants en general , l'altra adreçada a la por dels catalans al PP.
"Nosaltres" m'inclou : jo i d'altres. Sóc la tercera candidata de CiU al Congrés dels Diputats, no ho he volgut però hi sóc.
- Comentaris: 4
El punto y la raya (AnÃbal Nazoa)
hay un punto y una raya
la raya dice no hay paso
el punto vía cerrada.
Y así entre todos los pueblos
raya y punto, punto y raya.
Con tantas rayas y puntos
el mapa es un telegrama.
Caminando por el mundo
se ven ríos y montañas
se ven selvas y desiertos
pero ni puntos ni rayas.
Porque esas cosas no existen
sino que fueron trazadas
para que mi hambre y la tuya
estén siempre separadas.
Ací trobareu qui fou Aníbal Nazoa
Paginador
Accés de l'autor
Cercador per paraules
Blocs recomanats
Els blocs per llistat alfabètic
Els blocs per temes
- Ciència i ensenyament
- Comunicació
- Cultura i llengua
- Economia
- Esports
- Ordinadors i internet
- PolÃtica i govern
- Societat
- Territoris i viatges
- Universitats
- Endeblocs
- Blocs personals
- BerguedÃ
- Capcir
- Conca de BarberÃ
- Eivissa i Formentera
- El Baix Vinalopó
- El Camp de Túria
- Europa
- Garraf
- Garrigues
- Garrotxa
- Gironès
- La Costera
- L'AlacantÃ
- L'AlcoiÃ
- L'Alt Palà ncia
- La Marina Alta
- La Marina Baixa
- La Plana Alta
- La Plana Baixa
- La Ribera Alta
- La Ribera Baixa
- La Safor
- La Vall d'Albaida
- L'Horta
- Mallorca Occidental
- Mallorca Oriental
- Mallorca Septentrional
- Maresme
- Món
- MontsiÃ
- Noguera
- Oceania
- Osona
- Pallars JussÃ
- Pallars SobirÃ
- Pla de l'Estany
- Pla d'Urgell
- Priorat
- Ribera d'Ebre
- Ripollès
- Rosselló
- Segarra
- SegriÃ
- Selva
- Solsonès
- Tarragonès
- Urgell
- Vallès Occidental
- Vallès Oriental
- Vallespir
