Gaziel desesperat

• vicent
• enllaç permanent
• Llibres
• dimarts, 19 d'octubre de 2010 | 14:43h

He llegit, amb el cor en un puny 'Meditacions en el desert' d'Agustí Gaziel. (La Magrana, faria l'enllaç però no trobe com fer-lo...)

El llibre són notes que mai no es van publicar en cap diari, escrites entre 1946 i 1953 i que reflecteixen la desesperació amb la qual el periodista viu la legitimització per part dels Estats Units de la dictadura franquista i per tant la perspectiva que s'obria al davant dels seus ulls de dècades de repressió i foscor intel·lectual.

El seu dolor és espès i directe. Emocionant. Dramàtic. Tot és tan ben escrit com sempre en ell però talla l'alè si et poses en la seua pell i t'imagines quanta i quanta desesperació devia crear el gir pro-franquista d'aquells aliats que alguns somiaven que alliberarien també el nostre país.

• Comentaris: 3
• Vull llegir la resta de l'article