
Oportunitat perduda?
El món
independentista està remogut. Tot són notícies, rumors, trencaments, adhesions,
primàries, crides a la unitat, declaracions… Vist des de dins produeix un cert
sentiment de frustració donat que pot semblar que, passi el que passi, sempre
som el poble de “tants caps tants barrets”.
Entenc que pensin així molts compatriotes. Ara bé, sempre cal tenir de
la política una visió més enllà de la d’un dia d’eleccions. No tot s’acabarà el
dia 28 de novembre, malgrat que teníem una gran oportunitat per tal de bastir
una gran coalició o candidatura unitària que recollís bona part del clima
col·lectiu que s’ha anat gestant en els darrers mesos a favor de la creació
d’un Estat català.
Però les misèries de poble colonitzat no desapareixen de la nit al dia i
la perversió del sistema espanyol de llistes tancades ha acabat de fer la
feina. Regeneració, meritocràcia, excel·lència,… eren (i són encara) algunes de
les paraules que han acompanyat el mot “independència” quan les noves i flamants
grans alternatives s’han presentat davant l’opinió pública.
Possiblement les seves intencions passaven per fer efectiu aquests
ideals, però el cert és que finalment han ensopegat amb la mateixa pedra que
sempre ho fan els partits tradicionals: la confecció de les llistes. I és aquí
on s’han deixat de banda les bones i regeneradores intencions que pregonaven
per acabar barallats per posar a la llista a qui l’únic mèrit que acumula és
ser dels “teus” o dels “meus”. Totes les altres qualitats no han servit per
res, exactament com fan aquells als qui critiquem.
Amb tot, l’ideal de la independència de Catalunya, que tants patiments i
sacrificis acumula al llarg de la seva història, està per damunt d’aquestes
petiteses. Segurament seran necessàries aquestes eleccions per destriar el gra
de la palla i per saber, d’una vegada per totes, que trencar amb Espanya no és
cap frivolitat. Els artífexs de la independència hauran d’acumular més mèrits
que simplement haver-se posicionat bé a l’hora de sortir la foto.
Santiago Espot, President de Catalunya Acció i promotor de Força Catalunya.
15 setembre del 2010
Article publicat a www.naciódigital.cat
Debat del passat 13 de desembre al Matí de Catalunya Ràdio, amb la presència de ERC (Simó), Solidaritat (López Tena), RCat (Carandell), CUP, Terricabres i Cardús:
Avui mateix, la Plataforma en Defensa de l'Ebre ha celebrat el desè aniversari tot fent balanç de la lluita contra el transvasament.

Aquest estiu he fet una troballa molt agradable.
He descobert una taverna de qualitat.
Diu el cuiner (que abans era barber) que el secret està en usar bona matèria primera i no espatllar-la.
Vaig descobrir aquest recer davant del mar un vespre de juny que caminava pel passeig de St. Antoni.
Em va captivar el tracte, l'ambient i... el pop amb espàrrecs verds!
Hi he portat parets i amics i tothom copsa aquest aire d'autenticitat, aquest ser de la terra, aquest bon humor i aquest gust per la feina ben feta.
Aquells dies que "la Roja" ocupava totes les pantalles, a Cal Barber hi havia un cartell que deia: espai lliure de futbol.
Però la setmana passada en tornant de Palamós vaig veure que tenien un cartell que deia: avui obrim a les 18:00 pel Barça!
M'agraden les persones que donen significat a allò que succeeix en el dia a dia. Em captiva la gent que fa fàcil l'art de la comunicació.
Admiro aquest gest de servir un senzill plat de ceba i tomaca i fer-lo exquisit.
Ah i si de sobte topeu amb alguna pena per rosegar, feu com jo, compartiu-la amb gent que estimeu tot fent-hi un gin tònic català i veureu com s'esvaeix.

Ho ha dit el bisbe de Bruixes, que la solució per evitar abusos és que qui sigui capellà no sigui obligatòriament cèlibe, ja que hi ha persones que podrien ser capellans a les quals els resulta impossible humanament mantenir-se excloses del sexe. Alguna cosa- a poc a poc- es va movent a l'església arran dels escandalosos abusos a menors que els darrers anys han esclatat, tot i que d'haver-n'hi n'hi ha hagut sempre i en moltes contrades eren coneguts! L'ultraconservadurisme rígid té algunes vies d'aigua que en fan perillar la flotació i té dificultats per mantenir intacte el seu discurs tradicional.
I a Alemanya s'ha casat el ministre d'Exteriors amb el seu company. El ministre pertany al partit liberal, un partit de centre que forma part d'un govern de centre dreta. L'esdeveniment ha estat mirat amb simpatia i normalitat per l'opinió pública.
Totes dues notícies són positives i demostren que encara que visquem en un moment profundament reaccionari en el camp econòmic i polític, alguns valors han canviat i altres va canviant en la bona direcció. No tots, és clar.
Sembla mentida però és així de cutre i de mossó i d'ancien régime. Aquest Pedro Terrassa, director d'IB3, no m'agrada gens ni mica! Qui li dóna les ordres? El PP? Ho sembla. Perquè el PP, el Bauzá, al míting de Rajoy va parlar amb espanyol. I en els govern de Matas del PP la llengua preferent a IB3 era l'espanyol. O no? Telefonaré al president Antich i el tornaré renyar. Com potser que la versió preferent d'una pel·lícula que s'emet per IB3 sia en espanyol i nosaltres els catalans de Mallorca, de Menorca, d'Eivissa, de Formentera & Sons tenguem que canviar el canal d'àudio? Fa colló i fa ovari i el socis del pacte només poden fer comunicats que se'n duu el vent.

Els treballadors
som la gallina dels ous d'or,
som qui produeix i consumeix,
som qui fa anar l'economia,
i ens han escanyat.

Hui per sopar, bajoquetes de l'hort!
El vaig començar sense cap coneixement i minses esperances, però no se m'ha donat malament.
Els xerris i l'anficòs, de categoria. El pebrot italià, també.
Ara de cara a l'hivern ja estic fent planter de floricol i espinacs, i potser encara colliré faves si no gela.
M'encanta fer de llauradora urbana!

Un dels arbres centenaris de nostre país es troba en la localitat d'Alpont, a la comarca dels Serrans. A més es poden visitar les moltes aldees que formen el terme municipal i la part vella del poble amb el seu castell. Els interessats amb el mon dels dinosaures poden fer una visita a les petjades que es troben prop del poble.