Soroll de sabres fins a l'últim moment

• sgordillo
• enllaç permanent
• Relat diari
• diumenge, 18 de juny de 2006 | 17:52h

Fins a l'últim minut ens proporcionaran arguments per anar a votar. Aquests militars espanyols, gens homologables amb els seus col·legues de països moderns, seriosos i civilitzats, no paren de cometre ingerències. L'última és de la nit de divendres. El protagonista és el general de quatre estrelles i excap d'Estat Major de l'Exèrcit de Terra Alfonso Pardo de Santayana, que va dir: "En un momento en que algunos creen que la unidad de España está en peligro, voy a brindar por el Rey, jefe del Estado español y de los ejércitos, como garante de esa unidad." Un capítol més de la sèrie iniciada per José Mena Aguado, conegut de la casa. Tot plegat, convida a fer un botifarra ben sonora en forma de papereta a l'urna. Amb estats i exèrcits així, què volem fer?

D'altra banda, llegeixo això de La Vanguardia i això de Maragall o això altre.

Però navegant per blocs he trobat aquesta frase clarificadora en l'anotació Yo votaría sí de la bitàcola del militant del PNB Ricarod Ibarra Sopelana: "Lo que Zapatero, en el fondo, pactó con Mas fue la «pax catalana». Mayor autogobierno, pero sin estridencias. Colaboración con el Gobierno central. Y conducción moderada de los planteamientos en Cataluña, con base en un Govern de Convergencia i Unió con los socialistas."

El conte de la lletera, vaja. D'Euskadi marxo cap a Galícia, on trobo alegria socialista per l'acord entre el BNG i el PSdeG de cara al nou Estatut gallec [José Manuel Lage escriu Acordo PSdeG-BNG para a Reforma do Estatuto i Enrique Castro, Un importante acuerdo]. El cafè per a tothom té una nova versió, a l'inici del segle XXI. I el model català és clarament extrapolable a la resta de comunitats de l'Estat, una prova de l'escassa singularització del Principat en el puzzle de la suposada Espanya plural. Una prova de l'exagerada i injustificada, a part d'inadmissible, cridòria militar. La reforma estatutària que votem avui s'ha negociat amb massa soroll de sabres i de togues, amb massa pressió dels poders econòmics i massa estridència política. Avui, però, li toca parlar al poble sobirà. [Per seguir la jornada en webs oficials: Generalitat de Catalunya i consulta de resultats.]

• Comentaris: 6
• Vull llegir la resta de l'article