Cercador per data
Nou article del blog destacat a Vilaweb!! (13)
Com altres cops, el vam penjar i el van destacar a l'aparador de Vilaweb !!.
Aquesta vegada l'article destacat ha estat 17 de maig Dia Internacional d'Internet.
Ens agrada molt que ens destaquin articles, ja que pensem que el que escrivim pot interessar a més blocaires i no només als de l'escola. I és que tot i que el blog va adreçat a la comunitat educativa de l'Escola Santa Anna de Castellvell del Camp, per tant la major part de la informació fa referència a temes domèstics de l'escola, és cert que tambè ens agrada escriure sobre altres aspectes que pensem us poden interessar.
El nostre objectiu es aconseguir que visitar el blog sempre us vingui de gust "per a veure que han penjat avui". Per aixó quant ens destaquen un article ens fa tanta il·lusió....
Els altres articles destacats, que sàpiguem i haguem detectat son, fins ara els següents:
1.- El primer destacat parlàvem sobre el dia 8 de març, Dia de la Dona Treballadora
2.- El segon un article sobre el blog Zonatic-n on parlàvem de la importància de l'implantació de les noves tecnologies a l'escola.
3.- El tercer un article sobre els continguts televisiu anomenat Es controlen els continguts televisius?.
4.- Desprès, per quarta vegada, ens van destacar l'article sobre el 25 de novembre dia Internacional contra la violència de gènere .
5.- El cinquè va ser un article sobre el foment de la lectura ja ens l'han destacat, es tracta de l'article Llegir ens fa més lliures".
6.- L'article destacat per sisena vegada va ser un article molt especial d'agraïment a tot el voluntariat que fa possible les Trobades Esportives de l'Escola Els voluntaris de la IV Trobada Esportiva de l'Escola Santa Anna, moltes gràcies!!!,
7.- El setè article destacat ha estat Petits reporters, el projecte dels de P4 premiat en el VI Concurs el CAC a l'Escola
8.- El vuitè article destacat ha estat 12è Festival Internacional de mim i teatre gestual de Reus, del 21 al 25 d'octubre de 2009.
9.- El novè destacat ha estat Del 2 de novembre al 13 de novembre Proves d'avaluació diagnòstica d'educació primària i d'educació secundària obligatòria (curs 2009-2010) .
10.- El desè destacat ha estat l'article Recordatoris per mail dels partits de futbol sala i bàsquet.
11.- L 'onzè destacat ha estat l'article Anuari 2009 .
12.- El dotzè destacat ha estat l'article Pengem la vella quaresma al blog.
NOTA: deixem constància gràfica del fet, ja que al anar canviant les aportacions destacades no queda constància de qui ho ha estat i qui no.
Post núm 1226 ♦ ampaescolasantaanna@mesvilaweb.cat
255. Joan Roura i Israel
Llegeixo consternat al Centre d'Estudis Estratègics de Catalunya que Joan Roura, sotscap de la secció d'informatius de TV3, advoca per la destrucció d'Israel.
De fet, tampoc és tant estrany. L'entrevista de Joan Roura va en la línia manipuladora a que ens ha acostumat l'Albert Elfa informant per als Telenotícies, una línia que deu ser avalada per Roura.
Llegiu vosaltres mateixos l'article del CEEC, prou contundent:
El sots-cap de la secció d’Internacional de Televisió de Catalunya, Joan Roura, afirma en una entrevista publicada pel diari El Punt el passat diumenge dia 16, que “Israel serà un estat àrab i es dirà Palestina”. En unes opinions que de vegades semblen més pròpies d’un deliri que d’unes reflexions raonades, aquest alt responsable d’un mitjà de comunicació públic excusa el terrorisme de Hamas “en definitiva, són fills dels palestins expulsats el 48”, i nega tota legitimitat històrica a l’estat d’Israel.Naturalment, aquest tipus de periodistes "implicats", se salten la neutralitat tant al parlar de jueus com al parlar de la política catalana. Qualsevol tema on des del Telenotícies es pugui "ajudar" a que guanyin els bons (llegeixi's Palestins, llegeixi's PSC) és un tema vàlid per a la manipulació informativa.
És molt preocupant que una persona que ha d’informar al poble de Catalunya d’un afer tant delicat com el conflicte israelo-palestí digui que “no crec en el periodisme neutral”, i a continuació, emeti una diatriba antiisraeliana que el col•loca clarament en una banda d’aquest conflicte. Com podem els espectadors de TV3 creure res del que se’ns informa sobre el que passa entre israelians i palestins si qui decideix què és el que s’explica afirma que n’hi ha uns de bons que són els palestins (inclòs Hamas) i uns de dolents que són els jueus?
Joan Roura, un antic simpatitzant d’Israel que va passar temporades en kibbutz, sembla demanar que per cada israelià -llegeixis jueu- mort, hi hagi un àrab, no més: “en l’última guerra a Gaza, per cada israelià que va morir van morir cent palestins. On són la neutralitat i l’equidistància?”. Doncs és difícil dir-ho, perquè si tal com diu el mateix Roura en l’entrevista “la realitat d’Israel és que està envoltat d’uns quatre-cents milions d’àrabs”, aplicant l’estadística que demana, quants àrabs haurien d’haver mort per cada jueu des del 1948 fins ara? Tenint en compte que només en la guerra d’independència d’Israel va morir gairebé el 10% de jueus que hi vivien, doncs facin números...
El que és terrible, però, és que es parli de la mort d’aquesta manera, en base a números, com si fos un partit de futbol i s’haguessin d’anar comptant els morts com els gols; un a un, dos a un, etc.
D’altra banda, Roura demostra estar molt mal informat, un fet gravíssim donat el seu càrrec, al relacionar l’estat d’Israel amb el petroli i afirmar que el primer depèn del segon. Sap Roura quin país està en l’avanguarda de l’ús del cotxe elèctric precisament per a aconseguir que el petroli tingui menys pes en les decisions de la comunitat internacional? Sap quins són els estats majors productors de petroli, quan van constituïr-se i quina relació tenen tant amb els Estats Units com amb la resta d’Occident? I la que tenen amb Israel? La primera qüestió la podem respondre nosaltres mateixos: Israel. Per a la resta només li podem aconsellar que llegeixi.
En el CEEC havíem manifestat alguns cops la nostra preocupació per l’enfocament que la televisió pública de Catalunya dona a alguns conflictes, i ara Roura ens dona la raó, no és objectiva, és parcial i ideològica “els mitjans de comunicació espanyols en el tema palestí saben molt bé quina és la solució...” (...) “els mitjans de comunicació espanyols tenen molt clar que hi ha uns senyors que estan ocupant il•legalment un territori, que estan desplaçant població indígena local, i no tenen sancions”. Bo és saber que el referent per a Roura són els mitjans de comunicació espanyols. També és bo veure que algú que afirma guiar-se per les resolucions de l’ONU no accepti la que va donar vida a l’estat d’Israel, i bo és saber que Roura desconeix que sempre hi ha hagut jueus, i per tant població indígena, a Israel i Palestina. Per cert, que pregunti què va passar amb la població jueva d’Hebron, i amb la de Jerusalem, després del 1948. I també que s’informi sobre durant quants anys es va impedir als jueus anar al mur de les lamentacions, i qui governava la ciutat vella de Jerusalem quan això passava. I si tot i això encara creu que “el recanvi serà que hi haurà un estat àrab més que es dirà Palestina i on viurà una minoria important jueva”. I si creu que aquest seria un estat democràtic. I si en aquest els jueus tindrien els mateixos drets que ara tenen àrabs i altres minories a Israel com l’oficialitat de l’àrab, llibertat absoluta de culte, igualtat de drets civils, etc?
Joan Roura té el dret de pensar el que vulgui, és més, si com ell diu, rep anònims a casa seva, o a qualsevol altre lloc, que presenti denúncia. Però el sots-cap d’internacional d’una televisió pública no pot advocar per la desaparició d’un estat amenaçat per l’extinció de la seva població durant segles, ni pot justificar les activitats d’una organització terrorista, ni pot dir mentides, ni es pot permetre estar desinformat. Si algú que arrossega tota aquesta motxilla ha d’informar el poble català del que passa a l’orient proper i mitjà, es que, com a país, com a democràcia, tenim un problema i hem de resoldre’l.
I amb aquests periodistes hem de saber com funciona el món?
- Comentaris: 17
Canes 2010: programa del dimecres 19 de maig
Programa del dimecres 19 de maig
***
Selecció Oficial · Competició.
Poesia (Poetry), de Lee Chang-Dong
La meva felicitat (Schastye Moe / My Joy / Mon Bonheur), de Sergeï Loznitsa
***
Selecció Oficial · Fora de Competició.
Carlos (Carlos), d'Olivier Assayas
***
Selecció Oficial · Fora de Competició - Sessions Especials.
Chantrapas (Chantrapas), d’ Otar Iosseliani
***
Selecció Oficial · Un Certain Regard.
Els llavis (Los labios / The Lips), de Ivan Fund i Santiago Loza
Udaan (Udaan), de Kikramaditya Motwane
Octubre (Octubre / October), de Daniel Vega i Diego Vega
***
Selecció Oficial · Cinéfondation. Programa 1.
ITT Vagyok (Here I Am), de Bálint Szimler (36’)
-escola: SzFE, Hongria-
El juego (The Game), de Benjamin Naishtat (20’)
-escola: Le Fresnoy, França-
Frozen Land, de Kim Tae-yong (36’)
-escola: Univ. de Sejong*, Corea del Sud-
***
Selecció Oficial · Cannes Classics.
La grand amour, de Pierre Etaix (1969)
La Reina d'Àfrica (African Queen), de John Huston (1951)
***
Al voltant de la Selecció Oficial. La lliçó de cinema.
Marco Bellocchio.
***
Al voltant de la Selecció Oficial. Cinema a la Platja.
Women Are Heroes, de JR -presentada ahir, en sessió conjunta de Setmana de la Crítica i Secció Oficial-
***
42a Quinzena dels Realitzadors.
Todos vós sodes Capitáns (Vous êtes tous des capitaines), d'Oliver Laxe -opera prima-
All Good Children, d'Alicia Duffy -opera prima-
Sessions Especials de la Quinzena dels Realitzadors.
Stones In Exile, de Stephen Kijak -documental-
***
49a Setmana de la Crítica.
A distração de Ivan, de Cavi Borges i Gustavo Melo -curtmetratge-
Bi, dung so!, de PHAN Dang Di
Sessions Especials de la Setmana de la Crítica. Migmetratges i curtmetratges.
Fracture, de Nicolas Sarkissian
L’Amour-propre, de Nicolas Silhol
Cynthia todavía tienes las llaves, de Gonzalo Tobal
Les Invitacions a la Setmana de la Crítica.
La Col·lecció Canal+
***
FOTO Carlos, d' Olivier Assayas
Des de Canes 2010: traca de cinema
Ara ho deixo només apuntat i, quan pugui, ja ho desenvoluparé, als apunts corresponents a casa pel·lícula:
Tamara Drewe, de Stephen Frears. Amable i simpàtica, però esmussada, sense la mala bava que pel que em diuen té la novel·la gràfica original.
Dels homes i els deus, de Xavier Beauvois. Els darrers mesos de vida de set monjos francesos al Magrib de 1996, finalment segrestats i assassinats, en plena escalada bèl·lica entre l'exèrcit i els terroristes islamistes. Pel·lícula d'entesa, de tercera via, que documenta el camí espiritual d'aquells homes sabedors del perill de mor que corrien. Feta reconegudament amb la senzillesa que escau a l'orde de Sant Benet, exposa les coses, les descriu, amb una sintaxi cinematogràfica acadèmica. El respecte per aquells monjos i l'admirable el testimoni que en dóna, no treu que la forma amb què ens ho serveix, per coherent que sigui, resulta de poca volada.
Blue Valentine, de Derek Cianfrance, amb Ryan Gosling i Michelle Williams. Malgrat algun toc Sundance i un enfoc que em resulta pèl misògin, m'ha convençut prou pel que té de crònica dolorosa d'un amor esgotat.
Two Gates of Sleep, d'Alistair Banks Griffin. Opera prima d'un esteta, amb prometedor talent visual. Amb un estil que em fa pensar en el Gus Van Sant de Gerry, segueix de manera es pot dir silent, les relacions de dos germans i una mare, abans i després que aquesta mori. La càmera mostra i segueix. Els diàlegs són mots ben escassos. Les mirades, els gestos, els posats... revelen l'interior dels personatges. De posat, certament, també en té la pel·lícula. I Griffin haurà de madurar, per esquivar la temptació autocompletativa. Però ara com ara, ens ha regalat una de les millors estones d'aquest Canes 2010.
La meva felicitat, de Sergei Loznitsa. Força caòtica, retrata una Rússia en què la generositat es paga amb la mort, l'autoritat es dissol en corrupció i abús de poder... Loznitsa mostra rastres de la seva reconeguda trajectòria de documentalista, però no acaba d'articular bé el mecanisme de ficció que s'ha muntat. El fil conductor, un camioner que va topant amb diversos personatges-pretext per a parlar del passat o mostrar la pirateria, la prostitució o els negocis que s'han de muntar la gent per sobreviure. El títol de la pel·lícula fa referència a un col·lega del protagonista, convençut erròniamnet que la felicitat te la garanteix no posar el nas en res: li dura poc, aquesta "seva felicitat", en un país com aquell.
Estem en dies molt intensos, amb la traca cinematogràfica ben disparada. Pera acabar d'adobar, demà se'ns planteja la possibilitat de veure les 5 hores i mitja de Carlos, la sèrie de TV que Olivier Assayas ha gravat cinematogràficament, sobre el famós terrorista internacional. De ganes per veure-la ja en tinc, ja; però aquestes 5 hores i mitja em deixarien sense vaure massa altres coses, per la qual cosa, en principi he descartat d'anar-la a veure.
Quant a les notícies de Canes:
Sorpresa aquest matí quan hem descobert el diari Libération parlant bé de Biutiful, que una part de la crítica francesa també ha puntuat molt bé a les graelles que es publiquen durant el certamen.
Si ahir era Godard que deixà plantat el Festival, no acompanyant la presentació de Film Socialisme (que finalment no he vist!), sembla que dijous serà Sean Penn que no vindrà a Canes per defensar Fair Game, de Doug Liman.
I ara, amb el vostre permís, penjo aquest apunt i el programa de demà, i me'n vaig a sopar.
***
Enllaç amb [Quotidien du Festival, dt 18]
FOTO Dels homes i els déus, de Xavier Beauvois
PAPERS, REFERÈNDUMS I REFORMES, MISÈRIA PER TRIPLICAT
Els fets van succeint ,i a cada pas dels partits autonomistes, es van descobrint les misèries d’aquests que els delaten. El retorn de la segona remesa dels Papers de Salamanca, ha portat quatre anys de retard, i encara no ha acabat la operació. Artur Mas insisteix en fer un referèndum aprofitant les eleccions, perquè la població validi la sentencia del TC, i sembla s’ha arribat a un acord per portar al Senat primer, i posteriorment al Congrés, una petició catalana de reforma del Tribunal Constitucional.
Des de Canes 2010: Kiarostami fa costat a Jafar Panahi, que comença una vaga de fam
En cpmençar la roda de premsa ran de la presentació del seu film Còpia certificada, Abbas Kiarostami ha llegit un comunicat, sobre la situació del cineasta iranià Jafar Panahi. El fet que un cinmeasta ahgi estat empresonat ja és en si mateix intol·lerable -ha manifestat Kiarostami- (..) Quan s'empresona un cineasta, un artista, és l'art en conjunt el que és atacat (..) Si el govern iranià segueix negant-se a alliberar Jafar Panahi... ens cal una explicació, perquè no entenc com una pel·lícula pot ser considerada un crim, oimés quan ni tan sols encar no està ni filmada.
Recordem que Jafar Panahi està tancat a la presó d' Evin, a Teheran, des de començament de març, que el van detenir perquè estava preparant un film sobre la revolta popular de protesta a la tupinada electoral amb què Mahmoud Ahmadinejad revalidà la presidència del país.
El Festival de Canes va convidar Jafar Panahi a formar part del Jurant Internacional; però, com ja hem comentat en apunts anteriors, la jugada no reeïxí i l'autor de films com El globus blanc i El cercle segueix tancat a la presó. El govern francès i el mateix Jurat de Canes n'han demanat explícitament l'alliberament. I Panahi, dissabte va agrair públicament aquests suports, mitjançant una carta escrita des de la cel·la i que el ministre francès de Cultura va llegir a l'entrada del Palau de Festivals.
Segons que ha trascendit i malgrat que hi ha indicis d'un possible alliberament del detingut en els propers dies, Jafar Panahi ha començat una vaga de fam.
FOTO Jafar Panahi
l'alegria de la feina feta
acab d'arribar de Barcelona,
acab d'arribar de BARCELONA POESIA (gràcies, menadors d'aquest tsunami de poetes i de poesia, Ester Xargay, Martí Sales, Eduard Escoffet!)
estic content, estic mort
content perquè ahir vespre a les deu de la nit al Verger del Museu Marès la Pepa i jo férem l'ullastre esbrancat amb Bells verds i creàrem una complicitat extraordinària amb 200 persones, això sempre, sempre, (quan passa) és un prodigi, un miracle nou (i moltes de vegades no passa!)
quin guster sentir com la gent, allà davant, a dues passes, beu les teves paraules, les xucla, les riu, li entren per tota els foradells de l'esperit, els commouen, els encenen, els toquen, sí, els toquen!
quin gust sentir riure quan dius animalades sexualotes populars, poesia verda,
quin gust sentir com es calfreden quan passes la llengua per la pell dels sentirs, de la sentiguera, literalment i en tots el sentits,
un públic que vivia les altes tensions dels poemes, les mambelletejava amb generositat, ens donava marxa de la bona amb una atenció activa, amb un ser allà en presència i en sensibilitat, ufffff!
que mal de contar el pler, que mal d'explicar el conjunt de sentiments, de sensacions, de visions, d'esglais, de nervis i de pors i de gusts i d'orgasmes que tens des de damunt l'escenari quan t'entregues amb tot el cos i l'ànima: és com cardar, com boixar, com estimar amb ardor!
va ser una nit històrica que quedarà gravada en la vida de Pepa i jo com un dels nostres moments poètics!
estic molt content dels comentaris del personal: gràcies, moltes de gràcies organitzadors, amics, coneguts, saludats, desconeguts (un senyor baix amb vestit fosc i cabells blancs que no coneixia de res em va dir que li havia fet passar una de les nits més intenses de la seva vida!),
gràcies a tots els que assistiren i a tots els que ens donaren paraules d'agraïment!
dir, recitar poemes així val l'alegria,
i gràcies a Jordi Florit que ens regala un text magnífic i generós al blog de Barcelona poesia, gràcies, també, tan bé, per la foto que és aquesta, la que il·lustra aquest post d'un deïdor cansat, d'un rapsoda content, ufff, quina notxe! quina notxe!
gràcies, amiga, amor, Pepa López! muààààààààhhhhh!
- Comentaris: 1
10 anys sense "mili"
Fa 10 anys es suprimia la mili a l’estat espanyol. Per commemorar-ho, a la seu de la UOC a Barcelona s’ha fet una jornada de conferències i debats, organitzada per l’ong Moviment per la Pau. He moderat una taula rodona i trasllado al blog les notes de la presentació.
- Comentaris: 3
La lectura com a aixopluc
Ahir va fer quinze dies que vaig tornar a assistir, per quart any consecutiu, a l’acte de lliurament dels premis
Protagonista Jove.
Continua llegint aquí.
Croà cia al Pirineu
Fa deu dies Farrera va acollir el XIX Seminari de Traducció Poètica que
la Institució hi organitza des de fa onze anys.
Continua llegint aquí.
Paginador
Accés de l'autor
Cercador per paraules
Blocs recomanats
Els blocs per llistat alfabètic
Els blocs per temes
- Ciència i ensenyament
- Comunicació
- Cultura i llengua
- Economia
- Esports
- Ordinadors i internet
- PolÃtica i govern
- Societat
- Territoris i viatges
- Universitats
- Endeblocs
- Blocs personals
- BerguedÃ
- Capcir
- Conca de BarberÃ
- Eivissa i Formentera
- El Baix Vinalopó
- El Camp de Túria
- Europa
- Garraf
- Garrigues
- Garrotxa
- Gironès
- La Costera
- L'AlacantÃ
- L'AlcoiÃ
- L'Alt Palà ncia
- La Marina Alta
- La Marina Baixa
- La Plana Alta
- La Plana Baixa
- La Ribera Alta
- La Ribera Baixa
- La Safor
- La Vall d'Albaida
- L'Horta
- Mallorca Occidental
- Mallorca Oriental
- Mallorca Septentrional
- Maresme
- Món
- MontsiÃ
- Noguera
- Oceania
- Osona
- Pallars JussÃ
- Pallars SobirÃ
- Pla de l'Estany
- Pla d'Urgell
- Priorat
- Ribera d'Ebre
- Ripollès
- Rosselló
- Segarra
- SegriÃ
- Selva
- Solsonès
- Tarragonès
- Urgell
- Vallès Occidental
- Vallès Oriental
- Vallespir
