El PP ho aguanta tot

• sgordillo
• enllaç permanent
• dijous, 18 de maig de 2006 | 14:30h

El Partit Popular ha posat el crit al cel per la desesperada campanya dels socialistes catalans de cara al referèndum del 18-J. El periodista blocaire Ignacio Escolar hi veu victimismo de ida y vuelta. A mi, el PP no em fa cap llàstima. Amb tota la catalanofòbia fomentada des del carrer Génova i aplaudida per la delegació catalana del PP, al capdavant de la qual hi tenen ara Josep Piqué, que avui està molt i molt indignat, de què s'estranyen. La campanya del PSC, que aprova el viceprimer secretari del partit, Miquel Iceta, és molt recurrent i lamentable. Un error. M'imagino el laboratori d'idees del carrer Nicaragua, amb gent amunt i avall trencant-se el cap per trobar alguna idea brillant per a una campanya complicada. El seu electorat no trempa amb l'Estatut, el PSC ha quedat absolutament absorbit pel PSOE i el producte a vendre no és de primera qualitat com si diguéssim. Enmig del garbuix, de la cridòria, allà a can PSC, algú alça la veu i diu: "Ja tinc la solució, companys! És el PP. La solució als nostres mals és el PP. Hem de recórrer al PP." Llavors un d'ells obre un calaix i treu l'historial de la carpeta titulada "El PP ens treu les castanyes del foc. A falta d'idees bo és l'atac a la dreta espanyola." I ja se sap que el PP ho aguanta tot. Especialment a Catalunya, on els conservadors són una força minoritària, per no dir marginal. Però d'això a recórrer, novament, al llop d' Aznar, Rajoy, Acebes, Zaplana i l'irratable i sobreactuador Pujalte ("de cuyo bigote no quiero acordarme"), n'hi ha un bon tros. Prou exitats que estan que ara el PSC els treu de polleguera. Ja s'ho faran.

Em sorprèn de quina manera es desvia l'autèntic debat. Per mi, el tema no és si el PP està emprenyat o no. Lògicament, s'ha de fer l'emprenyat. Per mi, el tema és que la campanya del PSC és una agressió en tota regla a ERC. A qui va adreçada, realment, la campanya? Al marge de l'elector obrer pro-PSOE i anti-PP, la campanya és una crida directíssima als sectors més catalanistes a l'entorn dels socialistes. Que algun n'hi deu haver... És una manera de dir: "Nois progres catalanistes, poseu-vos les piles que votant no a l'Estatut li esteu fent el joc al PP. No us deixeu utilitzar!" Esquerra potser no es dóna per al·ludida, però en part és un insult al "no a l'Estatut" que defensen els independentistes. Està dient, el dirigent socialista del Baix Llobregat José Zaragoza (a la foto), que el "no" del sobiranisme i l'independentisme català és un vot que fa el joc a Aznar i Rajoy? Està dient això? Potser obliden, al PSC, que el vot escàs i residual a Catalunya no és el d'Esquerra, ni el del catalanisme i sobiranisme transversals, sinó el conservador i espanyolista del PP. No fotem.

A més, si no recordo malament els socialistes han governat fins la setmana passada la Generalitat amb (i gràcies a) Esquerra, la mateixa força política que li garanteix el govern a la ciutat de Barcelona, la Diputació de Barcelona, nombrosos organismes supramunicipals i molts ajuntaments de ciutats mitjanes i petites del país. El tripartit prové del municipalisme i fracassa a la Generalitat. Però ve d'on ve, i als ajuntaments encara els és la garantia per blindar alcaldies i equips de govern davant la seriosa amenaça electoral de CiU. Cal deixar-ne constància.

Un altre tema és la perversió política que pretengui fer el PP l'endemà del referèndum a l'Estat espanyol. Ho faran igualment. I, que jo sàpiga, aquest referèndum se celebra a les quatre demarcacions electorals del Principat. No a tot l'Estat. Per tant, que no agafin la vaca pels co...

El club dels blocaires polítics creix a cada moment

Us presento una nova incorporació, molt important. Es tracta del primer militant d'EUiA amb bloc. L'Andreu Espasa, militant de base, professor de català i antic responsable del butlletí electrònic d'EUiA "Veu Alternativa", té aquest bloc, elegant i molt cuidat. L'incorporo als enllaços d'ICV-EUiA, tot i que és el primer d'Esquerra Unida i Alternativa. La resta són d'Iniciativa i un, només un, d'Els Verds.

També afegeixo als enllaços el bloc del regidor d'ERC de Gavà Marcel·lí Reyes, que fa un diari en què combina opinió política i ciutadana, amb poemes propis i contes sobre un suposat candidat. A Gavà, l'alcalde socialista,Joaquim Balsera, excap de gabinet de Joan Clos, disposa de dues webs: Alcalde de Gavà i Joaquim Balsera, espai aquest últim que acull el seu bloc. Benvinguts, Andreu i Marcel·lí. En Balsera, ja hi era.

Si en sabeu d'algun més: sgordillo@correu.mesvilaweb.cat

 

• Comentaris: 5
• Vull llegir la resta de l'article

Barça i Estatut

• sgordillo
• enllaç permanent
• dijous, 18 de maig de 2006 | 10:21h

M'han repugnat alguns comentaris de la tertúlia d'Antoni Bassas, especialment els que ha fet Antoni Puigverd. Quina mania de vincular una victòria esportiva com la d'anit del Barça amb la política del país i el referèndum imminent. Puigverd ha parlat del Barça, el Sevilla, l'Alonso, el Pedrosa, etc, per justificar la "puixança" de l'Espanya plural com a contraposició a l'uniformisme i centralisme aznarista. Què m'estàs dient? Que els triomfs esportius són també mèrit del PSOE i de Zapatero? Quina indignitat. Lluís Foix, el veterà blocaire, i Jaume Roures han estat més subtils. Foix ha dit que Catalunya s'ho mereix, després d'haver rebut tantes garrotades, "alguna d'elles merescuda". I tant que ens ho mereixem! Però què m'esteu dient? Que gràcies al Barça i l'èxit aconseguit anit a París, amb un patiment i una contenció brutals, el poble de Catalunya s'impregnarà d'un optimisme col·lectiu que passa inevitablement per votar sí a l'Estatut?

Tot i les condicions favorables per a la victòria (equip favorit i l'expulsió del porter), l'Arsenal marca i descentra el Barça. Oh, els catalans! Se les prometien molt felices amb el "govern amic" del culer ZP. Però cap al final del partit, després d'una intensa i insuportable sensació de derrota contra tot pronòstic, el partit fa un tomb. I vés per on, marca qui menys t'ho esperes. Per tant, que no donin el partit per guanyat que el 18-J els pot sortir un Belleti qualsevol i marcar-los un gol històric i de dignitat nacional. Posats a fer paral·lelismes entre política i futbol...

La Champions als blocs polítics

De la victòria d'anit a París (amb un seguiment als digitals escàs segons escriu el periodista Juan Varela), faig una ràpida escannejada virtual per blocs de polítics i periodistes:

-Carles Puigdemont: Un país d'excessos

-Josep Maria Terricabras: Campions!

-Eduard Batlle: De Londres a París

-Daniel Casanovas (JERC): Som els millors del món, no tinc paraules

-Lluís Pérez (JERC): Barça, Barça, Baaaarça!

-Moisès Rial (ERC): Barça, campió d'Europa! Fotos de la festa.

-Ramon Puig (ERC): Laporta president, Catalunya independent

-Roger Pons (CDC): L'Arsenal mereixia la Copa d'Europa

-Roger Mestre (CDC): Vista el Barça! Visca Catalunya Lliure!

-Eberhard Grosske (EU-EV): Rendit davant del Barça

-Enric Morera (Bloc): Felicitats!

-Albert Torra (PSC): Força Barça!

-Guillem Espriu (PSC): Barça campió

-Javier Naya (JSC): La cançó és vostra

-Miguel Barrachina (PP): Éxito del Barça, España en lo Más Alto

-Iñaki Anasagasti (PNB): ¡Viva Camerún, viva México, viva Suecia, viva Brasil!

-Xavier Tornafoch (ICV): La Champions per al Barça

-Isaac Garcia (ERC): El Barça i les destrosses

-Albert Balada (PSC): Quan el Barça ho condiciona tot

-Busot: Busot declara una vaga de 24 hores per la vexació al President de la Generalitat a París i contra l'abús dels VIP's a la final de la Champions

-Els Àngels Confidencial: Volen vestir de blaugrana la campanya del sí

L'Estatut a les webs i els blocs: la campanya virtual

La primera plataforma ciutadana a favor de l'Estatut (del qual aquí teniu el pdf del text aprovat per les Corts espanyoles, i el pdf del text aprovat pel Parlament de Catalunya) no disposa de web, que jo sàpiga. La iniciativa liderada per Rosa Cullell i Agustí Colomines ha estat titllada de "sociovergència" civil. En tot cas, a la xarxa no farà camí. Primer que tinguin web.

Hi ha un debat interessant sobre l'Estatut i el referèndum al bloc col·lectiu Olla de grills, "el primer think tank transversal, no partidista i virtual". Mantinc el llistat de webs i blocs que fan campanya, en un sentit o altre. Si en sabeu d'algun més feu-m'ho saber (sgordillo@correu.mesvilaweb.cat).

-Generalitat de Catalunya. Estatut d'autonomia

-Estatut.org

-l'Estatut que ens cal

-l'Observatori de l'Estatut

-Stop Estatut

-Estatuto.info

-L'Estatut sencer

-Vota Independència

-Diguem no

-No en el nostre nom

-Som una nació i tenim el dret de decidir

-Tu decideixes

-Raonant l'Estatut

-No a l'Estafatut

-Estafatut

-La retallada que ens cal: Estatuts

-No Estatutet

-Sindicalistes pel no

Dos més al club dels blocaires polítics

L'excap de llista d'ERC de Mataró, exmilitant de Catalunya Lliure i actualment sense militància formal, l'independentista Toni Delgado, ha obert aquest bloc. També afegeixo als enllaços el bloc del professor de la Universitat de Girona i militant d'ERC Josep Maria Aguirre. Benvinguts.

 

• Comentaris: 16
• Vull llegir la resta de l'article

La política catalana s'italianitza

• sgordillo
• enllaç permanent
• dijous, 18 de maig de 2006 | 01:14h

Els ensurts de la política catalana, amb crisis i escàndols constants i una correlació de forces que requereix d'equilibris permanents (i més ara!), ha sacsejat el país després de 23 anys de calma pujolista. La retirada romana de l'exalcalde de Barcelona, Pasqual Maragall, abans d'assumir el repte ofert pels socialistes catalans perquè aspirés a la Presidència de la Generalitat ha donat peu a comparacions de Catalunya amb Itàlia. "La política catalana s'ha italianitzat", s'ha dit últimament. Les inestabilitats del tripartit, amb ruptura final, i l'embolic polític que envolta el referèndum per la reforma de l'Estatut d'Autonomia de Catalunya han disparat les comparacions amb els italians i la seva sempre complexa situació política.

Aquest dimecres Romano Prodi, il profesore,  ha jurat el càrrec com a primer ministre italià. Tenia al cap escriure al respecte quan he detectat que l'amic Joan Salicrú, periodista inquiet i prometedor de la sempre creativa premsa local mataronina, ha penjat aquesta anotació en el seu bloc de pinzellades íntimes. Salicrú orienta la seva mirada cap al multipartit italià, precisament el dia que Prodi prenia possessió d'un càrrec difícil d'aconseguir per a una barreja de sensibilitats progressistes, que han aconseguit descavalcar il Cavaliere, Silvio Berlusconi.

Dimarts em vaig escriure per mail amb un amic italià, Yannik Valenti, amb qui últimament debatíem sobre els paral·lelismes que s'han establert entre Prodi i Rodríguez Zapatero. El president espanyol va ser un referent de la duríssima campanya electoral, que va ser d'infart fins a l'últim recompte, fins a l'últim recurs judicial, a l'estil de l'escrutini de Califòrnia en la pugna Bush-Gore. La qüestió és que a Itàlia, Zapatero és una bèstia per als sectors conservadors per les seves mesures anticlericals, mentre que és admirat per les esquerres per la fermesa en l'aposta de retirar les tropes espanyoles de l'Iraq.

Doncs dimarts vaig rebre aquest correu de l'amic Valenti, que reprodueixo íntegrament amb el seu permís, és clar:

"ciao saul,

si anche la politica italiana è un bel casino...
Prodi lo aspettiamo tutti con ansia. Sappiamo tutti benissimo che questo è
un momento cruciale: se il governo cade la sinistra ci metterà anni a
riprendersi agli occhi degli italiani. Non per niente tutta la campagna
elettorale di berlusconi puntava sull'inaffidabilità di prodi e del suo
governo.

della coalizione quelli che mi fanno piu paura sono Mastella dell'UDEUR
(exDC - super DC) e la Rosa Nel Pugno (Emma Bonino, Pannella, Boselli -
socialisti laici). questi sono i due piccolissimi partiti che non hanno
preso praticamente voti, uno 1,6% e l'altro meno, ma continuano a chiedere
ministeri (la difesa tutti e due) e minacciano appoggio esterno o abbandono
della coalizione. Insomma sono i due partiti che ricattano.

Dei grandi passi sono gia stati fatti: Bertinotti presidente della camera
dei deputati (comunista e ex sindacalista), Franco Marini presidente del
senato (ex sindacalista) e Napolitano presidente della Repubblica (ex
comunista - primo comunista pres della repubblica). Anche se non sembra
questo é un grandissimo passo, lo sdoganamento degli ex comunisti alle
istituzioni, la fine della "conventio ad excludendum".

Il piu riformista di tutti nella campagna elettorale secondo me era
bertinotti, spero ora non si accontenti della camera e continnui il suo
lavoro, il suo successore alla segreteria del partito -Giordano - è
comunque molto in gamba e promette bene.

Ho comunque l'impressione che Prodi punti prima di tutto a mettere a posto i
conti e riguadagnare peso nella Comunità Europea, per questo Tommaso Padoa
Schioppa dovrebbe avere il ministero dell'Economia (sicuro al 99%), insomma
un ministro tecnico e di rigore. I conti dell'Italia sono davvero terribili,
e la reputazione internazionale ancora peggio a quanto pare.

DS (Democratici di Sinistra) DL (Margherita) ora vogliono fare il partito
unico riformista. D'alema (presidente DS) ha fatto due passi indietro che
gli rendono onore: ha lasciato la presidenza alle camere a Bertinotti e la
presidenza della Repubblica (ma non avrebbe mai vinto) a Napolitano. Ora
dovrebbe diventare vicepremier con Rutelli e avere gli Esteri. Rutelli vuole
fare il vicepremier e avrà forse i Beni culturali. Mentre Fassino
(segretario DS) non entrerà in governo per occuparsi della creazione del
Partito Unico.
Sembra che si vogliano sbrigare per il partito unico anche perché se cade il
governo con quello avrebbero piu' possibilità.

Come vedi Saul, la politica in italia é sempre piu' incasinata. Io sono
contentissimo perché nella coalizione di centrosinistra alle elezione il
maggior numero di voti l'hanno avuto riformisti e radicali di sinistra:
risultato altissimo per rifondazione comunista (Bertinotti) Partito
comunista italiano (Diliberto) Verdi (Pecoraro Scanio) e Italia dei Valori
(Di Pietro). Bassissimi i risultati di UDEUR (Mastella) e consimili
democristiani. Ma il potere ricattatorio dei piccoli c'è sempre.

La chiesa continua a intromettersi - o meglio "dare consigli alla
popolazione sui media". Vedremo quanto Prodi sarà riformista, l'importante e
che il governo regga e sia affidabile, il resto viene dopo.

Ultima cosa: ogni tanto leggo il tuo blog, mi piace molto ma purtroppo
faccio un po' fatica a capire, non per il catalano, ma perché non conosco le
persone e i problemi di cui parli. Comuqnue mi piace molto, complimenti
davvero Saul.

Força a la nacio' Catalana y que viva el referendum
(catalano e spagnolo molto maccheronici)

*yk*"

• Comentaris: 6
• Vull llegir la resta de l'article

La política catalana s'italianitza

• sgordillo
• enllaç permanent
• dijous, 18 de maig de 2006 | 01:13h

Els ensurts de la política catalana, amb crisis i escàndols constants i una correlació de forces que requereix d'equilibris permanents (i més ara!), ha sacsejat el país després de 23 anys de calma pujolista. La retirada romana de l'exalcalde de Barcelona, Pasqual Maragall, abans d'assumir el repte ofert pels socialistes catalans perquè aspirés a la Presidència de la Generalitat ha donat peu a comparacions de Catalunya amb Itàlia. "La política catalana s'ha italianitzat", s'ha dit últimament. Les inestabilitats del tripartit, amb ruptura final, i l'embolic polític que envolta el referèndum per la reforma de l'Estatut d'Autonomia de Catalunya han disparat les comparacions amb els italians i la seva sempre complexa situació política.

Aquest dimecres Romano Prodi, il profesore,  ha jurat el càrrec com a primer ministre italià. Tenia al cap escriure al respecte quan he detectat que l'amic Joan Salicrú, periodista inquiet i prometedor de la sempre creativa premsa local mataronina, ha penjat aquesta anotació en el seu bloc de pinzellades íntimes. Salicrú orienta la seva mirada cap al multipartit italià, precisament el dia que Prodi prenia possessió d'un càrrec difícil d'aconseguir per a una barreja de sensibilitats progressistes, que han aconseguit descavalcar il Cavaliere, Silvio Berlusconi.

Dimarts em vaig escriure per mail amb un amic italià, Yannik Valenti, amb qui últimament debatíem sobre els paral·lelismes que s'han establert entre Prodi i Rodríguez Zapatero. El president espanyol va ser un referent de la duríssima campanya electoral, que va ser d'infart fins a l'últim recompte, fins a l'últim recurs judicial, a l'estil de l'escrutini de Califòrnia en la pugna Bush-Gore. La qüestió és que a Itàlia, Zapatero és una bèstia per als sectors conservadors per les seves mesures anticlericals, mentre que és admirat per les esquerres per la fermesa en l'aposta de retirar les tropes espanyoles de l'Iraq.

Doncs dimarts vaig rebre aquest correu de l'amic Valenti, que reprodueixo íntegrament amb el seu permís, és clar:

"ciao saul,

si anche la politica italiana è un bel casino...
Prodi lo aspettiamo tutti con ansia. Sappiamo tutti benissimo che questo è
un momento cruciale: se il governo cade la sinistra ci metterà anni a
riprendersi agli occhi degli italiani. Non per niente tutta la campagna
elettorale di berlusconi puntava sull'inaffidabilità di prodi e del suo
governo.

della coalizione quelli che mi fanno piu paura sono Mastella dell'UDEUR
(exDC - super DC) e la Rosa Nel Pugno (Emma Bonino, Pannella, Boselli -
socialisti laici). questi sono i due piccolissimi partiti che non hanno
preso praticamente voti, uno 1,6% e l'altro meno, ma continuano a chiedere
ministeri (la difesa tutti e due) e minacciano appoggio esterno o abbandono
della coalizione. Insomma sono i due partiti che ricattano.

Dei grandi passi sono gia stati fatti: Bertinotti presidente della camera
dei deputati (comunista e ex sindacalista), Franco Marini presidente del
senato (ex sindacalista) e Napolitano presidente della Repubblica (ex
comunista - primo comunista pres della repubblica). Anche se non sembra
questo é un grandissimo passo, lo sdoganamento degli ex comunisti alle
istituzioni, la fine della "conventio ad excludendum".

Il piu riformista di tutti nella campagna elettorale secondo me era
bertinotti, spero ora non si accontenti della camera e continnui il suo
lavoro, il suo successore alla segreteria del partito -Giordano - è
comunque molto in gamba e promette bene.

Ho comunque l'impressione che Prodi punti prima di tutto a mettere a posto i
conti e riguadagnare peso nella Comunità Europea, per questo Tommaso Padoa
Schioppa dovrebbe avere il ministero dell'Economia (sicuro al 99%), insomma
un ministro tecnico e di rigore. I conti dell'Italia sono davvero terribili,
e la reputazione internazionale ancora peggio a quanto pare.

DS (Democratici di Sinistra) DL (Margherita) ora vogliono fare il partito
unico riformista. D'alema (presidente DS) ha fatto due passi indietro che
gli rendono onore: ha lasciato la presidenza alle camere a Bertinotti e la
presidenza della Repubblica (ma non avrebbe mai vinto) a Napolitano. Ora
dovrebbe diventare vicepremier con rutelli e avere gli Esteri. Rutelli vuole
fare il vicepremier e avrà forse i Beni culturali. Mentre Fassino
(segretario DS) non entrerà in governo per occuparsi della creazione del
Partito Unico.
Sembra che si vogliano sbrigare per il partito unico anche perché se cade il
governo con quello avrebbero piu' possibilità.

Come vedi Saul, la politica in italia é sempre piu' incasinata. Io sono
contentissimo perché nella coalizione di centrosinistra alle elezione il
maggior numero di voti l'hanno avuto riformisti e radicali di sinistra:
risultato altissimo per rifondazione comunista (Bertinotti) Partito
comunista italiano (Diliberto) Verdi (Pecoraro Scanio) e Italia dei Valori
(Di Pietro). Bassissimi i risultati di UDEUR (Mastella) e consimili
democristiani. Ma il potere ricattatorio dei piccoli c'è sempre.

La chiesa continua a intromettersi - o meglio "dare consigli alla
popolazione sui media". Vedremo quanto Prodi sarà riformista, l'importante e
che il governo regga e sia affidabile, il resto viene dopo.

Ultima cosa: ogni tanto leggo il tuo blog, mi piace molto ma purtroppo
faccio un po' fatica a capire, non per il catalano, ma perché non conosco le
persone e i problemi di cui parli. Comuqnue mi piace molto, complimenti
davvero Saul.

Força a la nacio' Catalana y que viva el referendum
(catalano e spagnolo molto maccheronici)

*yk*"

• Afegir-hi un comentari
• Vull llegir la resta de l'article