Quan el cel amenaça...

• enbapa59
• enllaç permanent
• diumenge, 18 d'abril de 2010 | 16:31h

La imatge del volcà islandés expandint lava i produint núvols de fum m'ha causat una gran sensació. No és que m'haja vist afectat directament: no havia  d'agafar cap avió. Però no deixe de recordar el que he vist uns moments a la tele: una gent en un aeroport es mostrava indignada amb la companyia d'aviació com si ella fóra la culpable de l'erupció volcànica.
  He contemplat les imatges de núvols, sovint  en forma de bufanda, estendre's per l'horitzó, omplint una superfície vasta i, com una massa cega, caminar a les palpentes. Aquesta matèria obscura, aquesta immensitat tèrbola, naix d'un foc que brolla de la profunditat de la terra. L'univers emergeix, la terra sagna... Quina raó tenia Pierre Teilhard de Chardin en dir: "Al principi no era el fred ni la tenebra, era el foc. Heus aquí la veritat" (L'himne de l'univers). (n'hi ha més)  

• Comentaris: 2
• Vull llegir la resta de l'article