
El dolor insuperable d'una mare vídua a Secret Sunshine dóna pas, en el nou film de Lee Chang-dong, al dolor d'una àvia que, sentenciada amb l'Alzheimer incipient, ha d'encarar un comportament esgarrifós del nét que té a càrrec. Nét a qui escriu un poema. En Competició, Poesia promet, doncs, les constants evolucionades del cineasta sud-coreà; per bé que el tràiler apunta cap a una afectació efectista que poc té a veure amb la corprenedora i prou eixuta gravetat del seu treball anterior.
El tràiler, anant a Vull llegir la resta de l'article.
FOTO © Diaphana Poesia, de Lee Chang-dong

En la sessió de junta de divendres 16 d'abril la Cooperativa Agrícola i Caixa Agrària de Castellvell del Camp va acordar adherir-se a la Plataforma Ciutadana Castellvell del Camp decideix i donar suport a la consulta.
Les entitats adherides fins ara son:
- Associació de Dones Santa Anna de Castellvell del Camp
- Associació esportiva el Salt Esport i lleure de Castellvell del Camp
- Associació de timbals i bestiari de Castellvell del Camp.

Catalunya Acció en favor del "Sí" a la Independència de Catalunya en totes les tongades de Consultes: Arenys 13S, 13D, 28F i 25A.
Des de la Catalunya del Nord -les
comarques al nord de la serralada del Pirineu-, des de la Catalunya de
l'Oest
-la Franja a ponent-, des de la Catalunya del Sud -País Valencià- i des
de la
Catalunya del Mar -Illes Balears, Pitiüses i l'Alguer-, els catalans
lliures que
ja han renunciat al règim colonial que ens desmembra i ofega com a Poble
i Nació
que som, des de tots aquests indrets de la Pàtria Catalana, els catalans
miren
amb orgull i esperança les Consultes que Arenys de Munt va saber
endegar.
Es tracta de democràcia en estat pur!
Els
catalans de nou
hem meravellat a tot el món clarivident del que és llibertat i netedat
democràtica. Els catalans ens hem muntat unes eleccions lliures i
vàlides amb
cap diner de cap contribuent, ni un euro ha sortit de cap persona que no
l'hagi
volgut aportar, ni un euro de cap de les persones que han fet vores a
aquestes
consultes per qualsevol motiu imaginable, ni un euro de la majoria de
les
persones que han anat lliure i amb ple convenciment a votar en un 90% a
favor de
la Independència de Catalunya. Molt lluny, a milers d'anys llum de les
monstruoses despeses de les eleccions promocionades descaradament pel
nostre
carceller fastigós estat ecspanyol.
"Ecs" de tanta brutícia,
dictadura i
opressió. Infinitament lluny de la brutícia d'interessos que s'amaguen
sota
tanta millonada. Infinitament lluny de l'ofeg que els amos del diner
executen
sobre polítics i partits polítics ecspanyols i catalans que segueixen el
joc
colonial. Fa poc bancs ben propers van condonar un deute de 20 milions
d'euros
al PSOE i altra quantitat menor al PSC sense aparent motiu de
contraprestació. A
qui es deuen ara aquestes dues formacions polítiques?
Recordem
també les
perverses actituds d'un dels principals capitosts de La Caixa, quan la
preparació de l'estatut de Catalunya, que en un acte oficial i davant de
tot el
públic assistent va cridar a files al President Maragall més o menys
dient-li
"que sobretot no trenqués cap plat", i posteriorment en un altre acte va
fer el
mateix amb el Sr. Puigcercós. En amdues ocasions va ser vergonyós com
aquell
fastigós senyor "dels diners" va tractar i humiliar aquells dos
pussilànims
polítics, la debilitat dels quals hem patit tant!
I La Caixa no
en
va tenir prou que posteriorment va fer públics -com aquell qui diu
delatar- els
deutes que li tenien tots els partits polítics: CDC, Unió, PSC i ERC. De
nou va
ser vergonyós veure els polítics catalans esclaus de La Caixa. Quina
vergonya!
Maleïda Caixa, maleïts catalans que no coneixen ni estimen la seva
pàtria!!!
Maleïts tots aquells que posen els seus interessos per sobre dels
interessos de
la nostra nació, per sobre dels interessos del nostre Poble.
En
les
Consultes s'ha acomplert i s'està complint aquella màxima que Santiago
Espot no
para de proclamar als quatre vents: "que la Independència ens la pagarem
els catalans!".
També hem de tenir en compte que s'han fet i
s'estant
fent aquestes Consultes sense l'ajuda dels periodistes, dels diaris i de
les
televisions, i sense l'ajuda real dels partits polítics catalans -ells
no han
fet pas el que havien de fer per la defensa de la Independència del seu
Poble.
Algun dia tots plegats n'hauran de donar comptes.
Us convido
a escoltar la defensa del "Sí" a ultrança! La defensa de la llibertat,
la unitat i la plenitud de tots els catalans!!!
Visquin les
Consultes
!
Visca Catalunya Lliure !!!
Salvador Molins Escudé
Conseller de Catalunya Acció
L’Albert Bardolet de CDC em va convidar a participar a la II Jornada sobre la futura Llei de la Música, vaig compartir taula amb l’Antoni Mas, Quim Garrigosa i el director de l’Auditori Joan Oller. Prèviament, a una primera taula van prendre la paraula l’Albert Mas, Jaume Lleixà, Martí Ferrer i en Cèsar Calmell, a més hi havia una primera fila de luxe amb en Lluís Cabrera entre d’altres.

Takeshi Kitano torna a l'univers yakuza. Takeshi Kitano torna després del període reflexiu marcat per les seves darreres pel·lícules. I torna a la Competició, embolcallat per l'honor de ser protagonista d'una exposició a la Fondation Cartier pour l'Art Contemporain. Si Autoreiji (Outrage) està a l'alçada del millor Kitano i d'aquests honors, les possibilitats de la pel·lícula són absolutes.
El tràiler, a Vull llegir la resta de l'article.
FOTO © Office Kitano Autoreiji, de Takeshi Kitano

Després d'uns quants dies de no sortir, aquest dissabte dia 17 la Colla Gegantera va tornar a passejar els gegants de Prats, i vem tornar a ser a Navàs. Una de les sortides clàssiques! Quants cops hi hem estat ja? I a prop de casa. Potser per això érem també molta colla.
Doncs això, coincidint amb la Fira, va tornar-hi a haver trobada gegantera. Per a veure'n una petita galeria de fotos, clica aquí.
I anem escalfant motors per a la GRAN jornada de dissabte vinent.... !!!!

Mon pare és el de baix a l’esquerra
Cadascú és com és, jo sóc com sóc. Qué li anem a fer!, no m’agrada tirar res, per vell que siga l’aparell, la porta, bicicleta, moto, llibres vells, tebeos de la meua infantesa: Tamar, TBO, Pumby entre altres.

Avui us enllaço una altra sortida fruit de l'enyorament.
Si tots els Sants tenen capvuitada, totes les sortides les
anem fent a tornajornals. I així, enjogassats per ensenyar a la colla la
descoberta de fa unes setmanes, hem tornat al revolt de les Gatellades, a l’Abraçada,
al Pla dels Ginebrons, a la font de Maçaners on hem tornat a fer tat a la boixa
que sadolla, amb el seu raig, l’entorn de la font, a.... . I mireu que és cas,
la plana ens esperava enjoiada amb els millors abillaments!. Els verds, més
verds encara. Els rojos, roents com el foc Els blaus, totjust entrellucats als
cimalls dels esponerosos avets. Els marrons, a tot arreu ens engarlandaven la
caminada, i cofois de la retrobada, nosaltres, complaguts, ens anàvem explicant
les nostres petites falòrnies de marina.
Ens podeu ben creure: les maltempsades de la terra baixa no
arriben a les terres on el cel juga a fer boixets amb les fulles dels faigs, i
les aranyes treballen per nosaltres tot enterenyinant cada revolt del camí.
Quin deseiximent per a l’esperit entrellucar que el verd i el blau, tant diferents, tan distants i tan complementaris sota la vivor d’un sol tant lluent, son capaços de donar-se la mà pel sol plaer de gaudir de la companyonia !!
Si voleu, podeu veure les fotografies.

YESTERDAY WAS A GREAT DAY. I TOLD THIS COMMENTS
(mixed in English or Catalan) DURING THE VISITE WITH THE DUTCH SCHOOL:
I) First I’ll explain the evolution of the site.
La història d'aquest espectacular complex d'edificis sorgeix d'un gran esforç del govern de la Generalitat Valenciana per integrar i expandir la ciutat a la zona de la periferia sudoriental de la ciutat compresa entre camps de conreu, l'antiga carretereta que duia a El Saler, unes vies fèrries de tren, una futura autopista, certes àrees industrial en desús dins del llit del Túria i d'altres zones limítofes.
La ciutat de les Arts i de les Ciències tardarien deu
anys a construir-se. L'aposta fou feta a instàncies del catedràtic d'Història de la Ciència de la Universitat de València, En López Piñero, que comboià l'economista i urbanista, i alcalde d'aleshores, en Ricard Pérez Casado en aquesta aventura.
Santiago Calatrava ganyà el concurs
de 2001 per a l' adjudicació del projecte que, aleshores, incloïa la torre
de telecomunicacions més alta de tot Europa. Ens enlarirava envers el futur més avantguardista i en pro del coneixement. El fus, la torre de comunicacions era substentada por tres gratacels triangulars dedicats a oficines, televisions, ràdios, etc.. Amb una alçada d'uns 327m, encara hi hagué algun intent de ferla més alta. La torre hi hauria constituït l'element més visible del complex i de la ciutat de València. Ja en temps del PSOE, a punt de caure va denegar un estri, un símbol i un ferrament que ens enlairava dellà de la nostra provincianitat. Denegaren la torre sota l'excusa de que invadia el trajecte d'aterratge dels avions que hi ha entre la mar envers l'aeroport de Manises. La realitat era que una colònia NO podria tenir un element que depassava les possibilitats d'una societat colonial en trànsit cap a la seua llibertat de manera pacífica. Pensaven els ponentins colonitzadors en el seu 'corral d'estat' i la subsegüent caiguda de la Generalitat en mans d'En Zaplana. Llavors, els crits en pro de l'estalvi i l'excés de despesa per part dels populars valencians era la mateixa que la que esgremeixen els comunistes españols actuals, però instal·lats a València, amb la prolongació de Blasco i Banyes fins la platja per tal de carregar-se El Cabanyal.
Els canvis polítics vingueren en 1996 i immediatament dugueren, a substituir la torre per un centre de música i un d'òpera, el Palau de les Arts.
Anys després, recuperant-se de l'esglai, els espanyols encarregarien la mateixa torre de comunicacions, però aquest viatge, ja no dins d'una colònia conquerida sinó en la gran metròpoli tentacular aquella dita Madrid. L'encarregaren al mateix arquitecte i que encara la volien corregida en alçada. Com correspon a un país no colonial. Lliure de triar sobre el seu futur com és Espanya. Sense cap crítica economicista o de cap altre caire al respecte de cap segment de l'espectre polític i/o social espanyol.
Ha de fer goig de tindre estat propi, eh !

II) About Santiago Calatrava.
- Santiago Calatrava was born in
València in 1951.
- He studied at the Valencian School
of Architecture.
- After his course he immigrated to
Zurich to study engineering.
- He won several prizes for his
designs in central Europe.

- During the 20th century this was an industrial area linked to the port. And its other auxiliary industries.

-
I remember when I was ten years old
I came to this site to collect leaves from the trees to give to may
silkworms.








"El temps de la nació. Estudis sobre el problema polític de les identitats", Jordi Casassas i Ymbert, Edicions Proa, Barcelona, 2005.

Aquest divendres, acte inici de campanya al Ripollès. Teresa Jordà i Oriol Junqueras