Cercador per data
Barcelona Decideix convoca la 2a Assemblea d'entitats per dissabte 20 de març
El proper dia 20 de març a les 10'00h a la seu d'INEFC (Av. de l'Estadi s/n) tindrà lloc la 2º assemblea de Barcelona Decideix.
L'assemblea es convoca a nivell d'entitats. Però si ets voluntari també hi pots assistir, tot i que sense veu ni vot. I aprofitem per informar-vos que els seients van en funció de la capacitat de la sala que disposa de 500 butaques.
Aquest és el programa i ordre del dia:
9:15 Acreditacions
10:00 Obertura de l’assemblea
10:10 Presentació de la Mesa i de l’ordre del dia
10:15 Aprovació de l’acta anterior
10:25 Presentació de les esmenes al manifest. Votació.
10:45 Presentació de la pregunta. Debat i votació.
11:15 Presentació dels Districtes: informe del procés de constitució.
12:15 Presentació de l’estructura de l’organització de Barcelona Decideix en àrees
12:30 Coordinació d’àrees: ratificació dels equips de treball.
13:00 Autorització a l’Area de Recursos a fer els tràmits per a obtenir un NIF a nom de Barcelona Decideix.
13:15 Acords finals per a la continuïtat.
13:30 Fi de l’assemblea.
Us agrairem si ens confirmeu assistència en aquest mateix correu:
info@barcelonadecideix.cat
Us hi esperem a tots/es!
Barcelona Decideix
Documentació
Barcelona Decideix també està trametent aquesta documentació:
Programa i ordre del dia per a la 2a Assemblea de Barcelona Decideix (pdf)
Acta 1a assemblea Barcelona Decideix (pdf)
Funcions de les Ä…rees de treball de Barcelona Decideix (pdf)
Participació de les entitats del Districte de Sant Andreu
Des de Sant Andreu Decideix volem animar a totes les entitats del Districte a assistir a la 2a Assemblea d'entitats de Barcelona Decideix. Igualment, recordem que totes les entitats poden trametre les esmenes sobre la pregunta, el manifest o qualsevol altra que considerin oportuna a info@barcelonadecideix.cat.
- Comentaris: 1
La derrota del Madrid vs la victòria de Madrid, qui guanya en realitat?
Sí, tots en vam gaudir a pleret, a glopades, amb desmesura, perquè tots sabem que les victòries esportives del Barça de futbol sobre el Madrid són molt més que efímers moments de gaudi. Al llarg de tot el segle XX i en el que portem de XXI, la rivalitat Barça- Madrid i els trioms de l'un o de l'altre els hem considerat, tant catalans com madrilenys, a nivells molt més sofisticats que el merament esportiu. Madrilenys-espanyols i catalans hem confrontat a través de l’esport, models, valors, economia i cultura. I ho continuarem fent. Quan guanyem al Madrid a futbol els catalans sentim que ha triomfat no només el Barça, sinó també un model esportiu, un model de valors, un model econòmic i un model cultural.
Això és així, i probablement sempre seguirà sent així, perquè tot poble necessita aquesta dosi d’esperança col·lectiva que sublimen les victòries esportives. Esperança que és també la de qualsevol Joan o Maria quan compren el dècim, per Nadal, amb la il·lusió de sortir del sot. Unes esperances que, finalment, no són altra cosa que la dosi de mite que encara es resisteix al logos d’una realitat que no ens agrada i que volem millor sense saber com fer-ho.
La necessitat d'il·lusió col·lectiva no canviarà, però de la mateixa manera que aquell que ha adquirit el dècim sap, en la seva consciència íntima, que no tocarà, tots sabem, també, que la realitat social i la realitat del futbol no mantenen en cap cas una relació causal.
Aquesta reflexió inicial ens ha de servir per entendre que no ens podem autoenganyar amb el futbol, que l'hem de gaudir, sí, però no fins al punt d'obnubilar-nos amb aquest opi del poble que tant ens agrada.
Només així ens podrem adonar que la realitat de la fortalesa del Barça davant del Madrid és inversament proporcional a la realitat de la fortalesa econòmica de Catalunya davant de Madrid. Ho torna a evidenciar l’estudi que recentment ha fet públic la Fundación de Cajas de Ahorro (FUNCAS) -que per cert s’ha publicitat de forma més que discreta a Catalunya-, en el qual es mostra que, per primera vegada en tota la història de la humanitat, la Comunitat de Madrid passa al davant de Catalunya en pes econòmic, perdent així, Catalunya, la primera posició de l’Estat en volum de PIB generat.
L’any 2009 el PIB madrileny va ser de 211.175 milions mentre que el PIB català va tenir una magnitud de 210.853 milions, tot i tenir Catalunya bastant més població que Madrid. El PIB madrileny va representar l’any 2009 el 18,71% del PIB de l’Estat i el català un 18,68%.
Fa cinquanta anys tant el futbol com l’economia es manifestaven amb realitats molt diferents en aquests dos territoris. A Madrid, el futbol d’Alfredo di Stéfano arrasava, però a Catalunya, en canvi, dominava l’economia. Llavors el 40% del PIB de l’Estat es generava al nostre país i només un 7% a la capital del regne.
Reconeguem-ho sense embuts: Madrid ha aconseguit el lideratge polític i econòmic de l’Estat. Felicitats, és el que han cercat els poders de l’Estat des de fa dècades i, per fi, ho han aconseguit. L’estructura de l’Estat centralista s’ha demostrat enormement eficaç per satisfer els interessos de la capital d’Espanya.
No ens hem de lamentar, seria patètic, els espanyols han fet el que els convenia i bé que ho han fet. Ara a nosaltres el que ens toca és, senzillament, actuar i construir d’una vegada per totes un Estat propi que ens permeti disposar dels mateixos instruments dels que ha disposat Madrid per créixer: dels nostres impostos i de la capacitat de decisió.
El 8 de març en Jordi Muñoz escrivia a l’Avui que “Espanya s’agrada” i que no té cap interès per reformar-se, i es preguntava: “ I si fos més fàcil de pair, per a la societat espanyola, la independència de Catalunya que una transformació en termes federals o confederals de la mateixa Espanya?...” La meva resposta a aquesta pregunta retòrica és sí. Clarament sí. L’Espanya Federal és un impossible perquè Espanya vol continuar mantenint i engrandint la gran capital europea que és Madrid, i sap que Madrid només podrà mantenir aquest estatus amb centralisme i homogeneïtzació. És per això que els espanyols prefereixen la independència de Catalunya, i mantenir el centralisme que fa tan gran Madrid -ara ja pensen que sense Catalunya se'n sortiran igualment-, a un federalisme que els obligaria a compartir (amb Barcelona, Sevilla, València o Bilbao) la centralitat de la que ara gaudeix Madrid en exclusiva. Per això no hi ha terme mig per a Catalunya. Independència o centralisme, ser o no ser, aquesta és la qüestió.
Ironies del destí, segurament, el lideratge econòmic de Madrid i el consegüent centralisme i empobriment de la Catalunya autònoma, ens apropen més ràpid del que ens pensem a la Catalunya independent, del benestar i el desenvolupament que necessitem.
- Comentaris: 2
Els nostres músics en falles
Les Falles -la manifestació autòctona valenciana més universal- no es comprendrien sense la participació de les bandes de música. No en va tots els pobles valencians disposen de la seua pròpia, i alguns inclús compten amb dos, com és el cas de Carlet, Montroi, Antella, Canals, Albaida, Benigànim, Quatretonda, a més de les internacionalment reconegudes de Cullera, Bunyol o Llíria. Estos dies, a primer hora del matí, davant
Perdre’s en discussions minimalistes
Un dels problemes que detecto en certs ambients independentistes, és la que sempre hi ha discussions per qüestions menors que provoquen moltes vegades al final la divisió i enfrontaments entre els independentistes.
Unes qüestions menors que moltes vegades són pura estètica, perquè en el fons els objectius són els mateixos: La independència de la nació catalana.
Però també hi veig que entre nosaltres no hi ha cultura de la discussió. La cultura de poder discutir les coses, racionalment, sense oblidar que estem tots en el mateix vaixell (a la deriva) i sobretot respectar l’opinió de l’altre. Una cultura a on les emocions es deixen a banda i és cerca trobar el consens per millorar la proposta que es discuteix. Si després de provar-ho tot, no es pot arribar a un consens, aleshores s’accepta la decisió majoritària i es fa tot el possible per tirar-la endavant. Només en els casos que la proposta final sigui inassumible per un, entenc que deixi d’ajudar a tirar-la endavant, però això no vol dir que es dediqui a boicotejar-la.
(continua)
Els nostres primers Premis Enderrock!
Des de que vam treure el nostre primer disc el mes de maig de l'any passat fins ara, ens han passat força coses que hem fet per primera vegada i que per sort, no ha estat l'última... Si remeneu per aquí al nostre bloc trobareu articles que expliquen la primera vegada que vam presentar el disc, la nostra primera aparició a la televisió, algunes de les primeres crítiques que se'ns van fer... I ara ens toca parlar-vos de la nostra primera Festa dels Premis Enderrock!
El passat dimarts dia 16 de març vam poder posar els peus a aquesta gala/festa dels Premis Enderrock de la que tothom ens parlava dient: No hi heu anat mai? Ja veureu... és divertit!
I sí sí, va ser divertit! Sobretot perquè vam fer coses que no havíem fet mai, des de compartir vestuari amb la flor i nata dels grups del país, recollir un premi amb la Lyona, cantar cançons amb el Cesk Freixas i disfrutar de tota la resta de la festa des de baix de l'escenari.
De fet, la raó principal per la que hi vam ser va ser per recollir el premi al millor videoclip del 2009 per votació popular, pel videoclip de la cançó "Je t'aime" , que ens va fer la Lyona l'any passat. Aprofitem doncs per agraïr des d'aquí a totes les persones que amb les seves votacions ens han fet guanyar aquest premi!
I només ens queda dir que esperem poder tornar als premis Enderrock de properes edicions, ja sigui per recollir premis, actuar... o simplement, fer gresca!
Per cert, a part del premi del videoclip per votació popular, la crítica de la revista Enderrock ens ha considerat GRUP REVELACIÓ DEL 2009! (Això no era un premi, però per nosaltres ha estat el premi més gran!!!)
Guuuuuuuuuuuuuuuuau!
Foto: Ignasi Arauz
- Comentaris: 3
Cuni i TV3. Atès l'èxit de la vaga de mestres d'ahir , 50.000 manifestants, és que l'Ernest Maragall, incapaç de comunicar amb la comunitat educativa, hauria de dimitir? .
La pregunta dels matins de TV3 és una altre cop tendenciosa: “Atès l'escàs seguiment de la vaga de mestres d'ahir, creu que els sindicats han de seguir convocant vagues?” Un cop més a TV-3 manipula als teleespectadors, i un cop més els teleespectadors malgrat la propaganda dels tertulians i les preguntes trampa, donen suport als mestres i al dret a la vaga.
- Comentaris: 2
Viagra per a escriptors frustrats (IV): nivells de ressò
En aquest post em refereixo, per descomptat, als autors que com a mínim han publicat un llibre, ja que els potencials i els inèdits només provoquen, com a molt, expectatives.
LluÃs Carulla viu a l'Espluga de FrancolÃ
Les societats modernes i la temible
estètica postmoderna poden posar en perill el nexe prim que ens vincula amb les
tradicions mil·lenàries de les que som hereus. Iniciatives com les del Museu de
la Vida Rural de l'Espluga de Francolí tenen l'encert d'anar una mica més enllà
del recull de fotos amb to sèpia. Tenen el valor immens de lligar-nos al
passat, a la tradició, sense renunciar a un concepte de progrés i de
construcció nacional que és conseqüent i respectuós amb aquest bagatge.
- Comentaris: 4
EL MAL –NO ELS MALS- DEL CATALÀ
Fa uns dies, el senyor Simón Gornés, diputat
menorquí del Partit Popular al Parlament de les Illes Balears, digué que “la
llei de normalització lingüística [a les illes] havia fet més mal que bé”
(http://www.laveudemallorca.cat/?url=infoNoticia.php&id=622).
I, per si no n’hi hagués prou, afegí que el seu partit seguirà “denunciant
el mal ús del català, les imposicions i la manca de sentit comú”. Dit en
pla, el sr. Simón Gornés considera que els catalanoparlants que exigim els
nostres drets som irresponsables, intolerants i forassenyats. Justa la fusta!
Si hom volta per qualsevol de les quatre illes s’adonarà que el castellà no se
sent per enlloc; que no hi ha mitjans de comunicació escrits en llengua
espanyola; que en els vint-i-escaig canals de la nova televisió tedetera el
castellà a penes treu cap en tres o quatre canals; que en el dial radiofònic,
per trobar una emissora en castellà, t’hi has d’esforçar i, al final, arriba
amb totes les interferències del món; que per veure una pel·lícula en castellà
has de fer rogatives i que en les prefectures de policia, els hospitals
(públics i privats), els palaus de justícia i altres establiments d’atenció a la
ciutadania, quan t’hi dirigeixes en castellà no t’entenen i t’informen que
hauràs d’esperar que enviïn a demanar un traductor de suahili.
L’azot de Camps, en l’ofrena de flors
EL PAÍS.- Mònica Oltra, diputada de Compromís pel País Valencià en les Corts Valencianes que ha destacat per les seues crítiques i el gran treball d'oposició pel 'cas Gürtel' és una activa fallera. Mònica Oltra, dirigent d'Iniciativa del Poble Valencià i diputada de Compromís, s'ha caracteritzat al llarg de tot l'any per les seues crítiques àcides al Partit Popular, per la seua implicació, per activa i també per passiva, en la trama mafiosa que investiguen els jutges en un sumari més conegut com a cas Gürtel. Estos dies de festa valenciana la tenim entregada a la família i a la seua falla. A la foto la podem veure desfilant en l’ofrena de flors. + INFO
- Comentaris: 2
Paginador
Accés de l'autor
Cercador per paraules
Blocs recomanats
Els blocs per llistat alfabètic
Els blocs per temes
- Ciència i ensenyament
- Comunicació
- Cultura i llengua
- Economia
- Esports
- Ordinadors i internet
- PolÃtica i govern
- Societat
- Territoris i viatges
- Universitats
- Endeblocs
- Blocs personals
- BerguedÃ
- Capcir
- Conca de BarberÃ
- Eivissa i Formentera
- El Baix Vinalopó
- El Camp de Túria
- Europa
- Garraf
- Garrigues
- Garrotxa
- Gironès
- La Costera
- L'AlacantÃ
- L'AlcoiÃ
- L'Alt Palà ncia
- La Marina Alta
- La Marina Baixa
- La Plana Alta
- La Plana Baixa
- La Ribera Alta
- La Ribera Baixa
- La Safor
- La Vall d'Albaida
- L'Horta
- Mallorca Occidental
- Mallorca Oriental
- Mallorca Septentrional
- Maresme
- Món
- MontsiÃ
- Noguera
- Oceania
- Osona
- Pallars JussÃ
- Pallars SobirÃ
- Pla de l'Estany
- Pla d'Urgell
- Priorat
- Ribera d'Ebre
- Ripollès
- Rosselló
- Segarra
- SegriÃ
- Selva
- Solsonès
- Tarragonès
- Urgell
- Vallès Occidental
- Vallès Oriental
- Vallespir
