
Un dels problemes que detecto en certs ambients independentistes, és la que sempre hi ha discussions per qüestions menors que provoquen moltes vegades al final la divisió i enfrontaments entre els independentistes.
Unes qüestions menors que moltes vegades són pura estètica, perquè en el fons els objectius són els mateixos: La independència de la nació catalana.
Però també hi veig que entre nosaltres no hi ha cultura de la discussió. La cultura de poder discutir les coses, racionalment, sense oblidar que estem tots en el mateix vaixell (a la deriva) i sobretot respectar l’opinió de l’altre. Una cultura a on les emocions es deixen a banda i és cerca trobar el consens per millorar la proposta que es discuteix. Si després de provar-ho tot, no es pot arribar a un consens, aleshores s’accepta la decisió majoritària i es fa tot el possible per tirar-la endavant. Només en els casos que la proposta final sigui inassumible per un, entenc que deixi d’ajudar a tirar-la endavant, però això no vol dir que es dediqui a boicotejar-la.
(continua)

A la Canonja, ens quedem a passar la nit després de l'assemblea