La temptació andorrana

• xavierdiez
• enllaç permanent
• Política nacional
• dijous, 18 de març de 2010 | 20:02h

Ja fa molts anys que segueixo els debats sobiranistes. He escrit en més d'una ocasió que cal celebrar la normalització del fet, la naturalitat creixent amb què la societat catalana acull el debat sobre la independència com a una opció legítima. També he escrit sovint, i fins a cert punt he defensat, la tria de la independència com un fet racional, que fóra bo desvincular-la de l'emocionalitat (no es prenen decisions correctes si estem massa condicionats pels sentiments) i associar-la al fet pragmàtic, a la conveniència individual i col·lectiva, a la presa de partit per una casella que sigui beneficiosa.
El gran aventatge que té l'opció independentista, el gran aliat dels sobiranistes és Espanya. El sistema de Transició, la Segona Restauració monàrquica, resulta difícilment defensable. Es tracta d'un estat sorgit del franquisme, i encara més, d'una concepció autoritària molt profunda. Els demòcrates espanyols, els amants de la llibertat, han d'estar molt insatisfets amb el seu propi estat. Han de sentir vergonya aliena per tenir com a cap d'estat a un membre de la monarquia digital (efectivament, fou nomenat a dit pel general Franco, medalla de bronze en el macabre campionat europeu de l'assassinat dels propis ciutadans.
Fetes aquestes salvetats, estic summament preocupat...

• Comentaris: 2
• Vull llegir la resta de l'article