TEATRE: Ã’SMOSI ESTELLESIANA (Poseu-vos les ulleres)

• josepblesa
• enllaç permanent
• ARS-SCAENICA
• dijous, 18 de març de 2010 | 00:10h

Em moriré escrivint els millors versos 
de l'idioma català en el segle 
XX, amb perdó de Rosselló i Salvat, 
amb el permís de Pere Quart i Espriu. 

Foix plorarà moltíssim en saber-ho 
i inútilment intentarà un sonet, 
l'únic sonet que li serà rebel 
i mai no passarà del tercer vers. 

Fuster, Ventura: no direu que no 
us he avisat a temps. En els papers 
faran elogis precabuts -oh, sempre..

es necessita certa perspectiva. 
Pensa en el nostre poble, i li demane 
a Déu, una mort digna. Déu que ho faça.

POSEU-ME LES ULLERES:

Dissabte vam anar a veure aquesta obra que es representa al Micalet.
La trama i l'objectiu de la peça teatral, de format multimèdia, giravolta sobre la vida i obra del poeta Vicent Andrés Estellés. L'autor de Burjassot. Els grans de deveres, no sols literaturitzen sa vida, sinó que llur obra tramesa l'embolcallen del sentit i del sentir de la seua existència. Vida viscuda sentidament.

Enjornet telefone algú important de l'entrellat de la Societat Musical El Micalet i em diu que no en quedaran entrades si no s'afanyem. S'afanyem i quasibé ni sopem. Es dirigim cap a les guixetes d'entrades i podies entrar i demanar on vulgueres. Som els segons. No hi ha aglomeracions a l'entrada ni n'hi ha res del que l'entusiasta antic comercial del llibre -i un miler de coses més- ens havia dit. Possiblement era esperonat per la tessitura administrativa a què és sotmès el teatre en aquesta contrada del món.


Boníssima posada en escena per part del director mallorquí Pep Tosar.
S'evidencia que és un antic i gran seguidor de l'obra estellesiana. 

Un espectacle multimèdia. I ací és on vull incidir des d'un punt de vista arquitectònic. Un rectagle escenogràfic. Deu metres de profunditat escenogràfica, uns sis davant i la resta darrere d'una tela transparent lleument pàl·lida, que abaixa des del capdamunt de la boca de l'escena, tall de teló.

Dos nivells separats per una tela de tul transparent que simultanieja les accions complementàries de les dues escenes. Osmòtiques.

- La part anterior on actuen els actors i on s'esdevé l'acció principal. Un bar de poble imaginari on ha acudit un periodista (Joan Peris) que vol fer un reportatge del poeta, seu a una tauleta sol i s'escolta d'incògnit la conversa de l'altra tauleta. La mestressa del bar (Pilar Almeria) que intervé, adesiara, en tot el complot. El fil conductor és la conversa que el poeta (Enric Juezas) manté amb un músic que representa l'Ovidi Montllor (Miquel Gil) que transcriu i musica els versos del poeta.

La música de l'obra és en viu i en directe de M. Gil, on s'hi transpuen l'amistat i complicitat que entre tots dos es professen. Hi ha una peça cantada en portugués que és una meravellosa melodia esgarrada.
Sempre hi ha uns gots de vi en sengles tauletes. En la posterior una ballariana de ballet clàssic (Isabel Anyó) dansa al voltant d'una taula amb un flexo i una màquina d'escriure. Referència subtil de la nocturnitat literària de l'autor, després de la jornada de treball al diari.

- La tela osmòtica de separació i junyent entre ambdós mons és el tercer element de l'espai escenogràfic que serveix per a intercalar fragments de paisatges naturals que han emocionat i inspirat el poeta, i urbans (Burjassot, Benimodo, València, etc.). També apareixen inserits breus fragments explicatius de familiars, amics i estudiosos del poeta que esguiten i introdueixen les diferents etapes del protagonista. En parlen dels fets i l'obra. Feliçment encadellats entre diverses escenes.
El fil conductor és la narració del propi poeta que va descabdellant la seua evolució i experiència vital. Les cinc escenes, d'uns deu minuts per cadascuna són monòlegs interactuats amb i per tots els personatges i conduïdes pels monòlegs d'Estellés i interromputs -humorísticament- per l'afecció prostàtica del poeta.

Es tracta d'un espectacle gens convencional. Contemporani per la factura dels medis. Una dramatúrgia documentalista digna de ser mantinguda i exportada als circuits teatrals i casals actius d'arreu del país.
El sencer. El de la santíssima trinitat, el del tricicle, eh !


N'hi ha ( + )

• Comentaris: 4
• Vull llegir la resta de l'article