Els blocs de VilaWeb - MÉSVilaWeb

Cercador per data

« Març 2010 »
dl	dt	dc	dj	dv	ds	dg
1	2	3	4	5	6	7
8	9	10	11	12	13	14
15	16	17	18	19	20	21
22	23	24	25	26	27	28
29	30	31

Tercer any consecutiu que baixem a la ciutat

adasi
enllaç permanent
dijous, 18 de març de 2010 | 22:24h

D'ací una hora els amics i els xiquets serem a la ciutat, a cal Pep, amb una safata de bunyols que ha fet la meua sogra i un programa que es va convertint en un ritual, de tres anys, que tampoc no cal exagerar. Però ja passa que, sobretot en falles, podem dir-la més grossa que ningú, perquè no et tanquen, ni comproven si la mentida fa mal. Ara fa uns minuts els telenotícies ja explicaven que demà arribaran a València dos milions de cotxes ( tampoc no exageraven), però sembla que se'ns ha apegat aquesta realitat del PP, a l'estil Canal 9, d'anar engreixant la realitat a la mesura de la conveniència política, si és que volem cridar l'atenció i que la gent es fixe en allò que diem. Els hotels al mil per cent, milions de turistes, ningú al món no s'ho vol perdre, som l'ull de l'huracà universal… I això que solament Xavi Castillo té el pedigrí d'exagerar una miqueta el que diu.
Per exemple, tot això de passar tres dies sencers fent ballar les falleres per davant de la marededéu, com si tots els valencians fórem devots, o fidels, en directe a través de la TV tota aquella imatgeria casposa, ploramiques, durant hores i hores perquè el món sàpia com ens agafem les coses uns quants valencians. Tant se val la corrupció, el cas Gúrtel, la censura en les exposicions, la prohibició de músics i actors, el luxe dels polítics en canvi de mig milió de desocupats, l'assetjament sexual dels dirigents i els polítics valencians del PP, el puticlub de balconet de falles no canvia, fa anys que és el mateix i representa la bona vida valenciana d'usn quants aprofitats contra milers de valencians que no es creuen el país que han de viure: tot plegat ho obliden els valencians ràpidament si han d'anar a plorar davant la figa rapà, el bisbe, o la marededéu, tant se'ls en dóna, quatre que catorze, perquè si som estrafolaris, primitius o fatxendes, els valencians no caguem per mitja vora.
Demà, la segona part.

La Gira 2010 i Obrint Pas

adasi
enllaç permanent
mestres d'escola
dijous, 18 de març de 2010 | 13:55h

Anit començà la Gira 2010 a Burjassot, amb el retorn als escenaris d'Obrint Pas -llaor!- i una actuació extraordinària de 121DB, el rock independent de molta qualitat. La Gira és una aposta decidida per la música i els grups valencians que Escola Valenciana va iniciar fa cinc anys, entre més projectes que la Federació més ferma d'aquest país va consolidant amb pas segur. La Gira oferirà al llarg del país un dels productes més acurats i prometedors dels valencians: música i compromís, un centenar d'actuacions, que també cobreixen el buit d'ajuntaments i Generalitat, que fa anys van decidir de prohibir que els valencians tinguérem veu i música. Impossible, doncs. Amb escola valenciana han pegat en ferro, i el discurs de Diego Gómez, amb la veu sempre trencada, ja va escalfar un ambient que es lliurava fidel al plat fort de la nit, de la festa fallera a València i els poble de l'Horta.

L'auditori de Burjassot, amb una carpa immensa, va aplegar més de tres mil persones convençudes d'una de les millors coses que ens han passat als valencians en els darrers quinze anys: Obrint Pas.
Obrint Pas no solament són el grup de referència entre els joves, són la veu i l'entusiasme per la festa, pel moviment, pel compromís, per la lluita, per l'escola… amb el permís de la Gossa i un centenar de grups més, són el motor més enllà de la música mateix. Anit van tornar després d'un temps de descans i de preparació de nous projectes: i tenien ganes de rompre, de passar-ho bé, de compartir la nit entre els amics, el públic i altres músics: els Soul Atac, Orxata, Pep Gimeno, Carlos Belda, els dolçainers d'Ontinyet, i una colla de percussionistes ara tan de moda, una batucada. Així que tant d'entusiasme els excusa el so i alguns detalls d'afinament, perquè anit calia la força i l'empenta dels Obrint, això i un púbic jove que també tenia ganes de cantar i passar-ho d'envergaura.

L'escola, la música, els joves…, el futur del país també era a Burjassot, amb tants de missatges i discursos com Diego, Xavi, i els dos Miquels ens van anar deixant, mentre els joves cantaven cadascuna de les cançons, amb l'entusiasme que els valencians posen, quan el goig per la festa, pel país i una mínima llibertat ens ho permet, ho converteix tot plegat en un espectacle especial. Traca inclosa.
[+ més]