CURS D'ICONOGRAFIA

• mfilella
• enllaç permanent
• dijous, 18 de març de 2010 | 23:29h

Pels qui us pugui interessar, us aviso d'un proper curs d'iconografia.

• Afegir-hi un comentari
• Vull llegir la resta de l'article

SHAMA

• bielmamengual
• enllaç permanent
• dijous, 18 de març de 2010 | 23:06h

Erri De Luca, aquest escriptor que caldria traduir al català fa estona, va fer un documental sobre els cementiris dels xerpes. I va aprendre dos mots del nepalès. Bon dia, per un cantó, i Shama, per l'altre. Shama, es representa pel signe infinit, i vol dir eternitat.

• Afegir-hi un comentari
• Vull llegir la resta de l'article

Senyor Maragall......

• aka61
• enllaç permanent
• dijous, 18 de març de 2010 | 23:03h

Mentre al nostre país ens discutim i encenem alertes per les dates i les formes del futur ensenyament, d'altres ........

• Afegir-hi un comentari
• Vull llegir la resta de l'article

PASSEJADA AL CATIU D'OR

• ramonverdaguer
• enllaç permanent
• MONTSENY
• dijous, 18 de març de 2010 | 22:59h

Amb l'enyorança del Montseny, us enllaço una sortida antiga. El Catiu d'Or és el petit cim que hi ha prop del Turò de l'Home. A que el nom és bonic!!

Descoberta d’una nova ullada a la muntanya que ens espera sempre pacient i sempre misteriosa. Avui ens ha obert el cor, les seves pregoneses més belles les hem copsades només encetar el camí al Turó del Catiu d’Or, on els lliris boscans, amb enjòlit mal dissimulat, ens anaven saludant en el nostre pas a l’encalç del Puig Sacarbassa, passada la Era d’En Briansó. I l’avetosa maldava per escapolir-se de l’abraçada, ben calculada, de la fageda esponerosa. L’esclat de la primavera ens saludava a cada instant, cada pas era un pas a la bellesa, a l’evanescència de la intangible lleugeresa de l’espai misteriós, que ens feia gaudir del borrissol totjust encetat. I les fulles, fins ahir amagades, avui ens mostraven la boniquesa suau d’un verd intens. I tots els colors del verd “gora” “gora” cridaven amb un crit Raimonià ... I nosaltres, respiràvem, absorbíem la llaçada tranquil·la d’una passejada màgica, encatifada pels pous de la obaga, alguns ja en plena ensulsiada i d’altres encara vigorosos i ens mostraven l’esforç dels nostres homes de muntanya.. I tot resseguint el corral d’en Deumal, i els Pous d’En Cervera i les Roques del Glaç, fins a la Plana d’En Coll, on, des d’allí, hem fet cap a la llar, tot retenint a l’ull inquiet, la meravellosa tonalitat intensa dels colors de la mateixa vida... I... Apali, si voleu veure les fotos, cliqueu aquí.

• Afegir-hi un comentari
• Vull llegir la resta de l'article

Ens cal més Esquerra

• pau.comes
• enllaç permanent
• dijous, 18 de març de 2010 | 22:47h

Ja fa prop de dos segles, Tocqueville deia que les mancances de la democràcia es resolen amb més democràcia. Si ens fixem amb què fa i què vol fer Esquerra, ens adonarem, també, que les mancances d’Esquerra es resolen amb més Esquerra, no amb menys. (segueix...)

• Comentaris: 10
• Vull llegir la resta de l'article

Tercer any consecutiu que baixem a la ciutat

• adasi
• enllaç permanent
• dijous, 18 de març de 2010 | 22:24h

D'ací una hora els amics i els xiquets serem a la ciutat, a cal Pep, amb una safata de bunyols que ha fet la meua sogra i un programa que es va convertint en un ritual, de tres anys, que tampoc no cal exagerar. Però ja passa que, sobretot en falles, podem dir-la més grossa que ningú, perquè no et tanquen, ni comproven si la mentida fa mal. Ara fa uns minuts els telenotícies ja explicaven que demà arribaran a València dos milions de cotxes ( tampoc no exageraven), però sembla que se'ns ha apegat aquesta realitat del PP, a l'estil Canal 9, d'anar engreixant la realitat a la mesura de la conveniència política, si és que volem cridar l'atenció i que la gent es fixe en allò que diem. Els hotels al mil per cent, milions de turistes, ningú al món no s'ho vol perdre, som l'ull de l'huracà universal… I això que solament Xavi Castillo té el pedigrí d'exagerar una miqueta el que diu. 
Per exemple, tot això de passar tres dies sencers fent ballar les falleres per davant de la marededéu, com si tots els valencians fórem devots, o fidels, en directe a través de la TV tota aquella imatgeria casposa, ploramiques, durant hores i hores perquè el món sàpia com ens agafem les coses uns quants valencians. Tant se val la corrupció, el cas Gúrtel, la censura en les exposicions, la prohibició de músics i actors, el luxe dels polítics en canvi de mig milió de desocupats, l'assetjament sexual dels dirigents i els polítics valencians del PP, el puticlub de balconet de falles no canvia, fa anys que és el mateix i representa la bona vida valenciana d'usn quants aprofitats contra milers de valencians que no es creuen el país que han de viure: tot plegat ho obliden els valencians ràpidament si han d'anar a plorar davant la figa rapà, el bisbe, o la marededéu, tant se'ls en dóna, quatre que catorze, perquè si som estrafolaris, primitius o fatxendes, els valencians no caguem per mitja vora.
Demà, la segona part.

• Afegir-hi un comentari
• Vull llegir la resta de l'article

El sonotone del rei

• jordicc
• enllaç permanent
• Política
• dijous, 18 de març de 2010 | 21:25h

Llegeixo que el rei d'Espanya fa servir audiòfons des de fa deu anys. La nota de premsa també diu que no és cert que els problemes que té a vegades al caminar tinguin l'origen en aquest pèrdua d'audició sinó a unes seqüeles d'un accident que es va fer esquiant i que li afecten el genoll. Potser si hagués estat al despatx treballant ara caminaria millor...

S'han passat anys i anys presentant-nos Joan Carles com una persona amb una salut de ferro, sana, esportista... Els turiferaris de la monarquia, més perillosos per a la institució que el nostre jovent crema-retrats, no han estalviat elogis a la seva persona durant trenta-i-tants anys. Quan el monarca va a la clínica aquella de Barcelona a fer-se la revisió, ens recalquen el seu excel·lent estat. Arriba a fer-se embafador.

Doncs ara resulta que porta audiòfons des de fa deu anys i que té el genoll avariat. Això no, que no ens ho havien dit. Aquesta és la política informativa de les institucions públiques. Bombo i plateret quan tot és de color de rosa, o cal aparentar que ho sigui; silenci, dissimulació i tergiversació quan la realitat no és exactament com voldrien.

Quan tractaran l'opinió pública com es mereix?

• Comentaris: 2
• Vull llegir la resta de l'article

Sobre la vaga d'ensenyants

• jrenyer
• enllaç permanent
• Cròniques d'una ocupació
• dijous, 18 de març de 2010 | 21:22h

La vaga d'ahir, segons em conten companys del ram, no va ésser pas reeixida entre els ensenyants.

• Comentaris: 2
• Vull llegir la resta de l'article

Només el 17% d'usuaris de Ferrocarrils llegeix llibres en català

• marcus
• enllaç permanent
• 2. CULTURA, COMUNICACIÓ I TIC
• dijous, 18 de març de 2010 | 20:39h

[Basat en fets reals].

El titular ho diu tot. Durant un parell de mesos he estat fent un treball de camp extremadament rigurós;-) He comptabilitzat els llibres que els usuaris dels FGC (línia Terrassa-Barcelona) i del metro (línia verda) fins a arribar a 100 (vès, sóc de lletres, i això em facilitava molt la tasca d'explotació de dades!), i els he distribuït per idiomes i formats.

Concretamennt, per ser més exhaustius en els resultats de l'estudi, puc dir que els períodes estudiats han estat gener-març, de 7h a 8h del matí i de 18h a 20h del vespre, en dies laborables.

La metodologia emprada ha estat "l'allargament de coll amb un esforç visual gens menyspreable", sempre aplicant la tècnica dissimuladament.

Però, anem als resultats, que és el què importa, no?

_{*1 Leqtor. **1 Leqtor i 1 Kindle.}

Podem comprovar que, en unes línies de ferrocarrils amb un percentatge força elevat de catalanoparlants, els nivells de lectura de llibres en català estan sota mínims, a no massa distància dels llibres en anglès -cosa que no és pas dolenta-.

Les raons? No per conegudes són menys importants. Els lectors en català no tenen problemes per canviar d'idioma de lectura, cosa que a la inversa no passa en el mateix grau de satisfacció. La indústria editorial distribueix gairebé la totalitat de llibres en català també en castellà, cosa que a la inversa no passa. Els llibres en català, en algunes ocasions, es llancen al mercat després que l'edició castellana, cosa que al revés és difícil trobar. I, no és gens extrany haver de pagar més per poder llegir en català que en castellà. Aquests, i d'altres, poden ser els motius que justifiquen aquestes dades. Per tant, de feina en tenim, i molta!

• Comentaris: 3
• Vull llegir la resta de l'article

D'ON NO N'HI HA NO RAJA, O LA TERRIBAS M'ARRIBA

• Jordi Carbonell
• enllaç permanent
• POLITICA
• dijous, 18 de març de 2010 | 20:19h

També l'hagués pogut intitular "D'on no n'hi ha raja el que raja". Peró el de dalt tot i ser mes cursi i si ho voleu infantil, m'agradar més. Bé, feta aquesta petita aclaració entrem en matèria.

Després de la vomitada del responsable dels taxis de Barcelona - i no faré una extrapolació barroera- , s'ha fet palés, un cop mes, que en aquest país per a que a un politic el cessin; o ha de extorqui o directament ha de matar. Insulta surt gratis, o quasi, els seus caps només han de amagar-se darrera la frase: " Ho ha dit a titól personal"...

• Afegir-hi un comentari
• Vull llegir la resta de l'article