Cercador per data

Cercador per data

« Febrer 2012 »
dl dt dc dj dv ds dg
  12345
6789101112
13141516171819
20212223242526
272829        

18-F: som una nació, sis anys després

Avui fa sis anys de la magna manifestació convocada per la PDD amb el lema:"Som una nació i tenim el dret de decidir", que fou la primera gran demostració de la capacitat de mobilització de masses que té el sobiranisme cívic català actualment.

Demà Montserrat

Demà al matí participaré a Montserrat en els actes de la Renovació de la Flama de la Llengua Catalana. Aquest acte cada any l'organitza un Centre Excursionista del país. Enguany li ha tocat al del Castelló i ells m'han demanat que faça una xicoteta conferència que és tradició fer, després dels actes propis de la renovació de la flama. La faré sobre els cinquanta anys de 'Nosaltres, els valencians' de Joan Fuster.

Només espere que no faça massa fred allà dalt... 

Els Taviani guanyen Berlín 2012 amb un Shakespeare representat per presidiaris

Cèsar ha de morir (Cesare deve morire | Caesar Must Die), de Paolo i Vittorio Taviani, docudrama que segueix la vida dels interns de la presó de Rebibbia, a Roma, que participen als tallers de teatre del director Fabio Cavalli, assajant i finalment interpretant Juli Cèsar, de Shakespeare, ha guanyat l'Ós d'Or del Festival de Berlín 2012.

El jurat, presidit per Mike Leigh, i format per Anton Corbijn, Asghar Farhadi, Charlotte Gainsbourg, Jake Gyllenhaal, François Ozon, Boualem Sansal i Barbara Sukowa, ha atorgant el Gran Premi del Jurat a Just The Wind (Csak a szél | Just The Wind), de Bence Fliegauf, fent bo algun pronòstic que ens arribava des de la capital alemnaya, com el de Xavi Serra, que al diari Ara escrivia avui: A mig camí entre el cinema social i el de terror, tan deutora dels germans Dardenne com del cinema de Michael Haneke, Just the wind és una proposta duríssima, al·lèrgica a qualsevol sentimentalisme, que podria ser vista amb bons ulls pel jurat, que presideix Mike Leigh, d'aquesta irregular Berlinale. La ràbia i la frustració dels personatges i l'estil cru i directe de les seves imatges, brutes, deixades, subscriu una idea de compromís ètic i estètic que la majoria de pel·lícules del festival passen per alt.

L'Ós d'Argent al Millor Director l'ha guanyat Christian Petzold, per Barbara, cinta ambientada a la República Democràtica Alemanya dels anys vuitanta, en què una metgessa delerosa de passar al costat occidental s'enamora d'un col·lega que l'ajuda, tot sospitant que no sigui un agent de la Stasi.

Rachel Mwanza, la noieta convertida en nena soldat en una guerra civil de l'Àfrica i que malda per fugir de l'horror i poder enterrar els pares, morts en un assalt al poblat, a Rebel (Rebelle), de Kim Nguyen, ha estat considerada la Millor Actriu; mentre que el premi al Millor Actor ha estat per a Mikkel Boe Følsgaard, que interpreta el rei Cristià VII, al drama històric -centrat en un reial triangle amorós i el combat entre il·lustració i tradició- Un assumpre reial (En kongelig affære | A Royal Affair), de Nikolaj Arcel.

En aquest tan i tan repartit, l'Ós d'Argent a la Millor Contribució Artística ha estat per al treball fotogràfic de Lutz Reitemeier, a La Plana del Cèrvol Blanc (Bai lu yuan | White Deer Plain), de WANG Quan'an -relat èpic sobre la brega d'una dona que, en el caos provocat per l'esfondrament de l'imperi xinès, queda entrampada entre dues famílies enfrontades per la possessió de la terra-

L'únic film que ha congriat dos guardons ha estat Un assumpre reial (En kongelig affære | A Royal Affair), de Nikolaj Arcel, que també ha arreplegat el del Millor Guió -per a Nikolaj Arcel i Rasmus Heisterberg, que han adaptat la novel·la de Bodil Steensen-Let-.

El Jurat ha volgut concedir un Premi Especial a L´enfant d’en haut (L´enfant d’en haut | Sister), d'Ursula Meier, confirmant l'interès declarat pel cinema de càrrega social -relata la història d'un nen de 12 anys, que viu a la vall industrialitzada i s'ha muntat un negoci de debò: puja amb el telecabina a les pistes d'esquí de dalt de la muntanya i roba tot el material que pot als turistes rics, que després ven a la canalla de baix. I quan la germana queda en atur, aquests calerons els van molt bé...-

Tabú (Tabu), de Miguel Gomes, un dels films més avalats per certs sectors de la crítica, abans fins i tot de començar el festival, ha estat reconeguda amb el prestigiós Premi Alfred Bauer a la Innovació. I certament, el jurat del Premi FIPRESCI de la Crítica Internacional li ha atorgat també el guardó que destinen al que consideren Millor Film de la Competició. Pel·lícula en blanc-i-negre, en dues parts, en què la criada capverdiana d'una dona gran i una veïna dedicada a les bones causes, en morir la dona gran, s'assabenten d'una història d'amor i de crim que va viure en una Àfrica de pel·lícula d'aventures.

Més premis: 62 Berlinale Awards.

FOTO Cèsar ha de morir, dels germans Taviani.

Storify de la manifestació per TV3 a Castelló (18 de febrer de 2012)

Fitxa: "Vergonya" ("Shame", Steve McQueen, 2011)

Vergonya (Shame)

L'artista pluridisciplinar Steve McQueen, que debutà al cinema amb Hunger, torna a confiar el protagonisme a l'actor Michael Fassbender: si en aquell film era el cos de Bobby Sands a la presó nord-irlandesa de Maze, ara encarna un home presoner de la seva aparent llibertat sexual. Un solter tan addicte a la pornografia com allunyat de les dones de carn-i-óssos, llevat de la seva peculiar germana (Carey Mulligan).

Vergonya (Shame)

Direcció: Steve Mc Queen. Guió: Steve McQueen i Abi Morgan. Fotografia: Sean Bobbitt. Música original: Harry Escott. Muntatge: Joe Walker. Producció: See-Saw Films (Londres, Anglaterra). Durada 1h39.

Repartiment: Michael Fassbender (Brandon), Carey Mulligan (Sissy), James Badge (David), Nicole Beharie (Marianne).

Sinopsi: En Brandon (Michael Fassbender) ja en té més de trenta, viu a Nova York i la seva vida sexual va de mal borràs. Quan la seva capriciosa germana (Carey Mulligan) se'n va viure al seu apartament, el món de Brandon entra en una espiral sense control.

Vídeos: Tràiler VO | Carey Mulligan i "New York, New York" | Tràiler VOSE | Tràiler VOSE | Tràiler VOSF | Tràiler VI.

***

Webs oficials: Web oficial | Facebook | Twitter.

Distribuïdores: Catalunya, les Illes, País Valencià, la Franja i Andorra, Alta Films {Facebook Alta Films}| Catalunya Nord, Mk2 {Facebook Mk2} | mercat italià, BiM {Facebook BiM} | mercat nord-americà, Fox Searchlight {Facebbok de Fox Searchlight}.

Més informació: Cartellera (cat) | Fitxa El Punt Avui (cat) | Imdb (ang) | LaButaca (esp) | Sensacine (esp) | AlloCiné (fr) | CommeAuCinéma (fr) | MyMovies (it).

***

Festivals: Venècia 2011 Competició | Toronto 2011 Special Presentations | Sant Sebastià 2011 Zabaltegi Perles | Altres festivals.

Premis: Venècia 2011: 2 premis (Millor Actor -Fassbender-, Premi FIPRESCI de la Crítica Internacional) | BIFA 2011: 7 nominacions (Pel·lícula, Direcció, Guió, Actor, Actriu Secund, 2 Aport. Tècniques -fotografia, muntatge-) 1 premi (Actor -Fassbender-) | NBFRA 2011: 1 menció (Film Independent) i 1 premi compartit (Millor Projecció -Fassbender-) | Altres premis..

Apunts en aquest blog:  Altres veus | Nou tràiler de "Vergonya" | Fitxa Club 7 Venècia 2011.

Apunts de context en aquest blog: Estrenes 15 – 21 gener 2012.

Crítiques d'altri publicades als mitjans: Teoria dels cossos (Carlos Losilla, El Punt Avui, 19.02.2012) | El desig fa por (Sergi Sánchez, Ara - Time Out Cap de 7mana i Time Out Barcelona) | Obsessió i insatisfacció -€nllaç- (Quim Casas, El Periódico Cat, 17.02.2012) | Sexe a Nova York (Salvador Llopart, La Vanguardia Cat, 17.02.2012) | Altres crítiques: Shame -en francès, sense enllaç- (Cyril Béghin, Cahiers du Cinéma, núm. 673, desembre 2011) | Métro, boulot, porno -en francès, sense enllaç- (Philippe Rouyer, Positif, núm. 610, desembre 2011) | Crítiques de la diàspora: Shame -en espanyol, sense enllaç- (Àngel Quintana, Caimán Cuadernos de Cine, núm. 2, febrer de 2012) | Placer culpable -en espanyol-  (Eulàlia Iglesias, Público, 17.02.2012)

Articles d'altri publicats als mitjans

Ressenyes, cròniques i altres articles d'interès: Venècia 2011 -sense enllaç- (Arnau Olivar, Serra d'Or, núm. 625, gener 2012) | La baixada als inferns -sense enllaç- (Blai Morell, La Vanguardia Cat - Quèfem, 17-23.02.2012) | Les estrenes de la setmana (Nando Salvà, El Periódico Cat, 17.02.2012)

Entrevistes: Michael Fassbender: "L'addicció al sexe afecta tots els àmbits de la vida" -amb €nllaç- (Xavi Serra, Ara, 17.02.2012) | Michael Fassbender: “És més normal veure’m matant algú que fent l’amor?” -sense enllaç- (Josep Lambies, Ara - Time Out Cap de 7 mana i Time Out Barcelona) | Altres entrevistes: Le mouvement et le rituel -entrevista amb Steve McQueen, en francès, sense enllaç- (Michel Ciment, Positif, núm. 610, desembre 2011).

***

FOTO © Alta Films Michael Fassbender, a Vergonya, de Steve McQueen

MONSENYOR SERVIÀ

CARNAVAL 

Quan jo era petit, molt petit encara, algú va preguntar-me davant del meu pare –persona intel·ligent, molt humana i dotada d’un agut sentit de l’humor– què volia ser quan sigués gran. A la qual cosa, jo, resolt, sense pensar-m’hi dues vegades, vaig respondre: O capellà o actor de cinema. 

El meu pare em mirà astorat i sorneguer, i, amb un finíssim somriure, recordo que va dir-me: Mira, Josep, si jo fos de tu, triaria tot una altra cosa; ara bé, si t’has de decidir per una d’aquestes dues, jo t'aconselleria la d’actor, que mai no et compromet a tant i sempre et permetrà fer de capellà, de bisbe, de cardenal... o del que vulguis. 

I, tot i que no he estat ni actor ni capellà, si que per una nit vaig assumir, amb tota dignitat, el paper de "monsenyor" —vegeu la foto. Va ser en una festa privada de Carnaval, ara fa uns anys. (Em van donar el primer premi). 

I és que, en el fons, si us he de ser franc, crec que una de les meves vocacions més clares i alhora més ocultes ha estat la de cardenal. Això sí: amb seu a Roma i en temps del Renaixement. 
 

Cal que us en digui els perquès?

Bon carnaval a tots i a totes! 


Una I.P.P. en defensa de la salut i la sanitat públiques a Catalunya

De la pàgina web de Dempeus per la Salut Pública, 9-feb-2012

“La Iniciativa Penal Popular és fruit de la convicció de les gents que la signem, que el dret a la salut mereix i necessita una protecció més valenta compromesa, avançada i eficaç si volem construir una societat més justa i igualitària. Per això, denunciem la política sanitària de CiU i creiem que s'ha d'investigar a quines causes respon i els interessos privats que s'hi amaguen al darrera i esmicolen, prostitueixen i privatitzen un dels millors sistemes sanitaris d’Europa.

Denunciem en concret que els pressupostos generals es redueixen fins un 17 %, mentre es tanquen un miler de llits hospitalaris. 59 CAPS perden el servei nocturn de continuïtat, es tanquen serveis i quiròfans, les llistes d’espera augmenten de mesos i poden superar l’any, s’agreugen les limitacions en els serveis i el transport i atenció urgent, es perden milers de lloc de treball al sector i es fa impossible la investigació en salut de qualitat en treure tota viabilitat al seu finançament públic.

(n'hi ha més)

Disfressa de catalanet retallat i espanyolitzat

Formo part de la colla ensucrada que ha de purgar el càstig de tenir feina en el sector públic en uns moments de penúries econòmiques que afecten només  les classes mitjaneta i baixa mentre alguns representants de la classe alta dictaminen la retallada dels sous més modestos i no són capaços d'esquifir les fortunes que cobren molts alts càrrecs i camarades polítics. Sóc dels que es troben en el punt de mira de la societat perquè treballo de cara a un públic adolescent al qual cada vegada se li ha de donar més i se li ha d'exigir menys. I sento que el meu país no té res a veure amb l'Ecspanya que prediquen els dirigents populars i socialistes. Però arriba el carnestoltes i com a bon catalanet em disfressaré de ciutadà alegre que va pel món repartint rialles, com la Sánchez Camacho, sense considerar que un cop més ens hem d'estrènyer el cinturó els de sempre (mai els de les classes altes i gent de casa bona!), que el curs acadèmic que ve ens tocarà fer la feina dels milers de docents que es necessiten i no es tenen a l'escola pública (aquella a la qual els dirigents actuals no porten els fills) per poder oferir un servei educatiu suficient, tal com ens exigeix Déu i sa mare, i que un partit nacionalista espanyol fa i desfà com mai en una Catalunya proclamada també espanyola que aixeca ovacions en el congrés del partit que ara governa l'Estat. 

"La meua vocació no paga les meues factures", de Carlos Vicario Espinosa (El País)

     Com que, de vegades, no se'ns comprén massa per part de la societat en general , voldria deixar-vos aquesta carta al director, apareguda dimarts a El País. Solament cal canviar doctor en Medicina i Cirurgia per Professor Agregat de Batxillerat i ja he dit el que pense jo també. No vaig treure el número 1 de l'oposició a Professor Agregat de Batxillerat, però ningú no m'ha "regalat" res. Bona vesprada.

"Soy doctor en Medicina y Cirugía, especialista en Cirugía Ortopédica y Traumatología, Jefe de Sección y responsable de una Unidad de cirugía de columna en un hospital del Servicio Público de Salud de Castilla-La Mancha (SESCAM). Ni trabajo, ni he trabajado jamás en la sanidad privada.

Las medidas de austeridad que, al parecer, se van a imponer en el SESCAM me van a afectar del siguiente modo: 1º: Rebaja del complemento específico que me supondrá un 3% de mi sueldo; 2º: Rebaja del 15% en lo que se me paga por hora de guardia; 3º: Anulación del complemento por quinta guardia (ahora con la no reposición de vacantes esto sucederá todos los meses); 4º: Suspensión del programa de cirugía autoconcertada con la que reducíamos listas de espera y mejorábamos nuestros sueldos. 5º: Incremento del IRPF

En total, puede sumar entre un 30-40% de mi nómina mensual. Si a todo esto, le sumamos que se nos va a imponer un incremento de horario de 2,5 horas semanales, nos encontramos en una situación muy frustrante y desmotivadora. Tan solo me queda pedir que alguien, a ser posible Doña Dolores de Cospedal, me dé, por favor, un único motivo por el que no limitarme exclusiva y rigurosamente durante mi actividad diaria a las ocupaciones que son obligatorias, y para lo demás, no mover ni un dedo, cumpliendo a rajatabla el tópico del funcionario. Cualquiera que sepa un poquito acerca del funcionamiento de un hospital público, sabe que si esta actitud se generaliza, puede conducir a su práctico colapso por inactividad, y a que muchos médicos abandonemos el sistema público en beneficio de la Sanidad Privada (me asusta mucho esta posibilidad porque parece provocada).

Y no me respondan que apele a mi vocación, ya que con ella no puedo pagar mis facturas, aunque lo he intentado, pero en todas partes me ha sido rechazada como medio de pago. Ni tampoco me recuerden la suerte que tengo por estar trabajando y encima en lo que me gusta. Mi suerte ya la agoté, empezando por la época del Instituto y Selectividad, luego gasté mucha durante los seis años de carrera y gracias a ella aprobé docenas de exámenes extraños; y casi la agoté por completo en el examen MIR; aún así me quedó una pequeña ración que consumí cuando aprobé la oposición de mi Comunidad con el número 1 para disfrutar de una plaza en propiedad.

Ya no me quedan ni más suerte, ni más paciencia.— Carlos Vicario Espinosa.

"TORREDEMBARRA" A LA NEU.



En "Torredembarra", nebot afegit des de fa més d'una década, ha vingut a Llívia acompanyat d' una nòvia portenya d'una altura "NBA", similar al personatge de referència, ha gaudir de la neu. Enguany encara no havia aparescut tot i que estava convençut que ho faria tard o d'hora. Ha triat el dia i el moment més adequat. Després de les gèlides fredorades de les darreres setmanes que havia convertit en un autèntic suplici les darreres esquiades. El bons temps els hi ha donat la benvinguda i tots ho hem agraït. Avui dissabte de bon matí cap els Angles, l'estació catalana del Capcir, on ens hem trobat un sol esplèndid, gens de vent, temperatura normal per l' època i neu pols en òptimes condicions. Hem repetit com fa uns anys des del Roc d' Aude, ha resseguir la carena del davant amb la mirada. Del Canigó fins el Puigmal. Com era obvi, en el moment d' anomenar el cim de Torre Eina, l' acudit estava servit. Aquesta vegada no ha caigut diferenciar-lo amb la població  de Torredembarra, amb el que ja fa uns anys vaig batejar al  jove "surfista".  

Paginador

Accés de l'autor

Formulari d'accés de l'autor

Cercador per paraules

Cercador per paraules

Blocs recomanats

Xavi Sarrià

Lluitar, crear, construir!

Xavi Sarrià

Aquest preciós encant

Joaquim Torrent

Bloc Tibidabo

Joaquim Torrent

"Castilla en armas"?

Eloi Babiano

GRÀCIA 1850

Eloi Babiano

AVIAT TORNARÉ...

Els blocs per llistat alfabètic

Amb aquest cerca pots accedir als blocs mitjançant la lletra inicial. Si ho vols, pots veure el llistat de tots els blocs clicant a '[Tots]'.