Cercador per data
Pengem la Vella Quaresma al blog
Com ja vam fer l'any passatseguint la tradició pengem la Vella Quaresma al nostre blog.
La Vella Quaresma és una mena de calendari que utilitzem per tal d’anar marcant el pas del temps en les llargues set setmanes quaresmals. La Vella Quaresma és una dona vella arrugada i xaruga, amb un bacallà a les mans i set cames que va perdent d'una en una a mesura que van passant les setmana de Quaresma.
La Quaresma és el període de quaranta dies d'abans de Pasqua que el calendari litúrgic cristià assenyala per a preparar-se per a la Setmana Santa. Comença el Dimecres de cendra, el primer dimecres desprès de Carnaval, i acaba el Diumenge de Rams.
Anireu veient com li van desapareixen setmana rera setmana una de les cames, segons diu la Montse Escoi la responsable del blog Racó Tic d'on hem tret la vella quaresma el proper divendres sobre les 16:45 li tallarà la primera cama.
Post núm 1074 ♦ ampaescolasantaanna@mesvilaweb.cat
Març a l'Ateneu Llibertari AlomÃ
-Divendres 5 de març, 19h. Cicle de cinema "Filmen Dones": Documental "Entre l'anonimat i la resistència (Dones i Franquisme)", presentat per una de les autores, Anna Campanera. Organitza Ateneu Llibertari Alomà i CGT.
-Dimecres 10 de març, 20h. Trobada Grup de Lectura: Crítica a l'urbanisme contemporani.
-Divendres 12 de març, 19h. Cicle de cinema "Filmen Dones": Documental "Aquí es tortura" presentat per l'autora Laia Alsina. Organitza Ateneu Llibertari Alomà.
-Dissabte 13 de març, 19.30h. Cicle de Memòria Anti-Industrial: Presentació del llibre "Manifest Unabomber" a càrrec de Negres Tempestes. Organitza Memòria de Peix.
-Dimecres 17 de març, 20h. Cicle "Dones a altres cultures": "Los limoneros". Dir.: Eran Riklis (2007). Organitza Ateneu Llibertari Alomà.
-Divendres 19 de març, 19h. Cicle de cinema "Filmen Dones": Sessió de curtmetratges que parlen de dones. Organitza Ateneu Llibertari Alomà.
- Dissabte 20 de març, 19.30h. Cicle de Memòria Anti-Industrial: Xerrada "Com pitjor, millor?" a càrrec de Javi Estebaranz de l'Assemblea contra el TAV d'Euskal Herria. Organitza Memòria de Peix.
-Divendres 26 de març, 19h. Cicle de cinema "Filmen Dones": "Ahimsa: contra la guerra" a càrrec de l'autora Erika Sánchez Marcos. Organitza Ateneu Llibertari Alomà i Coordinadora Tarragona patrimoni de la Pau.
-Dissabte 27 de març, 19.30h. Cicle de Memòria Anti-Industrial: Cine-fòrum, La servidumbre moderna. Organitza memòria de Peix.
Ateneu Llibertari Alomà , c/Misser Sitges, 9, 43001 Tarragona.
Una lliçó més de "catellà " de Pere Escobar: avui, muntar pollastres
A les 0.16 h. d'avui dijous 18-2-2010 a Catalunya Ràdio, parlen de l'escàndol per les infidelitats matrimonials d'un esportista. El presentador, Pere Escobar, creu que és pitjor el cas d'un altre esportista, que "ha jugat borratxo i muntat pollastres.”
La Vaca ha començat a donar-hi voltes, tantes que sembla ella la borratxa. Entén que un jugador borratxo sigui pitjor, per a l'esport, que un jugador infidel. Però per més voltes que hi dona no entén que sigui dolent muntar pollastres. Cuinar, preparar pollastres farcits, deixar-los muntats i a punt per ficar al forn. Quin mal hi ha? I d'aquí no en surt.
Li he hagut d'explicar que Pere Escobar ens ha ofert una altra lliçó de catellà, aprofitant que té un programa diari. Així, inadvertidament i sense esforç, anem aprenent catellà i quan hàgim de parlar castellà ja el dominarem, si més no les frases fetes. Perquè es veu que en castellà en diuen muntar un “pollo” d'un escàndol. Però sembla que per muntar el catellà desmuntant el català no organitzen cap “pollo”.
Recorrent el sud de la mà de la Núria Cadenes
Tornant de l'Autònoma, aquest vespre, en tren, n'he devorat les últimes pàgines. Devia ser entre La Floresta i les Planes que he arribat al final del llibre i, després d'haver apagat el meu E-reader, he tancat els ulls i he viatjat mentalment a Sueca i he copsat tota la rellevància de Joan Fuster. I he passejat pels carrers del Cabanyal i he sentit el dolç valencià de la tia Lola i m'he sentit partípep de la lluita sorda per evitar que el destrueixin. I he tornat a l'albareda de Xàtiva i al palmerar d'Elx i a la platja d'Orpesa i al cim del Montgó. I he tornat a pujar fins al Penyagolosa un matí d'hivern. El llibre de la Núria Cadenes, tant ric en sensacions, en olors i colors i detalls, tant suggerent, m'ha fet reviure de nou molts moments viscuts intensament al meu País Valencià: aquelles primeres falles, les excursions per l'interior del Maestrat i dels Ports, les petjades a les dunes de Guardamar, l'agreste rerepaís del Xúquer...
(N'hi ha més)
A Alacant, per interior... O el traje nuevo del Emperador.
Més enllà del títol de la cançó d'en Feliu Ventura, anar a Alacant -per interior- pot ser tota una odissea o més aviat un via crucis... Especialment si ho vols fer sense prou benzina.
Fa unes setmanes que baixo dimarts i dijous a Sant Vicent del Raspeig (l'Alacantí) des de la Ribera Alta. El curs que faig a la Universitat d'Alacant paga la pena, i ja no em vindrà d'uns quants kms amunt i avall... A més, el paisatge i la conducció aprofiten per molt i molt...
Les revoltes del Barranc de la Batalla, bordejant Alcoi per la circumvalació, ja les tinc gravades a la memòriarram de la meva guia d'abord i en travessar-lo em venen al cap antigues llegendes de dracs i miracles.
Abans del barranc (o després, segons si hi vaig o si me'n torno) el túnel de l'Olleria, i més enllà: el Port d'Albaida on les obres, els cons, els carrils invertits, i la il·luminació nocturna (poc encertada, la veritat) fan del viatge (especialment el de tornada) força complicat. De fet, la tornada de nit -durant bona part del camí- és tota una gimcana que ni el parísdakar més accidentat...
Davant del feixisme, cultura
Avui, al meu institut hem organitzat una jornada de coneixement de la cultura marroquina entre l'alumnat de tercer i quart d'ESO. Era un dels tallers que com a coordinador CLIC he organitzat dintre del Pla Educatiu d'Entorn. Dues famílies han fet dos paperets als seus fills per tal que no hi haguessin de participar; ahir, una mare va trucar per demanar que el seu fill no hi participés. Fem classe en un dels barris amb més volts per a Plataforma per Catalunya i no calen raons, només cal odi provocat per la ràbia que genera una societat de classes en època de crisi com és aquesta. S'acaben els mínims beneficis socials i enlloc de mirar cap a dalt, els pobres, odien qui tenen davall, sempre ha estat més fàcil i a més, no cal pensar. No amollarem perquè davant del feixisme, de la xenofòbia i el racisme sempre només hi ha hagut un remei: la cultura.
Manual inacabat per anar per la vida: Guillem d'Efak sentit per Joan Martorell
El poema de Guillem d’Efak Manual inacabat (per anar per la vida) dóna títol a l’espectacle poètic, musical i visual que ens ha ofert el jove pianista i compositor de Porreres Joan Martorell. Hem vist relligades la música i la poesia, com ho han estat sempre al cor i als llavis d’en Guillem d’Efak.
En Joan Martorell ha construït l’obra enllaçant tres peces : poemes recitats, acompanyats de música , poemes fets cançons i cançons inèdites d’en Guillem. Acompanyen la composició projeccions d’imatges del fotògraf Pep Bonet
Per a cada poema hem sentit una breu introducció, nascuda de la voluntat de comunicar-nos l’emoció de la primera lectura de l’obra d’en Guillem i com i per què el seduïren els versos i els temes que ens proposa.
L’autor s’endinsa en l’encontre amb el poeta i cantant - vital, exuberant, sensible, transgressor - des de l’admiració i l’amor. Efectivament en Joan a més de compositor i intèrpret d’aquest Manual inacabatés alhora el company de na Guida , la filla gran d’en Guillem i na Mònica. Molt d’amor, doncs, bategant a l’aire i entre els acords. Aquest 15 de febrer , 15 anys exactes de la mort d’en Guillem, el recital pren una vida i un significat molt especials. El Principal era ben ple una tarda de pluja. Per acompanyar a na Mònica i a na Guillema hi érem els amics, i molts i moltes d’amants de l’obra de d’Efak.
Joan Martorell va oferir les seves composicions en la formula de trio: veu femenina, guitarra i piano. La veu és de la mallorquina Marta Elka, a la que hem sentit cantar al Bluesville amb força i ganxo i la guitarra del també mallorquí Toni Pastor. El piano el toca ell mateix i els versos recitats ho han estat per l’actor i doblador català Jordi Boixaderas, una veu greu, convincent, amb força i sentiment, que fa per els potents versos de Madona i l’arbre: Jo som el Vent, fecundador unànime...
- Comentaris: 5
Estrangeria
Parlàvem dels treballadors i treballadores immigrants en el món de la sanitat i de l'atenció a la dependència. I se'ns han generat algunes qüestions que són més difícils de respondre del que pot semblar a primera vista.
La primera és: què defineix el fet de ser immigrant (o emigrant, que això depèn del lloc des d'on es miri?). He de considerar immigrant els que "venen de fora" o també aquells que són fills dels que venen de fora? En tot cas, què vol dir per a mi "fora"?
Enllaçada amb l'anterior: una persona que ha nascut "fora" però s'ha escolaritzat al nostre país, ha fet estudis, primaris o fins i tot secundaris, té un determinat nivell cultural (o no) i treballa per compte propi o d'altri, pagant els seus impostos tan religiosament com tots (o com la majoria), segueix sent un/a emigrant?
En quin moment "l'emigrant" deixa de ser-ho? O ho és sempre? Quan deixaré de considerar "magrebina" una noia de pares marroquins, que va nèixer a Vic o a Manresa fa vint anys i treballa d'auxiliar de clínica en un hospital?
Per què el terme només s'aplica als que venen bàsicament del sud o, com a molt, de països "pobres" (de fet, més pobres que el nostre, per regla general)? Per què la consideració es limita a determinades professions? No hi ha emigrants metges o infermeres, hi ha metges i infermeres estrangers; però en canvi, les cuidadores de les residències poden ser immigrants; un suec que ha vingut a Barcelona, tingui o no feina, o un anglès posem per cas, mai no serà un immigrant, sinó que ens hi referim com a estranger o, en el pitjor dels casos "expatriat".
El llenguatge té trampes, però la realitat és que les parem nosaltres mateixos amb els nombrosos condicionaments culturals, ideològics i "defensius" davant de l'altre, que fan que ens en servim per marcar distàncies i delimitar territoris que ens facin sentir més còmodes i segurs al nostre propi "hortet".
Quan alguns defensen allò de "els de casa, primer", diuen el que diuen o expressen allò tan carregat d'ardor guerrero de "al enemigo ni agua"?
Nota: possiblement no hauria escrit aquesta entrada, sense haver passat abans per aquesta nota de l'Olga Xirinacs.
- Comentaris: 3
Les darreres mostres de catalanisme inoperant: Ernest Maragall
Que Ernest Maragall és un dels darrers polítics de l’antiga escola és un fet irrefutable; que representa una de les darreres veus independents de la política nacional, n’és un altre. Cada vegada més, les veus independents han de cercar espais d’expressió propis, allunyats de l’estela dels partits i de tots els ressorts del poder associats als mateixos. I en el cas que dissonin de la sintonia oficial, mare meva! Esdevenen autèntics monstres contra la bona harmonia i bon saber fer dels aparells oficials. O es retrauen o esdevenen dissidents del missatge i de l’objectiu finals.
A banda d’aquesta primera anàlisi, n’hi ha una altra que afecta de ple la situació en la que es troba políticament el país.
Paginador
Accés de l'autor
Cercador per paraules
Blocs recomanats
Els blocs per llistat alfabètic
Els blocs per temes
- Ciència i ensenyament
- Comunicació
- Cultura i llengua
- Economia
- Esports
- Ordinadors i internet
- PolÃtica i govern
- Societat
- Territoris i viatges
- Universitats
- Endeblocs
- Blocs personals
- BerguedÃ
- Capcir
- Conca de BarberÃ
- Eivissa i Formentera
- El Baix Vinalopó
- El Camp de Túria
- Europa
- Garraf
- Garrigues
- Garrotxa
- Gironès
- La Costera
- L'AlacantÃ
- L'AlcoiÃ
- L'Alt Palà ncia
- La Marina Alta
- La Marina Baixa
- La Plana Alta
- La Plana Baixa
- La Ribera Alta
- La Ribera Baixa
- La Safor
- La Vall d'Albaida
- L'Horta
- Mallorca Occidental
- Mallorca Oriental
- Mallorca Septentrional
- Maresme
- Món
- MontsiÃ
- Noguera
- Oceania
- Osona
- Pallars JussÃ
- Pallars SobirÃ
- Pla de l'Estany
- Pla d'Urgell
- Priorat
- Ribera d'Ebre
- Ripollès
- Rosselló
- Segarra
- SegriÃ
- Selva
- Solsonès
- Tarragonès
- Urgell
- Vallès Occidental
- Vallès Oriental
- Vallespir
