
El debat d ‘ahir al Parlament
espanyol que per higiene mental no vaig seguir en directe a la televisió
malgrat que per cable arribava a Suïssa, i que només conec per resums de la premsa,
dona una imatge més aviat trista i que pot ser un exemple per Catalunya.
Tothom està d’acord que la situació
laboral i econòmica
a Espanya és molt delicada i els comentaris que cada dia es poden llegir als diaris
seriosos europeus col·loquen
el país al mateix nivell de „quasi fallida “al costat de Grècia i Portugal. L’euro està en perill
de caiguda i tothom
va esverat de tal manera que les pressions de l’UE ja han començat a arribar a
Madrid i encara seran més intenses les properes setmanes.
L’espectacle del
Congrés de Madrid ha de donar motius als polítics catalans per definir-se i ser
efectius en lloc de brillants. El president ZP sense idees per combatre la
crisi va apel·lar al pacte d’Estat, que no
és res més que un artifici per engrescar l’oposició i repartir-se les culpes si
no s’arriba a cap millora, com és previsible. L’oposició, també sense idees,
només va proposar deixar la cadira lliure per ocupar-la ells.
A Catalunya convé que
els nostres polítics
en prenguin nota: un president sense idees fora las de no plegar i repetir si
pot ser, i
una oposició que només vol la caiguda dels que manen i que no pot presentar un programa de
govern convincent
són catastròfics
pel país. De manera que no fem com els de Madrid, que la gent només espera decisions en la bona direcció, vinguin d'on vinguin.

Aquest divendres, acte inici de campanya al Ripollès. Teresa Jordà i Oriol Junqueras