Carnaval a Las Palmas (i 3: dels goril·les als plàtans)

• jordicc
• enllaç permanent
• Personal
• dijous, 18 de febrer de 2010 | 20:57h

Dissabte de compres: una camisa i uns texans. A l'hora de fer un cafetó, tornen a sortir els sucrets amb curiositats sobre els animals. En aquesta ocasió m'assabento que els goril·les riuen quan els fan pessigolles i que al món hi ha 10.000 milions d'insectes per km2. Em sembla recordar que a la pel·lícula Gilda ja s'esmenta aquest interessant tema.

Per la tarda, presencio com a espectador la inacabable rua de Las Palmas (que allí en diuen cabalgata). Obren la desfilada la reina de les festes i les finalistes, després la gran dama (que és una senyora guanyadora d'un concurs per a la tercera edat) i la Blancaneus de què parlàvem ahir. Segueixen vuitanta-vuit carrosses, que aviat és dit, amb els seus corresponents guarniments, ambientació musical i sèquit. Els participants, des de dalt dels camions, ens ofereixen o tiren de tot, des de caramels fins a preservatius, passant per barrets publicitaris o mostres de desodorant (ho juro). Fins i tot xoriço i llonganissa.

El carnaval és divertit, participatiu, no cansa en cap moment. Pel que fa a les disfresses, hi ha de tot. Com que aquest any el carnaval gira al voltant de la televisió, abunden les hostesses de l'Un, Dos, Tres, però també els Picapedra. Molts angelets, policies, flamenques, toreros... i personatges de blau, que tant poden ser barrufets com els protagonistes d'Avatar, el film del moment. En canvi, van a la baixa dràcules i bruixes: tot són modes.

Sopo a la Champiñonería, al barri de Vegueta. Com el seu nom indica, tots els plats són a base de xampinyons. Bo, barat i tranquil. L'endemà, tornada cap a Barcelona sense més novetat que moltes turbulències. Al sortir de l'avió contemplo, sorprès, com dos nois vestits de plàtan esperen tranquil·lament recollir les seves maletes. Una bona imatge com a resum dels dies que acabo de gaudir.

• Afegir-hi un comentari
• Vull llegir la resta de l'article