Els més granadets segur que recordaran l'exhalació artística anomenada Paul Fustér. La relació dels melòmans catalans amb aquest personatge va ser breu, intensa i estranya, però tots els qui a finals dels noranta van coincidir i van connectar amb ell en algun dels seus recitals en guarden un record inesborrable. A mi m'ha quedat especialment un concert a l'Autònoma, no recordo en quin context (crec que era en un auditori, que ens vam saltar algunes classes i que les nostres facultats estaven bastant alterades). Feia gràcia aquell inaqui amb família a Cardona, que parlava un curiós català de Brooklyn i, en anglès, cantava cançons estripades i tempestuoses. Una anomalia en la història musical d'aquest país que va durar uns anys. Després, Fustér va tornar als EUA. Hi ha hagut silenci, alguns rumors, alguns projectes... I ara, de la mateixa manera que va marxar fa sis o set anys, ha tornat. I torna a tocar, en plan una mica clandestí, però pel que expliquen igual d'intens. Aquesta nit el tenim a l'Heliogàbal de Gràcia i no ens ho perdrem. [Més]