Ahir la Plataforma per la Llengua va presentar l'estudi en què mostra com la legislació del Regne d'Espanya discrimina al català i, per tant, als catalanoparlants.

Especialment interessat és el llistat de 500 disposicions i reglament que imposen l'espanyol (PDF del llistat). Com ells mateixos diuen, són 500, però n'hi ha més. Que l'espanyol no s'imposa?! Quant cinisme, o quanta ignorància.

En el passat ja es parlava de més de 150 lleis que imposaven l'espanyol, però jo no n'havia vist el llistat. Però ara tenim aquest magnífic treball fet per la PL, una d'aquelles coses que et demanes com és que no s'havia fet abans...

Difusió a Internet

Ara cal donar-li la màxima difusió, nacional i internacional. Us proposo que poseu el llistat sencer al vostre bloc, copiant-lo d'aquí sota. Si algú el pot traduir a l'anglès, seria ideal. Fem que surti fàcilment al senyor Google. De moment, ja he creat també l'article a la Viquipèdia, amb l'autorització de la Plataforma per la Llengua. Caldria també traduir-lo i posar-lo a la Wikipedia en anglès.

1. ORDEN DE 1 DE SEPTIEMBRE DE 1965 POR LA QUE SE DETERMINA LA DENOMINACIÓN OFICIAL DE LOS AEROPUERTOS ESPAÑOLES. Estableix com a úniques formes oficials les castellanitzades per als noms dels aeroports del domini lingüístic català. Així, per exemple, l’única forma oficial i que així apareix en tota documentació oficial per a l’aeroport de Barcelona és Aeropuerto de Barcelona, o per a Mallorca és Aeropuerto de Palma de Mallorca.

2.DECRETO 2181/1975, DE 12 DE SEPTIEMBRE, POR EL QUE SE APRUEBA LA REGLAMENTACION TECNICO-SANITARIA PARA LA ELABORACION, CIRCULACION Y COMERCIO DE PASTAS ALIMENTICIAS. Recorda l’obligació d’etiquetar com a mínim en castellà en concordança amb la legislació sobre productes alimentaris (especialment en la modificació pel Real Decret 1534/1991).

3.REAL DECRETO 2685/1976, DE 16 DE OCTUBRE, POR EL QUE SE APRUEBA LA REGLAMENTACION TECNICO-SANITARIA PARA LA ELABORACION, CIRCULACION Y COMERCIO DE PREPARADOS ALIMENTICIOS PARA REGIMENES DIETETICOS Y/O ESPECIALES. Obliga a l’etiquetatge en castellà.

4. REAL DECRETO 2419/1978, DE 19 DE MAYO, POR EL QUE SE APRUEBA LA REGLAMENTACION TECNICO-SANITARIA PARA LA ELABORACION, CIRCULACION Y COMERCIO DE PRODUCTOS DE CONFITERIA­PASTELERIA, BOLLERIA Y REPOSTERIA. Obliga a etiquetar en castellà. 

5. REAL DECRETO 2420/1978, DE 2 DE JUNIO, POR EL QUE SE APRUEBA LA REGLAMENTACION TECNICO-SANITARIA PARA LA ELABORACION Y VENTA DE CONSERVAS VEGETALES. Recorda l’obligatorietat d’etiquetar en castellà per la normativa concordant sobre etiquetatge de productes alimentaris.

6. CONSTITUCIÓ ESPANYOLA DEL 27 DE DESEMBRE DEL 1978. Imposa únicament el deure de conèixer el castellà, com a única llengua oficial de l’Estat. No hi ha cap altre cas d’un país de la Unió Europea amb llengües pròpies tan parlades o que representen un percentatge tan alt de la població, com és el català, i que aquestes no siguin oficials de l’Estat. El cas del català és el més excepcional i únic en aquest context per la gran quantitat de parlants. Aquest precepte no només determina la legislació posterior, sinó que implica que quan no se n’esmenta per la normativa la llengua de les actuacions sovint es pressuposa l’ús obligatori del castellà. També se’n desprèn una pràctica monolingüe per part de les institucions generals de l’Estat.

7. LEY 85/1978, DE 28 DE DICIEMBRE, DE REALES ORDENANZAS DE LAS FUERZAS ARMADAS. Imposa el castellà com a llengua oficial de les forces armades.

8. REAL DECRETO 1111/1979, DE 10 DE MAYO, POR EL QUE SE REGULA EL EMPLEO DE LAS DISTINTAS LENGUAS ESPAÑOLAS EN LAS ACTUACIONES DE LAS CORPORACIONES LOCALES. Obliga a redactar com a mínim en castellà les comunicacions, notificacions i tota classe d’escrits que les corporacions locals adrecin a les autoritats i òrgans de l’Estat, als jutjats i tribunals o altres estaments i autoritats fora de la comunitat autònoma. Obliga que els anuncis i edictes o resolucions que calgui publicar al “Boletín Oficial del Estado” s’hagin de fer com a mínim en castellà. També fa obligari el castellà (l’ús del català és segons determinin les administracions corresponents) en actes, convocatòries de sessions, ordres del dia, mocions, propostes, reglaments, pressupostos... segons on s’adrecin. 

9. LEY     ORGÁNICA 2/1979, DE 3 DE OCTUBRE, DEL TRIBUNAL CONSTITUCIONAL. Imposa en diversos punts l’obligatorietat del castellà (article 80), d’acord a l’aplicació supletòria en matèria de llengua oficial dels preceptes de la Llei Orgànica del Poder Judicial.

10.REAL DECRETO 707/1979, DE 5 DE ABRIL, POR EL QUE SE ESTABLECE LA FORMULA DE JURAMENTO EN CARGOS Y FUNCIONES PUBLICAS. Estableix la fórmula de jurament només en castellà.

(més gran)